Reflexions Per Avui
Reflexions per a Pastors, líders i famílies cristianes en general
-Psicòloga Ester Martínez Vera-
En aquests dies, tan durs per a tots i des del sentiment de responsabilitat pel que està passant en aquest “llogaret global” en què vivim, “donar-nos” uns consells; (ho dic bé, “donar-nos”, perquè les reflexions que us deixaré són també per a mi i per a la meva família).
Per tant, per a tu, per a mi, per a la teva família, per a la meva, per als membres de l'església, recorda cada dia, en aixecar-te que:
Dia 40: Com creuran?
Arribem al final d'aquest període. No sé en quina etapa estarem quan llegiu aquesta reflexió, però la vida s'ha posat en marxa i encara que anem “disfressats” hem de començar a caminar d'una manera diferent.
Com et vaig dir al començament de la setmana, fes tot el que puguis per ser exemple en la cura que has de tenir de tu mateix i dels altres.
I per acabar les meves quaranta reflexions vull deixar-te unes quantes coses perquè no les oblidis tot i que tot comenci a moure's i potser tornem a l'estrès d'abans Tant de bo!
En primer lloc et vull recordar que Déu existeix (encara que algun dia dels passats hagis començat a preguntar-te on era). És el dissenyador de l'Univers (Rom. 1:18-20), és el “legislador” quant a allò correcte i allò incorrecte (Rom. 2:14-15), Crist és el Déu humanat (Hebr. 1:1- 4), que va venir a aquesta terra a buscar-te a tu ia mi (Jn. 3:16), va morir a la creu pels teus pecats i els meus (Rom. 5: 8), va ressuscitar i va ascendir al cel (1 Tim. 3:16) i un dia tornarà (Ap. 22:20).
El que t'acabo de resumir ha de mantenir-se a la teva ment malgrat que les coses tornin a la seva llera i comencem a treballar, a veure futbol oa poder viatjar però, el que més preocupa és que tenim també el deure d'explicar-ho als que ens envolten. Com creuran si no hi ha qui els prediqui?
Creus que has de començar a pregar ia explicar l'evangeli als qui estan al teu costat com mai abans? Sí que és així comença aviat. Rebràs poder de dalt per poder fer-ho. Són moltes les persones que volen tenir una esperança que els doni un motiu pel qual viure. Són molt a prop teu, esperant que algú els doni la bona notícia que la seva vida pot tenir un sentit.
Com ho faràs? Com diràs als teus amics que només Crist salva? Sigues valent, no t'avergonyeixis de l'Evangeli perquè és poder de Déu per a salvació!
Mira al teu voltant i prega al Senyor demanant-li que puguis ser un testimoni fidel d'Ell a tot arreu on siguis.
Et desitjo el millor, segueix reflexionant...!!!!!!
Com et vaig dir al començament de la setmana, fes tot el que puguis per ser exemple en la cura que has de tenir de tu mateix i dels altres.
I per acabar les meves quaranta reflexions vull deixar-te unes quantes coses perquè no les oblidis tot i que tot comenci a moure's i potser tornem a l'estrès d'abans Tant de bo!
En primer lloc et vull recordar que Déu existeix (encara que algun dia dels passats hagis començat a preguntar-te on era). És el dissenyador de l'Univers (Rom. 1:18-20), és el “legislador” quant a allò correcte i allò incorrecte (Rom. 2:14-15), Crist és el Déu humanat (Hebr. 1:1- 4), que va venir a aquesta terra a buscar-te a tu ia mi (Jn. 3:16), va morir a la creu pels teus pecats i els meus (Rom. 5: 8), va ressuscitar i va ascendir al cel (1 Tim. 3:16) i un dia tornarà (Ap. 22:20).
El que t'acabo de resumir ha de mantenir-se a la teva ment malgrat que les coses tornin a la seva llera i comencem a treballar, a veure futbol oa poder viatjar però, el que més preocupa és que tenim també el deure d'explicar-ho als que ens envolten. Com creuran si no hi ha qui els prediqui?
Creus que has de començar a pregar ia explicar l'evangeli als qui estan al teu costat com mai abans? Sí que és així comença aviat. Rebràs poder de dalt per poder fer-ho. Són moltes les persones que volen tenir una esperança que els doni un motiu pel qual viure. Són molt a prop teu, esperant que algú els doni la bona notícia que la seva vida pot tenir un sentit.
Com ho faràs? Com diràs als teus amics que només Crist salva? Sigues valent, no t'avergonyeixis de l'Evangeli perquè és poder de Déu per a salvació!
Mira al teu voltant i prega al Senyor demanant-li que puguis ser un testimoni fidel d'Ell a tot arreu on siguis.
Et desitjo el millor, segueix reflexionant...!!!!!!
Ester Martínez Vera
Dia 39: Absents del cos, presents amb el Senyor
Us he de ser sincera i dir-vos que m'he resistit aquests dies a parlar dels que han perdut la vida durant la pandèmia i només ho he fet de reüll. Era com si en escriure sobre aquest tema tingués certa por que les meves emocions es trenquessin també. Podeu entendre-ho oi?
Malauradament he hagut de sentir durant aquests mesos, a la consulta, la tristíssima història de moltes morts, explicada per familiars i, especialment, per infermeres que han necessitat ajuda psicològica per poder superar el trauma de veure gent morir al seu costat amb impotència per no poder salvar les vides de molts pacients que tenien a cura.
El que escriuré és un misteri i no pretenc entendre-ho del tot ni pretenc que ho entengueu vosaltres tampoc. Em refereixo al verset que ens diu: “Estimada és als ulls del Senyor la mort dels seus sants” (Sal. 116:15). Una altra traducció ho diu així: “Molt valor té als ulls del Senyor la mort dels seus fidels” (NVI).
Veient-ho des d'una perspectiva terrenal se'ns fa molt difícil acceptar la realitat de la mort d'un ésser estimat si no ho veiem des d'un pla celestial. Només imaginant l'alegria d'un pare en veure arribar el fill a casa puc entreveure alguna cosa del que implica el text esmentat.
El meu germà va morir fa un any i l'acceptació d'aquest fet inesperat va ser una experiència molt dura però, en els moments perors pensava com hauria estat la seva arribada al cel, veure Jesús cara a cara! Veure els meus pares, els seus avis, amics que el van precedir. Ja havia arribat a casa! el Pare celestial que l'havia estimat i cuidat tota la vida, aquí a la terra, li estava donant la benvinguda. Pots imaginar alguna experiència més sublim? Entrar, per sempre, a la casa del Pare on ja no hi haurà més mort, ni més dolor ni res negatiu.
Com no tindrà aquesta absència del cos, i presència davant del Senyor, molt de valor per al nostre Creador, Salvador i Cuidador de les nostres vides?
Per això, encara que ha estat i continua sent terrible la separació dels éssers estimats que han partit per estar amb Crist, recordem que no plorem per ells, plorem per nosaltres, pel temps de separació que ens pot quedar per davant per tornar-nos a reunir ja a “la casa del Pare” però no plorem com els que no té esperança! Oi?
Malauradament he hagut de sentir durant aquests mesos, a la consulta, la tristíssima història de moltes morts, explicada per familiars i, especialment, per infermeres que han necessitat ajuda psicològica per poder superar el trauma de veure gent morir al seu costat amb impotència per no poder salvar les vides de molts pacients que tenien a cura.
El que escriuré és un misteri i no pretenc entendre-ho del tot ni pretenc que ho entengueu vosaltres tampoc. Em refereixo al verset que ens diu: “Estimada és als ulls del Senyor la mort dels seus sants” (Sal. 116:15). Una altra traducció ho diu així: “Molt valor té als ulls del Senyor la mort dels seus fidels” (NVI).
Veient-ho des d'una perspectiva terrenal se'ns fa molt difícil acceptar la realitat de la mort d'un ésser estimat si no ho veiem des d'un pla celestial. Només imaginant l'alegria d'un pare en veure arribar el fill a casa puc entreveure alguna cosa del que implica el text esmentat.
El meu germà va morir fa un any i l'acceptació d'aquest fet inesperat va ser una experiència molt dura però, en els moments perors pensava com hauria estat la seva arribada al cel, veure Jesús cara a cara! Veure els meus pares, els seus avis, amics que el van precedir. Ja havia arribat a casa! el Pare celestial que l'havia estimat i cuidat tota la vida, aquí a la terra, li estava donant la benvinguda. Pots imaginar alguna experiència més sublim? Entrar, per sempre, a la casa del Pare on ja no hi haurà més mort, ni més dolor ni res negatiu.
Com no tindrà aquesta absència del cos, i presència davant del Senyor, molt de valor per al nostre Creador, Salvador i Cuidador de les nostres vides?
Per això, encara que ha estat i continua sent terrible la separació dels éssers estimats que han partit per estar amb Crist, recordem que no plorem per ells, plorem per nosaltres, pel temps de separació que ens pot quedar per davant per tornar-nos a reunir ja a “la casa del Pare” però no plorem com els que no té esperança! Oi?
Ester Martínez Vera
Dia 38: No et desanimis!
Malgrat el que vaig dir ahir que no hem de repetir, a la gent gran, una vegada i una altra, que tot això “va per llarg”; la veritat és que és veritat i difícil de pair.
Per tant tenim el perill de desanimar-nos, però estava llegint aquest matí uns versets sobre els quals vull reflexionar una mica avui:
Ens diu a Hebreus 12:1-4: “Per tant, nosaltres també, tenint al voltant el nostre tan gran nombre de testimonis, despullem-nos de tot pes i del pecat que ens assetja i correm amb paciència la carrera que tenim per davant, posats els ulls en Jesús, que va patir tant, perquè el vostre ànim no es cansi fins a desmaiar”.
Certament, durant tota la nostra vida i, especialment, en les darreres etapes, tenim al nostre voltant persones que ens observen: Els nostres fills, els nostres néts, els nostres veïns...i seria molt convenient que tots ells veiessin que som capaços de despullar-nos de qualsevol pes que es va acumulant a les nostres esquenes al llarg dels anys. Pes de preocupació, d'angoixa, fins i tot de desesperació...
Ja no! No portis més pes sobre tu! Recorda que despullar-te significa treure't una mica de sobre; com si fos una motxilla pesada que pots deixar a terra o, molt millor, als peus de la Creu! Quin alleujament!
A més hem de “córrer amb paciència”. És gairebé una contradicció de termes. Córrer pacientment? Doncs és estrany però no ens queda cap altra, sobretot quan anem afegint anys als nostres aniversaris.
Però sigui quina sigui la nostra edat, podem comptar que, posant els nostres ulls en Jesús, podrem veure la seva fidelitat perquè també ens diu el mateix escriptor de la carta als Hebreus que “El Senyor és el nostre ajudador, per tant no hem de témer ” (Hebr. 13:5-6).
Recorda doncs que l'única manera de no cansar-nos fins a desmaiar és posar els nostres ulls en Crist, tan ple de gràcia i amor i allò terrenal sense valor serà a la llum del gloriós Senyor.
Ho creus?
Per tant tenim el perill de desanimar-nos, però estava llegint aquest matí uns versets sobre els quals vull reflexionar una mica avui:
Ens diu a Hebreus 12:1-4: “Per tant, nosaltres també, tenint al voltant el nostre tan gran nombre de testimonis, despullem-nos de tot pes i del pecat que ens assetja i correm amb paciència la carrera que tenim per davant, posats els ulls en Jesús, que va patir tant, perquè el vostre ànim no es cansi fins a desmaiar”.
Certament, durant tota la nostra vida i, especialment, en les darreres etapes, tenim al nostre voltant persones que ens observen: Els nostres fills, els nostres néts, els nostres veïns...i seria molt convenient que tots ells veiessin que som capaços de despullar-nos de qualsevol pes que es va acumulant a les nostres esquenes al llarg dels anys. Pes de preocupació, d'angoixa, fins i tot de desesperació...
Ja no! No portis més pes sobre tu! Recorda que despullar-te significa treure't una mica de sobre; com si fos una motxilla pesada que pots deixar a terra o, molt millor, als peus de la Creu! Quin alleujament!
A més hem de “córrer amb paciència”. És gairebé una contradicció de termes. Córrer pacientment? Doncs és estrany però no ens queda cap altra, sobretot quan anem afegint anys als nostres aniversaris.
Però sigui quina sigui la nostra edat, podem comptar que, posant els nostres ulls en Jesús, podrem veure la seva fidelitat perquè també ens diu el mateix escriptor de la carta als Hebreus que “El Senyor és el nostre ajudador, per tant no hem de témer ” (Hebr. 13:5-6).
Recorda doncs que l'única manera de no cansar-nos fins a desmaiar és posar els nostres ulls en Crist, tan ple de gràcia i amor i allò terrenal sense valor serà a la llum del gloriós Senyor.
Ho creus?
Ester Martínez Vera
Dia 37: “Va per llarg?”
Vull dedicar aquesta reflexió especialment a les persones que, després d'aquests dies de confinament, se senten molt més grans del que se sentien fa tres mesos. És com si en comptes de setmanes haguessin passat centenars d'anys i com si els supervivents s'haguessin envellit per dins i, molts, tenen por que ja no hi hagi futur per a les seves vides perquè, en qualsevol moment, hem deixat enrere , en part, pugui tornar a aparèixer.
Ningú pot dubtar, a hores d'ara, que la situació ha estat terrible per als més grans. Hem vist, des del principi de la pandèmia, que els molt grans (o els simplement grans) s'han anat sentint gairebé estigmatitzats per ser tan proclius a caure malalts i estar en perill de morir de manera terrible, sols i patint moltíssim pels perills de contagi tan alts que s'estaven donant, cada dia en aquest col·lectiu.
Caldrà un temps perquè les persones de més de 65 anys tornin a recuperar la seva seguretat personal i puguin viure sense por perquè en sentir les notícies i el que els diuen els amics, els familiars...el que més sona sense parar és que “això va per a llarg”. Aquesta frase és terrible per a una persona a qui li queden pocs anys de vida. què vol dir que va per a llarg? Podré tornar a estar amb els meus fills i els meus néts i tornar-los a abraçar? Podré tornar a anar amb els meus amics de viatge? És que ja no tindré més temps de vida? Quina contra vol dir això que “va per a llarg”?
Sembla contradictori que aquesta frase s'utilitzi alhora que se'ns dóna permís per ajuntar-nos de deu en deu (bo els grans no) o ja es pot anar a....(bons els grans no)...o “bo els grans no”...
Això està bé a manera de prevenció i cura dels avis però, si us plau, si més no, deixem de dir-los que “va per llarg”.
Després del meu enuig, vull proposar-te que si segueixes viu/a, donis gràcies al Senyor per haver-te preservat. Cuida't molt! Perquè potser la teva vida també “va per llarg” i podràs tornar a tenir els teus néts, i tornar a sortir i entrar i fer les coses que tant t'agradava fer.
Què va per a llarg!
Ningú pot dubtar, a hores d'ara, que la situació ha estat terrible per als més grans. Hem vist, des del principi de la pandèmia, que els molt grans (o els simplement grans) s'han anat sentint gairebé estigmatitzats per ser tan proclius a caure malalts i estar en perill de morir de manera terrible, sols i patint moltíssim pels perills de contagi tan alts que s'estaven donant, cada dia en aquest col·lectiu.
Caldrà un temps perquè les persones de més de 65 anys tornin a recuperar la seva seguretat personal i puguin viure sense por perquè en sentir les notícies i el que els diuen els amics, els familiars...el que més sona sense parar és que “això va per a llarg”. Aquesta frase és terrible per a una persona a qui li queden pocs anys de vida. què vol dir que va per a llarg? Podré tornar a estar amb els meus fills i els meus néts i tornar-los a abraçar? Podré tornar a anar amb els meus amics de viatge? És que ja no tindré més temps de vida? Quina contra vol dir això que “va per a llarg”?
Sembla contradictori que aquesta frase s'utilitzi alhora que se'ns dóna permís per ajuntar-nos de deu en deu (bo els grans no) o ja es pot anar a....(bons els grans no)...o “bo els grans no”...
Això està bé a manera de prevenció i cura dels avis però, si us plau, si més no, deixem de dir-los que “va per llarg”.
Després del meu enuig, vull proposar-te que si segueixes viu/a, donis gràcies al Senyor per haver-te preservat. Cuida't molt! Perquè potser la teva vida també “va per llarg” i podràs tornar a tenir els teus néts, i tornar a sortir i entrar i fer les coses que tant t'agradava fer.
Què va per a llarg!
Ester Martínez Vera
Dia 36: El virus segueix present
Aquesta setmana, Déu mitjançant, fins divendres, escriuré les darreres reflexions que es van començar per acompanyar-vos durant els dies de confinament. Afortunadament, la desescalada va tenint lloc i podem anar entrant en una “nova forma de viure” però tornant, a poc a poc als nostres costums.
Però us deixo una curteta història que vaig trobar en una meditació de “El nostre Pa Diario” del 2015. Diu així:
El juny del 2012 un incendi al canó Waldo va destruir 346 cases a Colorado (EUA) i va cremar més de 70 Km2 de boscos. Es va declarar que el foc estava totalment controlat quan es van construir línies perimetrals a tota l'àrea. Es va reduir el foc a una zona definida fins que es va poder extingir completament. Un bomber va advertir els residents sobre la possibilitat de seguir veient fum perquè, encara que el foc estava contingut, no estava controlat ni apagat del tot.
En realitat això és el que els experts ens estan dient pel que fa al Covid19. Per desgràcia el virus, encara que contingut de moment, segueix aquí... Per tant hem de ser savis i curosos i no abaixar la guàrdia. Si tots ens cuidem utilitzant les mesures de protecció no només cuidem els altres, ens cuidem també a nosaltres mateixos i als que volem.
És molt trist veure que algunes persones fan tot el que deuen: Mascaretes, gel higienitzador, distàncies adequades, sortir a les franges horàries que ens vénen marcades per edats...i, en canvi, altres passen olímpicament de tot i sembla importar-los molt poc l'impacte que la seva conducta pot tenir en la salut dels altres.
Penso que com a creients també hauríem de prendre nota del que implica subjectar-se a les autoritats ia les lleis. L'apòstol Pau dirà: “Recordeu-los que se subjectin als governants i autoritats, que obeeixin, i estiguin disposats a tota bona obra” (Tit 3:1) i “Someti's tota persona a les autoritats superiors; perquè no hi ha autoritat sinó de part de Déu, i les que hi ha, per Déu han estat establertes” (Rom. 13:1). Per tant, dóna bon testimoni amb la teva conducta, no et saltis cap norma! Que ningú t'hagi de cridar l'atenció per actuar amb poca cura i poc civisme!
Què et sembla?
Però us deixo una curteta història que vaig trobar en una meditació de “El nostre Pa Diario” del 2015. Diu així:
El juny del 2012 un incendi al canó Waldo va destruir 346 cases a Colorado (EUA) i va cremar més de 70 Km2 de boscos. Es va declarar que el foc estava totalment controlat quan es van construir línies perimetrals a tota l'àrea. Es va reduir el foc a una zona definida fins que es va poder extingir completament. Un bomber va advertir els residents sobre la possibilitat de seguir veient fum perquè, encara que el foc estava contingut, no estava controlat ni apagat del tot.
En realitat això és el que els experts ens estan dient pel que fa al Covid19. Per desgràcia el virus, encara que contingut de moment, segueix aquí... Per tant hem de ser savis i curosos i no abaixar la guàrdia. Si tots ens cuidem utilitzant les mesures de protecció no només cuidem els altres, ens cuidem també a nosaltres mateixos i als que volem.
És molt trist veure que algunes persones fan tot el que deuen: Mascaretes, gel higienitzador, distàncies adequades, sortir a les franges horàries que ens vénen marcades per edats...i, en canvi, altres passen olímpicament de tot i sembla importar-los molt poc l'impacte que la seva conducta pot tenir en la salut dels altres.
Penso que com a creients també hauríem de prendre nota del que implica subjectar-se a les autoritats ia les lleis. L'apòstol Pau dirà: “Recordeu-los que se subjectin als governants i autoritats, que obeeixin, i estiguin disposats a tota bona obra” (Tit 3:1) i “Someti's tota persona a les autoritats superiors; perquè no hi ha autoritat sinó de part de Déu, i les que hi ha, per Déu han estat establertes” (Rom. 13:1). Per tant, dóna bon testimoni amb la teva conducta, no et saltis cap norma! Que ningú t'hagi de cridar l'atenció per actuar amb poca cura i poc civisme!
Què et sembla?
Ester Martínez Vera
Dia 35: Salm 4
Aquest salm acaba amb la darrera idea que escrivim ahir: “En pau m'aniré a dormir i així mateix dormiré perquè només el teu Senyor em fas viure confiat” (v. 8).
No sabem si David estava passant per les mateixes circumstàncies que les que vivia al salm 3 (la rebel·lió d'Absalom). Podria ser. Per això aquests dos salms es prenen com una unitat. És possible que el 3 fos la pregària del matí i el 4 la pregària de la nit.
David comença pregant amb urgència que Déu l'escolti. I encara que demana atenció i misericòrdia sap, per experiències anteriors, que quan havia passat, moments enrere, per angoixa Déu l'havia escoltat (v. 1b).
La Bíblia ens diu que hem de recordar el nostre passat per ser capaços de saber que en moments de dificultat Ell ha sortit sempre al nostre auxili. Per tant, podem viure amb l'esperança que ho tornarà a fer durant la resta de la nostra vida. Oi que mirant enrere pots veure com el Senyor ha estat sempre al teu costat? De vegades volies fer una cosa i no vas poder i ara penses: Sort que no vaig poder! O has passat per moments en què no podies sentir Déu a la teva vida i després veus que et portava als braços. Recorda de nou que “ni un cabell del teu cap no ha caigut sense el seu consentiment” (Lc. 12:7). Ho saps, oi?
Però David, en aquest salm, no només prega també ensenya. En els versets següents (v. 2-6) veiem que reprèn els qui estimen la vanitat i busquen la mentida avisant que el Senyor escolta el pietós quan no peca, medita en el seu cor i confia en ell.
M'agrada la combinació dels verbs al verset 4 de “meditat” i “callau”. Una de les millors coses que podem fer quan estem en dificultats és meditar (pensar) i callar perquè sortirem de l'atzucac i, al final trobem, com David, el goig i la pau (v. 7 i 8).
Quanta falta ens fa aprendre a estar en silenci davant del Senyor! Normalment parlem de forma impulsiva i massa, sense recordar que a les moltes paraules hi ha perill de cometre molts errors.
I ja al final del salm David es dirigeix directament al Senyor per dir-li: “Tu vas donar alegria al meu cor” (v. 7). David entén que aquest goig ve de Déu de manera independent de les circumstàncies. Tant de bo que puguem experimentar nosaltres el mateix!
Recordem que estem en un passatge de l'Antic Testament però que serà confirmat per l'apòstol Pau a la seva carta als Romans 15:13 : “I el Déu d'esperança us ompli de tot goig i pau en creure perquè abundeu en esperança pel poder de l'Esperit Sant”.
Sembla que creure, confiar en el Senyor i l'esperança van estretament unides al goig ia poder “anar a dormir i dormir en pau” (Sal. 3: 8), encara que fossin mil perills aguaitant-nos!
No sabem si David estava passant per les mateixes circumstàncies que les que vivia al salm 3 (la rebel·lió d'Absalom). Podria ser. Per això aquests dos salms es prenen com una unitat. És possible que el 3 fos la pregària del matí i el 4 la pregària de la nit.
David comença pregant amb urgència que Déu l'escolti. I encara que demana atenció i misericòrdia sap, per experiències anteriors, que quan havia passat, moments enrere, per angoixa Déu l'havia escoltat (v. 1b).
La Bíblia ens diu que hem de recordar el nostre passat per ser capaços de saber que en moments de dificultat Ell ha sortit sempre al nostre auxili. Per tant, podem viure amb l'esperança que ho tornarà a fer durant la resta de la nostra vida. Oi que mirant enrere pots veure com el Senyor ha estat sempre al teu costat? De vegades volies fer una cosa i no vas poder i ara penses: Sort que no vaig poder! O has passat per moments en què no podies sentir Déu a la teva vida i després veus que et portava als braços. Recorda de nou que “ni un cabell del teu cap no ha caigut sense el seu consentiment” (Lc. 12:7). Ho saps, oi?
Però David, en aquest salm, no només prega també ensenya. En els versets següents (v. 2-6) veiem que reprèn els qui estimen la vanitat i busquen la mentida avisant que el Senyor escolta el pietós quan no peca, medita en el seu cor i confia en ell.
M'agrada la combinació dels verbs al verset 4 de “meditat” i “callau”. Una de les millors coses que podem fer quan estem en dificultats és meditar (pensar) i callar perquè sortirem de l'atzucac i, al final trobem, com David, el goig i la pau (v. 7 i 8).
Quanta falta ens fa aprendre a estar en silenci davant del Senyor! Normalment parlem de forma impulsiva i massa, sense recordar que a les moltes paraules hi ha perill de cometre molts errors.
I ja al final del salm David es dirigeix directament al Senyor per dir-li: “Tu vas donar alegria al meu cor” (v. 7). David entén que aquest goig ve de Déu de manera independent de les circumstàncies. Tant de bo que puguem experimentar nosaltres el mateix!
Recordem que estem en un passatge de l'Antic Testament però que serà confirmat per l'apòstol Pau a la seva carta als Romans 15:13 : “I el Déu d'esperança us ompli de tot goig i pau en creure perquè abundeu en esperança pel poder de l'Esperit Sant”.
Sembla que creure, confiar en el Senyor i l'esperança van estretament unides al goig ia poder “anar a dormir i dormir en pau” (Sal. 3: 8), encara que fossin mil perills aguaitant-nos!
Ester Martínez Vera
Dia 34: Salm 3
A la nostra vida sempre tindrem enemics a què enfrontar-nos; molts, molts!..I, la majoria, ens diran coses que ens faran mal. David, l'escriptor del salm 3 exclama: “S'han multiplicat els meus adversaris... S'aixequen contra mi... Parlen malament de mi...” (v. 1-2).
Abans, durant i després del confinament, ens hem de trobar amb aquesta realitat i aquest fet pot fer que ens desesperem però què va fer el salmista? Va anar al Senyor a explicar-li-ho. Què fas tu quan t'ofenen, et menyspreen o critiquen?
Als versets 3 i 4 hi ha un canvi de terç i David comença a mirar cap amunt en comptes de mirar al seu voltant. Fa una confessió tremenda: “Més tu Senyor ets escut al voltant meu”. És exactament el que necessitava tenint en compte que Absalom l'estava perseguint
(2 Sam. 15-18). Un escut al voltant del cos! Normalment els escuts protegeixen per davant, però ell veu Déu protegint-lo totalment. Detall interessant oi?
Segueix dient: “La meva glòria i el qui aixeca el meu cap”. Malauradament la glòria del rei David s'anava eclipsant i el seu regne n'era tret però ara veu que la seva glòria no està en un tron terrenal sinó en Déu que el protegeix i el restaura. Estava segur que això era així perquè ens diu: “Clameu el Senyor i ell em va respondre des de la seva muntanya santa”. Aquesta frase implica que Déu és accessible als vostres. Coneixes el Senyor així? Si la teva contestació és afirmativa podràs exclamar amb el salmista: “Em vaig ficar al llit i vaig dormir perquè el Senyor em va sostenir” (v. 5). David estava passant per moments terribles, per tant aquesta frase és tremenda i l'hem de fer nostra, també nosaltres.
Aquests dies de confinament han estat moltíssimes les persones que ens han consultat els psicòlegs per no poder dormir. Els entenia perfectament. La situació ha estat tan rara i gairebé surrealista que era normal no poder agafar el son. Quina lliçó de confiança ens dóna David! Havia de tenir molta esperança en el seu Déu per dir allò esmentat i seguir dient: “No tindré por deu milers de gent que posin lloc contra mi” (v. 6). Com podia no témer? L'única resposta es troba en els versets finals del text: “Heriste els meus enemics... La salvació és de Jehovà” (v. 7) i acaba: “Sobre el teu poble sigui la teva benedicció” (v. 8).
Hauríem d'acabar sempre així en els nostres temps devocionals demanant la benedicció del Senyor sobre nosaltres i sobre el seu poble; la necessitem més que mai, en aquest nou i perillós començar d'una altra manera de viure, en què hi ha moltes incògnites i molt poques certeses. Comptant amb aquesta benedicció d'un Déu que ens protegeix, és la nostra glòria i aixeca el nostre cap, ens podem ficar al llit i dormir perquè Ell ens sustenta!
Abans, durant i després del confinament, ens hem de trobar amb aquesta realitat i aquest fet pot fer que ens desesperem però què va fer el salmista? Va anar al Senyor a explicar-li-ho. Què fas tu quan t'ofenen, et menyspreen o critiquen?
Als versets 3 i 4 hi ha un canvi de terç i David comença a mirar cap amunt en comptes de mirar al seu voltant. Fa una confessió tremenda: “Més tu Senyor ets escut al voltant meu”. És exactament el que necessitava tenint en compte que Absalom l'estava perseguint
(2 Sam. 15-18). Un escut al voltant del cos! Normalment els escuts protegeixen per davant, però ell veu Déu protegint-lo totalment. Detall interessant oi?
Segueix dient: “La meva glòria i el qui aixeca el meu cap”. Malauradament la glòria del rei David s'anava eclipsant i el seu regne n'era tret però ara veu que la seva glòria no està en un tron terrenal sinó en Déu que el protegeix i el restaura. Estava segur que això era així perquè ens diu: “Clameu el Senyor i ell em va respondre des de la seva muntanya santa”. Aquesta frase implica que Déu és accessible als vostres. Coneixes el Senyor així? Si la teva contestació és afirmativa podràs exclamar amb el salmista: “Em vaig ficar al llit i vaig dormir perquè el Senyor em va sostenir” (v. 5). David estava passant per moments terribles, per tant aquesta frase és tremenda i l'hem de fer nostra, també nosaltres.
Aquests dies de confinament han estat moltíssimes les persones que ens han consultat els psicòlegs per no poder dormir. Els entenia perfectament. La situació ha estat tan rara i gairebé surrealista que era normal no poder agafar el son. Quina lliçó de confiança ens dóna David! Havia de tenir molta esperança en el seu Déu per dir allò esmentat i seguir dient: “No tindré por deu milers de gent que posin lloc contra mi” (v. 6). Com podia no témer? L'única resposta es troba en els versets finals del text: “Heriste els meus enemics... La salvació és de Jehovà” (v. 7) i acaba: “Sobre el teu poble sigui la teva benedicció” (v. 8).
Hauríem d'acabar sempre així en els nostres temps devocionals demanant la benedicció del Senyor sobre nosaltres i sobre el seu poble; la necessitem més que mai, en aquest nou i perillós començar d'una altra manera de viure, en què hi ha moltes incògnites i molt poques certeses. Comptant amb aquesta benedicció d'un Déu que ens protegeix, és la nostra glòria i aixeca el nostre cap, ens podem ficar al llit i dormir perquè Ell ens sustenta!
Ester Martínez Vera
Dia 33: Salm 2
El salm 1, estudiat ahir, ens portava a qüestionar-nos, de manera personal en pertànyer o no a la “congregació dels justos”. El salm 2 ens porta a un altre escenari; a pensar cap a on va la història universal.
En primer lloc veiem un món hostil: “Per què s'amotinen les gents i els pobles pensen coses vanes?...”S'aixecaran els reis... contra el Senyor i contra el seu Ungit...” (v. 1) . Al Nou Testament veiem una corroboració d'aquest text en veure que la gent no volia un rei com Jesús (Lc. 19:14).
Aquest rebuig també es dóna cap als seguidors de Crist. Ho veiem avui i en tota la història, des dels primers anys De la Iglesia Cristina.
Però anem per parts:
Les primeres paraules del salm ens criden l'atenció: Per què s'amotinen...? La resposta és que ni el Senyor Jesús ni nosaltres “som d'aquest món” (Jn. 15:18-19).
Però hi ha esperança! Hi ha un tron al cel! (v. 4-6). I “el Senyor riurà” (v. 4). Aquesta frase fa que reconduïm la nostra mirada i les nostres emocions entrant en un estat de confiança en veure el que està assegut en aquest tron (Is. 6)
D'altra banda, veiem una acció divina en contrast amb les decisions humanes. Déu posa el rei sobre Sió, la seva muntanya santa i, un dia, omplirà tota la terra.
Vivim en un món totalment secular que lluita i rebutja tot allò que ve de Déu però, afortunadament, podem aixecar els nostres ulls i veure en aquest tron Algú assegut, que ens consola i ens conforta. És la mateixa idea que la que ens presenta l'apòstol Joan a
Apocalipsi 4.
Però encara més, molt més!: El Senyor decreta: “El meu fill ets tu” (v. 7-9). Tremolor! No? És Déu mateix parlant i dient-nos: “Jo t'he engendrat avui” i “t'ha donat una herència...que va fins als confins de la terra” (v. 8). Aquestes frases s'apliquen, a més de tu i mi, en primer lloc a Crist, en la seva glorificació i que va tenir el seu compliment total a l'Ascensió quan Ell va ser rebut, amb tots els honors, en glòria.
Al v. 9 mostra la força del seu poder amb què Crist s'imposarà en la història de la humanitat. Per tant els cristians sí que sabem el que el futur ens portarà. Hi ha esperança!: Crist governant el paradís restaurat!
I el final del salm no té malbaratament: “Serviu el Senyor amb temor i alegreu-vos amb tremolor” (v.11).
Comparteix avui, amb els qui t'envolten, que hi ha també una esperança clara per als qui volen tornar-se a Déu, servint-lo i gaudint-se en Ell sempre (Fil. 4:4).
En primer lloc veiem un món hostil: “Per què s'amotinen les gents i els pobles pensen coses vanes?...”S'aixecaran els reis... contra el Senyor i contra el seu Ungit...” (v. 1) . Al Nou Testament veiem una corroboració d'aquest text en veure que la gent no volia un rei com Jesús (Lc. 19:14).
Aquest rebuig també es dóna cap als seguidors de Crist. Ho veiem avui i en tota la història, des dels primers anys De la Iglesia Cristina.
Però anem per parts:
Les primeres paraules del salm ens criden l'atenció: Per què s'amotinen...? La resposta és que ni el Senyor Jesús ni nosaltres “som d'aquest món” (Jn. 15:18-19).
Però hi ha esperança! Hi ha un tron al cel! (v. 4-6). I “el Senyor riurà” (v. 4). Aquesta frase fa que reconduïm la nostra mirada i les nostres emocions entrant en un estat de confiança en veure el que està assegut en aquest tron (Is. 6)
D'altra banda, veiem una acció divina en contrast amb les decisions humanes. Déu posa el rei sobre Sió, la seva muntanya santa i, un dia, omplirà tota la terra.
Vivim en un món totalment secular que lluita i rebutja tot allò que ve de Déu però, afortunadament, podem aixecar els nostres ulls i veure en aquest tron Algú assegut, que ens consola i ens conforta. És la mateixa idea que la que ens presenta l'apòstol Joan a
Apocalipsi 4.
Però encara més, molt més!: El Senyor decreta: “El meu fill ets tu” (v. 7-9). Tremolor! No? És Déu mateix parlant i dient-nos: “Jo t'he engendrat avui” i “t'ha donat una herència...que va fins als confins de la terra” (v. 8). Aquestes frases s'apliquen, a més de tu i mi, en primer lloc a Crist, en la seva glorificació i que va tenir el seu compliment total a l'Ascensió quan Ell va ser rebut, amb tots els honors, en glòria.
Al v. 9 mostra la força del seu poder amb què Crist s'imposarà en la història de la humanitat. Per tant els cristians sí que sabem el que el futur ens portarà. Hi ha esperança!: Crist governant el paradís restaurat!
I el final del salm no té malbaratament: “Serviu el Senyor amb temor i alegreu-vos amb tremolor” (v.11).
Comparteix avui, amb els qui t'envolten, que hi ha també una esperança clara per als qui volen tornar-se a Déu, servint-lo i gaudint-se en Ell sempre (Fil. 4:4).
Ester Martínez Vera
Dia 32: Salm 1
Vaig llegir una vegada un llibre, en què l'autor, es preguntava perquè el Salm 1 era el primer. Sembla un embarbussament: És l'1 perquè és el primer. Però l'autor es contestava a si mateix dient que aquest salm, conté unes qüestions de importància suprema que són prèvies als assumptes tractats a la resta del llibre i que Jesús resumeix en Mat. 7:13-14 (llegeix el Salm i aquests versets i veuràs que Jesús parla dels que entren per la porta ampla i els que passen per la porta estreta).
Certament el salmista contrasta la diferència entre els que escullen un camí equivocat i els que escullen, encara que sigui molt difícil, entrar per la porta estreta.
És curiós notar que el salmista comença a parlar del creient amb frases en negatiu, que impliquen estar en contra i no acceptar allò dolent. El creient ha de rebutjar la maldat en totes les formes:
“El consell de dolents” té a veure amb la manera de pensar dels que acabaran fent mal
"El camí de pecadors" suggereix una manera d'actuar, de caminar per la vida de manera equivocada
“En cadira d'escarnidors” té a veure amb “pertànyer” o “romandre” còmodament en un grup que no té, per res, en compte la voluntat de Déu
Per tant, que feliç (benaventurat) és l'ésser humà que sap dir “no” a qualsevol pressió que vingui del mal o pretengui fer el mal.
Dir “no” no és sempre fàcil. A Josep li va costar la capa (que se la va deixar en fugir) ia Daniel li va costar la fossa dels lleons. Segurament tu i jo no serem menys. Ens costarà! Però "Benaventurat" és a dir "molt feliç" el que ho aconsegueix i no segueix "el corrent" d'aquest món. .
Un arbre així té estabilitat, vitalitat (perquè està al costat de l'aigua), dóna fruit, i perdura (perquè la seva fulla no cau)... Però encara que el quadre sigui preciós en aquest salm 1, no ens podem quedar davant d'aquesta meravella sense reconèixer que a aquests arbres també els arriben les pluges, els vents i les tempestes. Però estan plantats a la llei del Senyor que li dóna arrels fortes i vida abundant!
“No així els dolents” (v.4). Aquí arriba el contrast. Aquestes no tenen arrels i la seva vida és una ruïna. “Són com el tamo que arrabassa al vent”. No tenen justificació (“No s'aixecaran els dolents al judici” (v. 5). I “el camí dels dolents morirà” (v. 6).
Però la pregunta que ens ve al capdavant és: “Qui són els dolents?”. Encara que sabem que hi ha dolents a tot arreu de la terra sembla que els salms estan escrits per al poble de Déu i en aquest col·lectiu també hi ha persones que no es delecten en el Senyor i no mediten en la seva llei de dia i de nit. Jesús mateix va dir que poden haver-hi falsos creients, que diguin al final dels seus dies: “Senyor, Senyor”, i que no puguin entrar al Regne del Cel, perquè no coneguin de veritat el Salvador.
Per tant, sí que hi ha esperança! No deixis de compartir-la. Explica als que t'envolten “l'antiga història de Crist i del seu amor!” I delecta't tu, també, en ella. No consisteix només a anomenar-te cristià has d'haver conegut i acceptat Crist de veritat. Això significarà: “entrar per una porta estreta”, però valdrà la pena!
Certament el salmista contrasta la diferència entre els que escullen un camí equivocat i els que escullen, encara que sigui molt difícil, entrar per la porta estreta.
És curiós notar que el salmista comença a parlar del creient amb frases en negatiu, que impliquen estar en contra i no acceptar allò dolent. El creient ha de rebutjar la maldat en totes les formes:
“El consell de dolents” té a veure amb la manera de pensar dels que acabaran fent mal
"El camí de pecadors" suggereix una manera d'actuar, de caminar per la vida de manera equivocada
“En cadira d'escarnidors” té a veure amb “pertànyer” o “romandre” còmodament en un grup que no té, per res, en compte la voluntat de Déu
Per tant, que feliç (benaventurat) és l'ésser humà que sap dir “no” a qualsevol pressió que vingui del mal o pretengui fer el mal.
Dir “no” no és sempre fàcil. A Josep li va costar la capa (que se la va deixar en fugir) ia Daniel li va costar la fossa dels lleons. Segurament tu i jo no serem menys. Ens costarà! Però "Benaventurat" és a dir "molt feliç" el que ho aconsegueix i no segueix "el corrent" d'aquest món. .
Un arbre així té estabilitat, vitalitat (perquè està al costat de l'aigua), dóna fruit, i perdura (perquè la seva fulla no cau)... Però encara que el quadre sigui preciós en aquest salm 1, no ens podem quedar davant d'aquesta meravella sense reconèixer que a aquests arbres també els arriben les pluges, els vents i les tempestes. Però estan plantats a la llei del Senyor que li dóna arrels fortes i vida abundant!
“No així els dolents” (v.4). Aquí arriba el contrast. Aquestes no tenen arrels i la seva vida és una ruïna. “Són com el tamo que arrabassa al vent”. No tenen justificació (“No s'aixecaran els dolents al judici” (v. 5). I “el camí dels dolents morirà” (v. 6).
Però la pregunta que ens ve al capdavant és: “Qui són els dolents?”. Encara que sabem que hi ha dolents a tot arreu de la terra sembla que els salms estan escrits per al poble de Déu i en aquest col·lectiu també hi ha persones que no es delecten en el Senyor i no mediten en la seva llei de dia i de nit. Jesús mateix va dir que poden haver-hi falsos creients, que diguin al final dels seus dies: “Senyor, Senyor”, i que no puguin entrar al Regne del Cel, perquè no coneguin de veritat el Salvador.
Per tant, sí que hi ha esperança! No deixis de compartir-la. Explica als que t'envolten “l'antiga història de Crist i del seu amor!” I delecta't tu, també, en ella. No consisteix només a anomenar-te cristià has d'haver conegut i acceptat Crist de veritat. Això significarà: “entrar per una porta estreta”, però valdrà la pena!
Ester Martínez Vera
Dia 31: Esperança!
Estem començant la desescalada i m'ha vingut al cap una obra de teatre de Sartre titulada “A puerta cerrada”. Va ser posada en escena abans de l'alliberament de París al maig de 1944, durant la Segona Guerra Mundial.
L'escena es dóna en una habitació que fàcilment és catalogada com “l'infern”. No hi havia miralls ni finestres, només una porta per on entrava i sortia el majordom (un dels personatges) i sense esperança de poder sortir perquè els havien tancat amb clau.
Aquella habitació es va convertir en una cosa horrible, era una tortura estar amb els altres. Ells esperaven ser torturats però van descobrir que hi eren per torturar-se entre ells. Per això la famosa frase de Sartre: “L'infern són els altres”.
Però resumint molt, el problema més gran era pensar que no hi havia esperança de sortida. Allà entre aquelles quatre parets van començar a sorgir qüestions velles, picabaralles, històries que van resultar en un veritable infern amb la conclusió que quan es va obrir la porta tampoc van poder sortir perquè no podien viure sense els torutradors.
El resultat és que l'ésser humà “quarantena” o “lliure” no té esperança per poder viure de debò.
Avui ho hem de recordar com mai, perquè la immensa majoria de les persones que ens envolten estan vivint sense Déu i, per tant, sense esperança. Com que estan confinats aquesta realitat s'ha fet molt palesa.
Però ara tornarem a estar entretinguts, a divertir-nos, a sortir, però al fons del cor de l'home i de la dona del segle XXI, hi ha molta por de quedar-se en silenci i veure que el molt soroll, la molta diversió, els béns materials , el poder sortir....no produeix esperança!
I aquí estem nosaltres, com a església, al lloc on Déu ens ha posat per ser: “Evangeli” (bones notícies).
Perquè creus que ets aquí? Només per sobreviure, gaudir, patir, no és així!
Ets aquí per portar esperança als que t'envolten. Els cristians hem estat dispersats de llarg a llarg del món per portar la llum de l'evangeli de Jesús als qui conviuen amb nosaltres. Som forasters i pelegrins en aquesta terra, anant cap a l'eternitat, cap al lloc que Jesús va anar a preparar per a nosaltres però mentrestant hi ha centenars de persones al teu voltant que viuen buscant alguna cosa per la qual cosa viure. I ets “església” allà on ets cada dia i has de brillar amb la teva esperança perquè els altres et preguntin la raó de la teva fe.
Crec que per “brillar” al lloc on estiguem hem de partir d'una premissa indiscutible: Complir el primer i el segon manament de la llei de la llei de Déu: “Estimar Déu sobre totes les coses i el proïsme com a tu mateix” ().
Potser estàs d'acord que, com a creients, hem de complir i practicar la primera part i, encara que ens costa molt, ho intentem de cor, però la segona meitat no sé si a tu et sembla fàcil però per mi és molt difícil: “ Estimar els altres com a mi mateixa” això sí que és complicat!
Per tant, ara que tornarem a una “nova forma de viure”, necessites i necessito saber que sóc esperança per al món, per a la meva família i, també, per a la família de la fe i si estimo de veritat intentaré portar, per tots els mètodes possibles, una mica d'esperança a la vida.
Suposo que tinc pocs dies (perquè espero que estigui finalitzant el temps de pandèmia) per seguir escrivint aquestes reflexions però, els que em quedin, intentaré fer un estudi d'alguns salms que poden omplir la nostra vida d'esperança i també la dels altres . Comparteix-t'ho!
L'escena es dóna en una habitació que fàcilment és catalogada com “l'infern”. No hi havia miralls ni finestres, només una porta per on entrava i sortia el majordom (un dels personatges) i sense esperança de poder sortir perquè els havien tancat amb clau.
Aquella habitació es va convertir en una cosa horrible, era una tortura estar amb els altres. Ells esperaven ser torturats però van descobrir que hi eren per torturar-se entre ells. Per això la famosa frase de Sartre: “L'infern són els altres”.
Però resumint molt, el problema més gran era pensar que no hi havia esperança de sortida. Allà entre aquelles quatre parets van començar a sorgir qüestions velles, picabaralles, històries que van resultar en un veritable infern amb la conclusió que quan es va obrir la porta tampoc van poder sortir perquè no podien viure sense els torutradors.
El resultat és que l'ésser humà “quarantena” o “lliure” no té esperança per poder viure de debò.
Avui ho hem de recordar com mai, perquè la immensa majoria de les persones que ens envolten estan vivint sense Déu i, per tant, sense esperança. Com que estan confinats aquesta realitat s'ha fet molt palesa.
Però ara tornarem a estar entretinguts, a divertir-nos, a sortir, però al fons del cor de l'home i de la dona del segle XXI, hi ha molta por de quedar-se en silenci i veure que el molt soroll, la molta diversió, els béns materials , el poder sortir....no produeix esperança!
I aquí estem nosaltres, com a església, al lloc on Déu ens ha posat per ser: “Evangeli” (bones notícies).
Perquè creus que ets aquí? Només per sobreviure, gaudir, patir, no és així!
Ets aquí per portar esperança als que t'envolten. Els cristians hem estat dispersats de llarg a llarg del món per portar la llum de l'evangeli de Jesús als qui conviuen amb nosaltres. Som forasters i pelegrins en aquesta terra, anant cap a l'eternitat, cap al lloc que Jesús va anar a preparar per a nosaltres però mentrestant hi ha centenars de persones al teu voltant que viuen buscant alguna cosa per la qual cosa viure. I ets “església” allà on ets cada dia i has de brillar amb la teva esperança perquè els altres et preguntin la raó de la teva fe.
Crec que per “brillar” al lloc on estiguem hem de partir d'una premissa indiscutible: Complir el primer i el segon manament de la llei de la llei de Déu: “Estimar Déu sobre totes les coses i el proïsme com a tu mateix” ().
Potser estàs d'acord que, com a creients, hem de complir i practicar la primera part i, encara que ens costa molt, ho intentem de cor, però la segona meitat no sé si a tu et sembla fàcil però per mi és molt difícil: “ Estimar els altres com a mi mateixa” això sí que és complicat!
Per tant, ara que tornarem a una “nova forma de viure”, necessites i necessito saber que sóc esperança per al món, per a la meva família i, també, per a la família de la fe i si estimo de veritat intentaré portar, per tots els mètodes possibles, una mica d'esperança a la vida.
Suposo que tinc pocs dies (perquè espero que estigui finalitzant el temps de pandèmia) per seguir escrivint aquestes reflexions però, els que em quedin, intentaré fer un estudi d'alguns salms que poden omplir la nostra vida d'esperança i també la dels altres . Comparteix-t'ho!
Ester Martinez Vera
Dia 30: Omega 3 i aigua
Avui vull escriure molt breument de dues coses importants per a la salut: els Omega 3 i l'aigua
Els famosos Omega 3 (EPA i DHA)
És un àcid gras poliinsaturat que el cos necessita però no el pot produir per si mateix. Aporta molts beneficis per al cor i la circulació sanguínia. El cor és el més beneficiat de l'aportació d'aquest oli perquè té propietats antiinflamatòries i anticoagulants. També ajuda a reduir el nivell de colesterol i de triglicèrids.
Produeix, a més, beneficis al sistema nerviós (estat d'ànim), al sistema immunològic, a la formació de les cèl·lules, afecta la vista i el manteniment de la funció cerebral.
Alguns pediatres opinen que afavoreix, també, la formació del cervell al fetus.
A partir dels anys 70 ha estat objecte d'investigació per nutricionistes i està força de moda.
Pot trobar-se al peix blau (tonyina, salmó, verat...), al marisc (gambes, ostres, musclos), vegetals de fulla verda (espinacs, enciam, cogombre, bròquil, card), a les nous, ia els olis vegetals (de llinosa, de nous, d'oliva, de sèsam...).
El millor és consumir aquests àcids grassos essencials a través de la dieta normal. Els suplements han de quedar per ser receptats pels metges i, hem de dir que, són força cars.
La quantitat recomanada per mantenir la salut normal és de 200-250 mg al dia i amb un consum normal de peix i els aliments esmentats podem arribar fàcilment a 2.700 mg en adults i 1.700 mg en nens, per tant un suplement no és gairebé mai necessari si mengem bé
L'aigua
El nostre cos perd molta aigua, amb qualsevol activitat que realitzem, al cap del dia (uns deu gots); es perd a través de la suor, l'orina i la respiració.
El cos està format per més d'un 65% d'aigua, per tant, és molt important per sobreviure i cal anar-la emmagatzemant en grans quantitats i, per tant, l'hem de reposar bevent.
La importància daquest líquid és perquè porta els nutrients a les cèl·lules, regula la temperatura corporal, ajuda a la digestió, elimina els residus, manté els ronyons sans i aporta hidratació a la pell, ulls, boca i nas.
Alguns nutricionistes ens diuen que dividim el pes del cos, en quilos, per 7 i el resultat que ens doni són els gots d'aigua que ha de beure la persona.
A més que la hidratació és fonamental per a tot l'organisme, també és molt important per al bon funcionament del cervell. Cal recordar que el cervell és aigua en un 80%, i la seva carència afecta, sobretot, els aspectes cognitius (la memòria, la coordinació motòrica i la percepció). Això és així perquè l'aigua permet que la sang, que va al cervell, vagi carregada d'oxigen.
Però el més important en aquests moments és que l'aigua també augmenta les defenses, ja que disminueix la possibilitat de posar-se malalt i ajuda a recuperar-se abans de patologies com la grip.
Els famosos Omega 3 (EPA i DHA)
És un àcid gras poliinsaturat que el cos necessita però no el pot produir per si mateix. Aporta molts beneficis per al cor i la circulació sanguínia. El cor és el més beneficiat de l'aportació d'aquest oli perquè té propietats antiinflamatòries i anticoagulants. També ajuda a reduir el nivell de colesterol i de triglicèrids.
Produeix, a més, beneficis al sistema nerviós (estat d'ànim), al sistema immunològic, a la formació de les cèl·lules, afecta la vista i el manteniment de la funció cerebral.
Alguns pediatres opinen que afavoreix, també, la formació del cervell al fetus.
A partir dels anys 70 ha estat objecte d'investigació per nutricionistes i està força de moda.
Pot trobar-se al peix blau (tonyina, salmó, verat...), al marisc (gambes, ostres, musclos), vegetals de fulla verda (espinacs, enciam, cogombre, bròquil, card), a les nous, ia els olis vegetals (de llinosa, de nous, d'oliva, de sèsam...).
El millor és consumir aquests àcids grassos essencials a través de la dieta normal. Els suplements han de quedar per ser receptats pels metges i, hem de dir que, són força cars.
La quantitat recomanada per mantenir la salut normal és de 200-250 mg al dia i amb un consum normal de peix i els aliments esmentats podem arribar fàcilment a 2.700 mg en adults i 1.700 mg en nens, per tant un suplement no és gairebé mai necessari si mengem bé
L'aigua
El nostre cos perd molta aigua, amb qualsevol activitat que realitzem, al cap del dia (uns deu gots); es perd a través de la suor, l'orina i la respiració.
El cos està format per més d'un 65% d'aigua, per tant, és molt important per sobreviure i cal anar-la emmagatzemant en grans quantitats i, per tant, l'hem de reposar bevent.
La importància daquest líquid és perquè porta els nutrients a les cèl·lules, regula la temperatura corporal, ajuda a la digestió, elimina els residus, manté els ronyons sans i aporta hidratació a la pell, ulls, boca i nas.
Alguns nutricionistes ens diuen que dividim el pes del cos, en quilos, per 7 i el resultat que ens doni són els gots d'aigua que ha de beure la persona.
A més que la hidratació és fonamental per a tot l'organisme, també és molt important per al bon funcionament del cervell. Cal recordar que el cervell és aigua en un 80%, i la seva carència afecta, sobretot, els aspectes cognitius (la memòria, la coordinació motòrica i la percepció). Això és així perquè l'aigua permet que la sang, que va al cervell, vagi carregada d'oxigen.
Però el més important en aquests moments és que l'aigua també augmenta les defenses, ja que disminueix la possibilitat de posar-se malalt i ajuda a recuperar-se abans de patologies com la grip.
Ester Martínez Vera
Dia 29: Vitamines A i D
Avui escriuré de manera molt breu sobre la vitamina A i la vitamina D perquè totes dues tenen un efecte important sobre el nostre sistema immunitari que necessitem tenir fort durant aquests dies.
La vitamina A (retinol, àcid retinoic)
La vitamina A és un nutrient dorigen animal. Es troba en la seva forma completa en olis d'origen animal, a la mantega, rovell d'ou, llet i carn (sobretot al fetge dels animals) i en alguns peixos.
Aquesta vitamina també reforça el sistema immunitari (per això avui vull escriure-hi), a més manté la pell sana i afavoreix la salut dels ulls. També ajuda al bon funcionament del cor, els pulmons, els ronyons i altres òrgans. Té propietats antioxidants (protegeix les cèl·lules contra els radicals lliures que podrien influir en l'envelliment i altres malalties).
És la vitamina que més afavoreix la salut de la pell: Ajuda al bronzejat natural, també manté la pell llisa, evitant que s'assequi en excés i afavoreix la cicatrització de qualsevol ferida.
També els carotens i beta-carotens (precursors de la vitamina A) es troben als vegetals de fulla verda fosc com els espinacs, l'enciam i la col i també en hortalisses com les pastanagues, la carbassa, el meló cantalup. El cos transforma els betacarotens en vitamina A.
És important saber que una dieta equilibrada, en persones sanes, aporta suficient quantitat de vitamina A. Els suplements d'aquesta vitamina han de ser receptats pels metges, ja que una ingesta excessiva pot ser perjudicial. I has de saber que també interactua amb altres medicaments. Per tant, mai no t'automediquis encara que es tracti de vitamines.
La vitamina D
És un nutrient present en alguns aliments. És una vitamina molt necessària per a la salut perquè reforça el sistema immunitari i, sobretot, per mantenir els ossos forts i prevenir l'osteoporosi perquè ajuda el cos a absorbir el calci. La seva carència es relaciona també amb malalties autoimmunes, metabòliques, cardiovasculars...
A més, una insuficiència pot produir cansament, estat d'ànim més deprimit, debilitat muscular, excitabilitat, nerviosisme, insomni, necessitat de menjar dolços, càries. Si hi ha carència o no es pot mesurar amb una analítica.
La font principal de vitamina D (90%) és el sol però et deixo alguns aliments que la contenen:
Els peixos grassos com els blaus (cavalla, tonyina, salmó...), l'oli de fetge de bacallà encapçala la llista dels aliments amb més vitamina D (una cullerada d'aquest oli cobreix les necessitats de vitamina D diàries i aporta, a més vitamina A i Omega 3 També contenen aquesta vitamina el marisc, el fetge boví, el rovell d'ou, els bolets, l'alvocat i els lactis sencers, d'aquests els que tenen més quantitat són la mantega, els formatges grassos perquè en ser liposoluble troba al greix.
Però és curiós que sent un dels països amb més hores de sol del món és una de les vitamines més escasses al nostre organisme. Això està directament relacionat amb el nostre estil de vida: el consum de molts fàrmacs, dieta pobra en vitamines, la contaminació, la necessitat de fer servir molts filtres solars...
Per tant amb les ganes que tenim de prendre el sol, fes-ho bé per evitar el càncer de pell: Exposeu-vos en les primeres hores del matí (abans de les 11), redueix el temps d'exposició (sobretot entre 12 i 16 hores) ), utilitza barret i ulleres de sol i foto protectors.
La vitamina A (retinol, àcid retinoic)
La vitamina A és un nutrient dorigen animal. Es troba en la seva forma completa en olis d'origen animal, a la mantega, rovell d'ou, llet i carn (sobretot al fetge dels animals) i en alguns peixos.
Aquesta vitamina també reforça el sistema immunitari (per això avui vull escriure-hi), a més manté la pell sana i afavoreix la salut dels ulls. També ajuda al bon funcionament del cor, els pulmons, els ronyons i altres òrgans. Té propietats antioxidants (protegeix les cèl·lules contra els radicals lliures que podrien influir en l'envelliment i altres malalties).
És la vitamina que més afavoreix la salut de la pell: Ajuda al bronzejat natural, també manté la pell llisa, evitant que s'assequi en excés i afavoreix la cicatrització de qualsevol ferida.
També els carotens i beta-carotens (precursors de la vitamina A) es troben als vegetals de fulla verda fosc com els espinacs, l'enciam i la col i també en hortalisses com les pastanagues, la carbassa, el meló cantalup. El cos transforma els betacarotens en vitamina A.
És important saber que una dieta equilibrada, en persones sanes, aporta suficient quantitat de vitamina A. Els suplements d'aquesta vitamina han de ser receptats pels metges, ja que una ingesta excessiva pot ser perjudicial. I has de saber que també interactua amb altres medicaments. Per tant, mai no t'automediquis encara que es tracti de vitamines.
La vitamina D
És un nutrient present en alguns aliments. És una vitamina molt necessària per a la salut perquè reforça el sistema immunitari i, sobretot, per mantenir els ossos forts i prevenir l'osteoporosi perquè ajuda el cos a absorbir el calci. La seva carència es relaciona també amb malalties autoimmunes, metabòliques, cardiovasculars...
A més, una insuficiència pot produir cansament, estat d'ànim més deprimit, debilitat muscular, excitabilitat, nerviosisme, insomni, necessitat de menjar dolços, càries. Si hi ha carència o no es pot mesurar amb una analítica.
La font principal de vitamina D (90%) és el sol però et deixo alguns aliments que la contenen:
Els peixos grassos com els blaus (cavalla, tonyina, salmó...), l'oli de fetge de bacallà encapçala la llista dels aliments amb més vitamina D (una cullerada d'aquest oli cobreix les necessitats de vitamina D diàries i aporta, a més vitamina A i Omega 3 També contenen aquesta vitamina el marisc, el fetge boví, el rovell d'ou, els bolets, l'alvocat i els lactis sencers, d'aquests els que tenen més quantitat són la mantega, els formatges grassos perquè en ser liposoluble troba al greix.
Però és curiós que sent un dels països amb més hores de sol del món és una de les vitamines més escasses al nostre organisme. Això està directament relacionat amb el nostre estil de vida: el consum de molts fàrmacs, dieta pobra en vitamines, la contaminació, la necessitat de fer servir molts filtres solars...
Per tant amb les ganes que tenim de prendre el sol, fes-ho bé per evitar el càncer de pell: Exposeu-vos en les primeres hores del matí (abans de les 11), redueix el temps d'exposició (sobretot entre 12 i 16 hores) ), utilitza barret i ulleres de sol i foto protectors.
Ester Martínez Vera
Dia 28: Aliments per pujar les defenses: La vitamina C
Com et vaig esmentar el dia 26, durant aquesta setmana intentaré donar-te uns quants consells perquè el teu cos i el de la teva família funcionin tan bé com sigui possible en aquest temps de desescalada en què podem estar una mica més exposats a qualsevol perill de contagi. Però no oblidis que tot allò que manen les autoritats sanitàries ha de ser complert com la millor prevenció! El que jo et deixo només és una idea de petites ajudes saludables!
Potser pensaràs que aquest tema és poc espiritual, però no és així! El nostre cos és “temple de l'Esperit Sant” (1 Cor. 6:19) i també som administradors d'aquest magnífic regal. Hem de cuidar-ho amb cura perquè, en aquesta terra, no en tindrem cap altre (per al creient no existeix la possibilitat de reencarnació, ho recordes?: “Està establert als homes que morin una vegada i després el judici” (Heb. 9:27) ) En el cel sí que tindrem un cos nou!(1Cor. 15 i Job 19:25-27) En aquest nou cos ja no hi haurà plor, ni dolor, ni clam, perquè això d'aquesta terra haurà passat! (Ap. 21:4) I, mentrestant, què?Doncs mentre: Cuideu-vos molt!
Vull començar avui per una cosa molt bàsica que fa referència a la necessitat de potenciar el teu sistema immunològic, el màxim que et sigui possible, a través de l'alimentació.
El que et diré no substitueix, de cap manera, les medicines que estiguis prenent o el que el metge et recomana. Tampoc no puc saber si el que et proposo ho pots ingerir o no depenent de les teves patologies o estat de salut general. Per tant, pren-ho només com a recomanacions que pots intentar implementar en la teva dieta (o no si no ho creus necessari).
Et diré, com a norma general, que per enfortir les teves defenses (que podran ajudar a prevenir algunes malalties o curar-les una mica més ràpid), serà convenient que ingerissis aliments que continguin vitamines i minerals:
Et deixo una llista d'aliments rics en una de les vitamines més importants, la C, que afavorirà també el teu sistema immune:
Recorda que la vitamina C (àcid ascòrbic) és molt important perquè és una de les 13 vitamines essencials per a la salut. Ajuda a l'absorció de ferro i calci. Com que és soluble en aigua, el cos pot alliberar, per l'orina, l'excés, però has de saber que cal prendre contínuament a la dieta diària, perquè és necessària per al creixement i la reparació dels teixits. Repara també els cartílags, ossos, dents. És un gran antioxidant. És indispensable a l'hora de cicatritzar ferides i de formar teixits. No els guareix però fa que els processos de refredats siguin més curts. Augmenta el volum en sang de les citocines que contribueixen a contrarestar les fallades del sistema immunitari. Prevé algunes malalties, però sempre s'han de seguir les pautes mèdiques!
Segons l'OMS, la quantitat necessària d'aquesta vitamina diària és de 90 mg. per als homes i de 75 mg. per a dones. En general, en adults està bé ingerir uns 80 mg diaris.
Per als nens:
De 1 a 3 anys 15 mg
de 4 a 8 anys 25 mg
De 9 a 13 anys 45 mg
Adolescents grans com els adults.
Els aliments que la contenen són: Taronja, mandarina, pinya, llimona, maduixes, papaia, meló, mango, kiwi, bròquil, tomàquet, síndia, col, patates amb la pell, julivert...
Les fruites i verdures esmentades tenen diferent concentració de vitamina C; per exemple el pebrot vermell té 139 mg per cada 100 gr, el kiwi 100 mg per cada 100 gr, les maduixes 70 mg per 100 gr, la papaia, 60 mg per 100 gr... Quina farmàcia ens ha deixat el nostre Creador bona en gran manera! Sense dubtar! (Gèn.1:31).
Demà més! Descobrirem coses sobre la vitamina A
Potser pensaràs que aquest tema és poc espiritual, però no és així! El nostre cos és “temple de l'Esperit Sant” (1 Cor. 6:19) i també som administradors d'aquest magnífic regal. Hem de cuidar-ho amb cura perquè, en aquesta terra, no en tindrem cap altre (per al creient no existeix la possibilitat de reencarnació, ho recordes?: “Està establert als homes que morin una vegada i després el judici” (Heb. 9:27) ) En el cel sí que tindrem un cos nou!(1Cor. 15 i Job 19:25-27) En aquest nou cos ja no hi haurà plor, ni dolor, ni clam, perquè això d'aquesta terra haurà passat! (Ap. 21:4) I, mentrestant, què?Doncs mentre: Cuideu-vos molt!
Vull començar avui per una cosa molt bàsica que fa referència a la necessitat de potenciar el teu sistema immunològic, el màxim que et sigui possible, a través de l'alimentació.
El que et diré no substitueix, de cap manera, les medicines que estiguis prenent o el que el metge et recomana. Tampoc no puc saber si el que et proposo ho pots ingerir o no depenent de les teves patologies o estat de salut general. Per tant, pren-ho només com a recomanacions que pots intentar implementar en la teva dieta (o no si no ho creus necessari).
Et diré, com a norma general, que per enfortir les teves defenses (que podran ajudar a prevenir algunes malalties o curar-les una mica més ràpid), serà convenient que ingerissis aliments que continguin vitamines i minerals:
Et deixo una llista d'aliments rics en una de les vitamines més importants, la C, que afavorirà també el teu sistema immune:
Recorda que la vitamina C (àcid ascòrbic) és molt important perquè és una de les 13 vitamines essencials per a la salut. Ajuda a l'absorció de ferro i calci. Com que és soluble en aigua, el cos pot alliberar, per l'orina, l'excés, però has de saber que cal prendre contínuament a la dieta diària, perquè és necessària per al creixement i la reparació dels teixits. Repara també els cartílags, ossos, dents. És un gran antioxidant. És indispensable a l'hora de cicatritzar ferides i de formar teixits. No els guareix però fa que els processos de refredats siguin més curts. Augmenta el volum en sang de les citocines que contribueixen a contrarestar les fallades del sistema immunitari. Prevé algunes malalties, però sempre s'han de seguir les pautes mèdiques!
Segons l'OMS, la quantitat necessària d'aquesta vitamina diària és de 90 mg. per als homes i de 75 mg. per a dones. En general, en adults està bé ingerir uns 80 mg diaris.
Per als nens:
De 1 a 3 anys 15 mg
de 4 a 8 anys 25 mg
De 9 a 13 anys 45 mg
Adolescents grans com els adults.
Els aliments que la contenen són: Taronja, mandarina, pinya, llimona, maduixes, papaia, meló, mango, kiwi, bròquil, tomàquet, síndia, col, patates amb la pell, julivert...
Les fruites i verdures esmentades tenen diferent concentració de vitamina C; per exemple el pebrot vermell té 139 mg per cada 100 gr, el kiwi 100 mg per cada 100 gr, les maduixes 70 mg per 100 gr, la papaia, 60 mg per 100 gr... Quina farmàcia ens ha deixat el nostre Creador bona en gran manera! Sense dubtar! (Gèn.1:31).
Demà més! Descobrirem coses sobre la vitamina A
Ester Martínez Vera
Dia 27: Tot sortirà bé???
Durant aquests dies, al principi del confinament, sortien per tot arreu uns cartells amb el lema “Tot sortirà bé”, acompanyat del dibuix d'un arc de Sant Martí.
Però és veritat que tot sortirà bé? Estem en uns dies difícils i aquesta frase no crec que sigui la més correcta, ja que ens crea una falsa esperança als adults, però sobretot als nens.
És cert que ens hem d'animar, els uns als altres, i llançar frases o cançons que ens ajudin, durant aquests dies, però donaré la meva opinió així que aquest cartell-lema.
Com hem anat veient a les notícies, des que va començar aquesta pandèmia, estan morint moltes persones i ha de ser molt difícil per a les famílies dels que han mort escoltar una vegada i una altra que: Tot sortirà bé! No creus?
Com pots mirar un nen que ha perdut el seu avi/a, el seu oncle, el seu pare o mare i dir-li la frase de què estem parlant? No, tot no sortirà bé! Hi haurà molt de patiment i dolor en milers de llars! I és aquí on el creient pot dir que la seva confiança és en Déu malgrat que les coses no vagin bé.
El Senyor no va prometre mai que les coses ens serien fàcils. No ens va dir que la vida ens aniria bé però sí que ens va deixar dit que totes les coses que ens passen ens ajudaran a bé (Rom. 8:28). Com pot ser així? Perquè quan les circumstàncies són molt difícils, la nostra manera de ser i de viure canvia, necessàriament, per anar semblant més a Jesús. Ell, mai no ens mana el dolent, però ho permet a fi d'anar-nos perfeccionant, com a atuells de fang (Jer.18). I si, tot “dolent” que ens passa, serveix perquè ens acostem més a Ell, aleshores sí que podrem dir que “tot anirà bé” però només “sota les seves ales” (Sal. 57:1, 91:4).
Així que jo canviaria la frase d'aquests cartells per “tot passarà” perquè això sí que és veritat. Tot té temps (Ecl. 3:1). Trigarà més o menys, tindrem amb nosaltres els nostres familiars, o no, però tot passarà! I els que hagin partit cap a la presència del Senyor i ja no siguin, sabem on són i tenim la confiança que els tornarem a veure.
El dibuix de l'arc de Sant Martí, que acompanya la frase, és molt gràfic d'un nou començament; tornarà a sortir el sol després de la pluja, però recordem que això es remunta a la història de Noe (Genesis 9:13) i, en aquesta història, l'arc de Sant Martí va ser el segell del pacte que va fer Déu amb Noe per recordar-li que cada vegada que plogués no hauria de témer perquè Déu no tornaria a enviar un diluvi per destruir la terra. Evidentment era més un recordatori per a nosaltres que per a Déu, però moltes vegades ens oblidem.
Per al creient l'arc de Sant Martí té un missatge aclaparador: La nostra vida està a les seves mans, i ens ha de recordar que no hi haurà un altre diluvi, els dies tindran els seus núvols i les seves tempestes, però també sortirà el sol i, sabem que Déu estarà amb nosaltres a la tempesta i els dies resplendents de sol.
L'altre dia vaig veure una imatge que m'impacte i deia així:
Però és veritat que tot sortirà bé? Estem en uns dies difícils i aquesta frase no crec que sigui la més correcta, ja que ens crea una falsa esperança als adults, però sobretot als nens.
És cert que ens hem d'animar, els uns als altres, i llançar frases o cançons que ens ajudin, durant aquests dies, però donaré la meva opinió així que aquest cartell-lema.
Com hem anat veient a les notícies, des que va començar aquesta pandèmia, estan morint moltes persones i ha de ser molt difícil per a les famílies dels que han mort escoltar una vegada i una altra que: Tot sortirà bé! No creus?
Com pots mirar un nen que ha perdut el seu avi/a, el seu oncle, el seu pare o mare i dir-li la frase de què estem parlant? No, tot no sortirà bé! Hi haurà molt de patiment i dolor en milers de llars! I és aquí on el creient pot dir que la seva confiança és en Déu malgrat que les coses no vagin bé.
El Senyor no va prometre mai que les coses ens serien fàcils. No ens va dir que la vida ens aniria bé però sí que ens va deixar dit que totes les coses que ens passen ens ajudaran a bé (Rom. 8:28). Com pot ser així? Perquè quan les circumstàncies són molt difícils, la nostra manera de ser i de viure canvia, necessàriament, per anar semblant més a Jesús. Ell, mai no ens mana el dolent, però ho permet a fi d'anar-nos perfeccionant, com a atuells de fang (Jer.18). I si, tot “dolent” que ens passa, serveix perquè ens acostem més a Ell, aleshores sí que podrem dir que “tot anirà bé” però només “sota les seves ales” (Sal. 57:1, 91:4).
Així que jo canviaria la frase d'aquests cartells per “tot passarà” perquè això sí que és veritat. Tot té temps (Ecl. 3:1). Trigarà més o menys, tindrem amb nosaltres els nostres familiars, o no, però tot passarà! I els que hagin partit cap a la presència del Senyor i ja no siguin, sabem on són i tenim la confiança que els tornarem a veure.
El dibuix de l'arc de Sant Martí, que acompanya la frase, és molt gràfic d'un nou començament; tornarà a sortir el sol després de la pluja, però recordem que això es remunta a la història de Noe (Genesis 9:13) i, en aquesta història, l'arc de Sant Martí va ser el segell del pacte que va fer Déu amb Noe per recordar-li que cada vegada que plogués no hauria de témer perquè Déu no tornaria a enviar un diluvi per destruir la terra. Evidentment era més un recordatori per a nosaltres que per a Déu, però moltes vegades ens oblidem.
Per al creient l'arc de Sant Martí té un missatge aclaparador: La nostra vida està a les seves mans, i ens ha de recordar que no hi haurà un altre diluvi, els dies tindran els seus núvols i les seves tempestes, però també sortirà el sol i, sabem que Déu estarà amb nosaltres a la tempesta i els dies resplendents de sol.
L'altre dia vaig veure una imatge que m'impacte i deia així:
El món canta: “Resistiré” però els cristians podem cantar: “Ell ens sostindrà!”
Carlos Brazier
Dia 26: No t'oblidis!
Fa un parell de dies comentant la situació actual amb el meu fill Carlos, em deia: “La mama no veig clar que el lema “Tot anirà bé” o “Tot anirà bé”, sigui molt correcte. Em va explicar: “No anirà bé” per als que han perdut un familiar. Per a aquests, la vida no tornarà a ser igual de cap manera. Tampoc no anirà bé per als que no tinguin feina ni ingressos per mesos o potser anys. “No anirà bé”..., i va seguir amb una sèrie de raons que, sens dubte, eren certes. Em va deixar una mica pensativa i vaig anar buscant alguna altra frase que pogués substituir l'esmentada. Se m'acudien diverses però potser em quedo amb: “Tot començarà de nou”. Cadascú, des d'on pugui, i depenent de la càrrega que la pandèmia hagi deixat a la seva vida, haurà de tornar a caminar, com mai, amb la necessitat d'ajuda de Déu i dels altres. Li he demanat al Carles que demà la reflexió sobre aquest tema de “tot anirà bé”, la faci ell.
Però sí, tot tornarà a començar. De fet, amb la desescalada ja s'ha començat un procés d'inici d'alguna cosa diferent del que teníem però quantes ganes tenim que es consolidi! Cada cop sembla que la corba de morts i contagis ens animen a pensar que podem reprendre la vida. La pregunta és com ho farem.
En aquestes reflexions he intentat considerar, amb vosaltres, la importància de cuidar els tres gots comunicants que formen la unitat de la nostra vida i que, ara, haurem de cuidar com mai abans.
Us recordo:
He insistit molt que el got espiritual havia d'anar ben ple. Serà la base més important de tota la resta. “Què la Paraula de Crist mor en abundància en nosaltres! (Col. 3:16)”. Què en la “estança alta” se segueixin produint oracions i precs continuats al nostre Déu i que en endinsar-nos en la vida diària portem el “pregar sense parar” (Col. 5:17) com l'hàlit de la nostra existència.
També hem parlat de les emocions i de les paraules que diem i de com ens afecten. Hem pensat algun dia en com gestionar bé el que sentim i com tenir cura del que parlem perquè les nostres relacions interpersonals no se'n ressentin i, ara, hem de tenir molta cura perquè no serà fàcil tornar a la normalitat tan anormal:
Serà difícil veure'ns i no abraçar-nos. Ni m'imagino com veure els meus néts i no besar-los. Haurem d'anar, per dies, amb guants, amb màscares... Desant les distàncies... Rentant-nos les mans i la cara i la roba, molt sovint, en tornar a casa. No serà fàcil deixar de parlar amb els que ens creixem pel carrer, no parant-nos ni per saludar, (ho haurem de fer en passar)...Que difícil serà tot això! Però ho hem de fer per nosaltres però també per tots els altres (petits, grans, familiars, personal sanitari, policies...).
Sobretot no sigueu irresponsables. No feu res que les autoritats sanitàries no permetin. Crec que això també serà un bon testimoni per als que ens puguin observar i també per als petits de la casa. És important que els nens vegin que ens sotmetem, com a cristians a les autoritats (Tit 3:1) No us sembla?
Ara arribat aquest punt voldré dedicar aquesta setmana a “donar-nos” (a vosaltres ia nosaltres), unes recomanacions pel que fa al cos i la cura en moments com l'actual.
Però sí, tot tornarà a començar. De fet, amb la desescalada ja s'ha començat un procés d'inici d'alguna cosa diferent del que teníem però quantes ganes tenim que es consolidi! Cada cop sembla que la corba de morts i contagis ens animen a pensar que podem reprendre la vida. La pregunta és com ho farem.
En aquestes reflexions he intentat considerar, amb vosaltres, la importància de cuidar els tres gots comunicants que formen la unitat de la nostra vida i que, ara, haurem de cuidar com mai abans.
Us recordo:
He insistit molt que el got espiritual havia d'anar ben ple. Serà la base més important de tota la resta. “Què la Paraula de Crist mor en abundància en nosaltres! (Col. 3:16)”. Què en la “estança alta” se segueixin produint oracions i precs continuats al nostre Déu i que en endinsar-nos en la vida diària portem el “pregar sense parar” (Col. 5:17) com l'hàlit de la nostra existència.
També hem parlat de les emocions i de les paraules que diem i de com ens afecten. Hem pensat algun dia en com gestionar bé el que sentim i com tenir cura del que parlem perquè les nostres relacions interpersonals no se'n ressentin i, ara, hem de tenir molta cura perquè no serà fàcil tornar a la normalitat tan anormal:
Serà difícil veure'ns i no abraçar-nos. Ni m'imagino com veure els meus néts i no besar-los. Haurem d'anar, per dies, amb guants, amb màscares... Desant les distàncies... Rentant-nos les mans i la cara i la roba, molt sovint, en tornar a casa. No serà fàcil deixar de parlar amb els que ens creixem pel carrer, no parant-nos ni per saludar, (ho haurem de fer en passar)...Que difícil serà tot això! Però ho hem de fer per nosaltres però també per tots els altres (petits, grans, familiars, personal sanitari, policies...).
Sobretot no sigueu irresponsables. No feu res que les autoritats sanitàries no permetin. Crec que això també serà un bon testimoni per als que ens puguin observar i també per als petits de la casa. És important que els nens vegin que ens sotmetem, com a cristians a les autoritats (Tit 3:1) No us sembla?
Ara arribat aquest punt voldré dedicar aquesta setmana a “donar-nos” (a vosaltres ia nosaltres), unes recomanacions pel que fa al cos i la cura en moments com l'actual.
Ester Martínez Vera
Dia 25: Tots els camins no porten a Roma
Acabo les reflexions d'aquesta setmana amb una cosa que he anat pensant aquests dies de confinament.
Estem sentint, en molts fòrums evangèlics, que l'Església de Crist haurà de canviar després d'aquests mesos en què s'han hagut de fer multitud d'ajustos a les nostres esglésies...
Però pensava jo que, sigui quina sigui, la forma de transmetre les nostres creences no podrem, en cap manera, escapar-nos d'uns 1 Corintis 15. Us transcric uns paràgrafs que mai no podrem, ni deurem, defugir: “Que Crist va morir pels nostres pecats, conforme a les Escriptures, que va ser sepultat, que va ressuscitar el tercer dia, que va aparèixer a molts...”
Per tant, és molt important repetir als nostres conciutadans que: “Només Crist salva” i encara que se'ns vulgui fer creure que “tots els camins porten a Roma”, o que totes les religions porten a Déu, és important seguir explicant, a els que ens envolten, que Jesús va ser l'únic que va dir: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida i ningú no ve al Pare si no és per mi”. Ens hem de fixar en el detall que no va dir que Ell era “un camí”, sinó “el camí”.
A Jesús de Natzaret es van complir totes les profecies de l'Antic Testament. Va ser el Messies promès. Els apòstols, que van veure el Jesús ressuscitat, són els que van escriure els textos de l'evangeli que tenen l'autoritat total, per les fonts que van servir per redactar-los. Homes que havien vist Jesús viure entre ells, fer miracles, i el més important: Van veure el Jesús ressuscitat! Aquests homes van ser torturats, fins a la mort, per predicar el que havien vist i sentit i ningú no mor per una mentida!
Per això l'Església, amb les portes obertes o tancades, amb reunions a locals, oa les cases haurà de seguir defensant la “sana” doctrina i no permetent que es retiri ni una “j, ni una coma” del text bíblic.
A la nostra cultura, i amb els canvis que es produiran, caldrà mantenir-nos ferms en les doctrines essencials de l'evangeli i seguir complint el manament de proclamar Jesucrist, com a Déu veritable i com a Salvador de la humanitat, a tots els que ens envolten .
No t'avergonyeixis de dir que ets cristià. Els molt futbolers porten amb orgull les samarretes dels seus jugadors com si fossin ídols i nosaltres? Entrem en crisi d'angoixa en haver de confessar que som seguidors de Jesús?
Pensa-ho! Un dia hauràs de veure'l cara a cara. Amb quina cara?
Estem sentint, en molts fòrums evangèlics, que l'Església de Crist haurà de canviar després d'aquests mesos en què s'han hagut de fer multitud d'ajustos a les nostres esglésies...
Però pensava jo que, sigui quina sigui, la forma de transmetre les nostres creences no podrem, en cap manera, escapar-nos d'uns 1 Corintis 15. Us transcric uns paràgrafs que mai no podrem, ni deurem, defugir: “Que Crist va morir pels nostres pecats, conforme a les Escriptures, que va ser sepultat, que va ressuscitar el tercer dia, que va aparèixer a molts...”
Per tant, és molt important repetir als nostres conciutadans que: “Només Crist salva” i encara que se'ns vulgui fer creure que “tots els camins porten a Roma”, o que totes les religions porten a Déu, és important seguir explicant, a els que ens envolten, que Jesús va ser l'únic que va dir: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida i ningú no ve al Pare si no és per mi”. Ens hem de fixar en el detall que no va dir que Ell era “un camí”, sinó “el camí”.
A Jesús de Natzaret es van complir totes les profecies de l'Antic Testament. Va ser el Messies promès. Els apòstols, que van veure el Jesús ressuscitat, són els que van escriure els textos de l'evangeli que tenen l'autoritat total, per les fonts que van servir per redactar-los. Homes que havien vist Jesús viure entre ells, fer miracles, i el més important: Van veure el Jesús ressuscitat! Aquests homes van ser torturats, fins a la mort, per predicar el que havien vist i sentit i ningú no mor per una mentida!
Per això l'Església, amb les portes obertes o tancades, amb reunions a locals, oa les cases haurà de seguir defensant la “sana” doctrina i no permetent que es retiri ni una “j, ni una coma” del text bíblic.
A la nostra cultura, i amb els canvis que es produiran, caldrà mantenir-nos ferms en les doctrines essencials de l'evangeli i seguir complint el manament de proclamar Jesucrist, com a Déu veritable i com a Salvador de la humanitat, a tots els que ens envolten .
No t'avergonyeixis de dir que ets cristià. Els molt futbolers porten amb orgull les samarretes dels seus jugadors com si fossin ídols i nosaltres? Entrem en crisi d'angoixa en haver de confessar que som seguidors de Jesús?
Pensa-ho! Un dia hauràs de veure'l cara a cara. Amb quina cara?
Ester Martínez Vera
Dia 24: “Sigui feta la teva voluntat, així a la terra com al cel”
Aquesta frase de Jesús no només va ser esmentada en el terrible patiment a l'hort de Getsemaní, va ser, una pregària i una actitud constant, en els anys que va estar vivint en aquesta terra amb els éssers humans. Ell ho va tenir molt clar: Vi, sent Déu, a complir la voluntat del seu Pare (Jn. 5:30).
Aquestes paraules també van ser ensenyades per Ell als seus seguidors quan els va indicar com pregar, deixant-los, com a model, el Pare Nostre.
Tota pregària veritable, que surt del cor d'un creient, s'ha de sotmetre humilment a la voluntat del Pare Celestial i estarem en un error si pensem que podem doblegar la seva voluntat a la nostra. La oració veritable ha de ser dirigida a Déu amb l'actitud i la voluntat d'ajustar-nos a la seva voluntat (valgui la redundància).
És interessant la frase: “Feu-vos la vostra voluntat aquí a la terra”, al nostre diari viure: A casa nostra, a la nostra feina, a la nostra església, a les nostres relacions... I, moltes vegades, sabem quina és aquesta voluntat perfecta, però mirem cap a una altra banda, i fem el que volem, sense tenir, per res, en compte el que Ell vol de nosaltres. Cada membre de l'església a què pertanyem hauríem de tenir aquesta idea molt present, acatant la seva voluntat encara que, de vegades, sigui molt dura i incomprensible per als que encara estem en aquest món.
Que bo és saber que al cel, sí que es fa “la seva voluntat” perfecta i que, aquesta voluntat, ens afecta a nosaltres, aquí a la terra, fins que Ell tingui a bé complir les paraules de Sant Pau a Titus: “ Esperant l'esperança benaurada i la manifestació gloriosa del nostre gran Déu i Salvador Jesucrist, que es Déu a si mateix per nosaltres per redimir-nos de tota iniquitat i purificar per a si un poble propi, gelós de bones obres”(Tit 2:13,14) .
I per “purificar-nos” moltes vegades ens porta a la “casa del terrisser”, on torna a trencar-nos com a atuell, per fer de nosaltres un “got nou”. I, en aquestes circumstàncies, no entenem res de la seva voluntat però, hem de seguir l'exemple de Pau, quan sentim: “Basta't la meva gràcia” (2 Cor. 12:9) i, parafrasejant l'apòstol, hem de respondre: “Em gloriaré en tot el que em passi, perquè quan sóc feble aleshores sóc fort perquè es manifesta en mi el poder de Crist”.
No dubtis mai que la seva voluntat és el millor que ens pot passar (Rom. 12:1,2)
Aquestes paraules també van ser ensenyades per Ell als seus seguidors quan els va indicar com pregar, deixant-los, com a model, el Pare Nostre.
Tota pregària veritable, que surt del cor d'un creient, s'ha de sotmetre humilment a la voluntat del Pare Celestial i estarem en un error si pensem que podem doblegar la seva voluntat a la nostra. La oració veritable ha de ser dirigida a Déu amb l'actitud i la voluntat d'ajustar-nos a la seva voluntat (valgui la redundància).
És interessant la frase: “Feu-vos la vostra voluntat aquí a la terra”, al nostre diari viure: A casa nostra, a la nostra feina, a la nostra església, a les nostres relacions... I, moltes vegades, sabem quina és aquesta voluntat perfecta, però mirem cap a una altra banda, i fem el que volem, sense tenir, per res, en compte el que Ell vol de nosaltres. Cada membre de l'església a què pertanyem hauríem de tenir aquesta idea molt present, acatant la seva voluntat encara que, de vegades, sigui molt dura i incomprensible per als que encara estem en aquest món.
Que bo és saber que al cel, sí que es fa “la seva voluntat” perfecta i que, aquesta voluntat, ens afecta a nosaltres, aquí a la terra, fins que Ell tingui a bé complir les paraules de Sant Pau a Titus: “ Esperant l'esperança benaurada i la manifestació gloriosa del nostre gran Déu i Salvador Jesucrist, que es Déu a si mateix per nosaltres per redimir-nos de tota iniquitat i purificar per a si un poble propi, gelós de bones obres”(Tit 2:13,14) .
I per “purificar-nos” moltes vegades ens porta a la “casa del terrisser”, on torna a trencar-nos com a atuell, per fer de nosaltres un “got nou”. I, en aquestes circumstàncies, no entenem res de la seva voluntat però, hem de seguir l'exemple de Pau, quan sentim: “Basta't la meva gràcia” (2 Cor. 12:9) i, parafrasejant l'apòstol, hem de respondre: “Em gloriaré en tot el que em passi, perquè quan sóc feble aleshores sóc fort perquè es manifesta en mi el poder de Crist”.
No dubtis mai que la seva voluntat és el millor que ens pot passar (Rom. 12:1,2)
Ester Martínez Vera
Dia 23: Aixeca't església
Creus
que un cop hagi passat aquest temps de pandèmia tornarem a “dormir-nos als llorers”?
Fixem-nos avui en el que diu 1 Tes. 5:7: “No dormim com els altres, sinó vetllem i siguem sobris”.
Aquí l'apòstol Pau ens demana que estiguem “vetllant”. Sabeu que vetllar vol dir no dormir.
Recordeu l'himne?:
“Alça't església,
Espolsa el sopor
Que ve als núvols
El teu marit i Senyor”
Aquesta estrofa, a més de datar-me a mi, em porta als versets 16 al 18, d'aquest capítol, on veiem que mentre estem vetllant hem de:
-Estar sempre joiosos
-Pregar sense parar
-Donar gràcies en tot
Són manaments a una Església que ha d'estar vetllant perquè: “Ve als núvols...”.
Maranatha (“Crist ve”)! I els seus han de tenir el goig del Senyor com la seva força ja que Ell és el nostre amic, el nostre consol i la nostra ajuda, en qualsevol circumstància. Com no ens gaudirem en Ell? Decideix avui veure la part més positiva de la teva vida i mantingues-te joiós i despert!
Pregueu sense parar. Això sembla molt complicat oi? No podem estar de continu sobre els nostres genolls; hi ha moltes altres coses a la nostra vida diària que requereixen de la nostra atenció i treball però, la pregària és com la respiració. Pots anar-ho fent tot i continuar respirant. És el mateix. La pregària és, a la nostra vida espiritual, com l'alè és a la nostra vida física. Parla amb Déu tot el temps. Ha promès estar al teu costat sempre, per tant, no és difícil l'exercici d'anar parlant amb Ell de manera continuada.
Sigueu agraïts. Et resumeixo aquest punt amb el cor d'un altre antic himne:
Vegeu tant com el Senyor us dóna
Benediccions són del nostre Déu
Vegeu les benediccions que el Senyor us dóna
......I expliqueu-les totes són de Jehovà
No tornis a la por espiritual!
Fixem-nos avui en el que diu 1 Tes. 5:7: “No dormim com els altres, sinó vetllem i siguem sobris”.
Aquí l'apòstol Pau ens demana que estiguem “vetllant”. Sabeu que vetllar vol dir no dormir.
Recordeu l'himne?:
“Alça't església,
Espolsa el sopor
Que ve als núvols
El teu marit i Senyor”
Aquesta estrofa, a més de datar-me a mi, em porta als versets 16 al 18, d'aquest capítol, on veiem que mentre estem vetllant hem de:
-Estar sempre joiosos
-Pregar sense parar
-Donar gràcies en tot
Són manaments a una Església que ha d'estar vetllant perquè: “Ve als núvols...”.
Maranatha (“Crist ve”)! I els seus han de tenir el goig del Senyor com la seva força ja que Ell és el nostre amic, el nostre consol i la nostra ajuda, en qualsevol circumstància. Com no ens gaudirem en Ell? Decideix avui veure la part més positiva de la teva vida i mantingues-te joiós i despert!
Pregueu sense parar. Això sembla molt complicat oi? No podem estar de continu sobre els nostres genolls; hi ha moltes altres coses a la nostra vida diària que requereixen de la nostra atenció i treball però, la pregària és com la respiració. Pots anar-ho fent tot i continuar respirant. És el mateix. La pregària és, a la nostra vida espiritual, com l'alè és a la nostra vida física. Parla amb Déu tot el temps. Ha promès estar al teu costat sempre, per tant, no és difícil l'exercici d'anar parlant amb Ell de manera continuada.
Sigueu agraïts. Et resumeixo aquest punt amb el cor d'un altre antic himne:
Vegeu tant com el Senyor us dóna
Benediccions són del nostre Déu
Vegeu les benediccions que el Senyor us dóna
......I expliqueu-les totes són de Jehovà
No tornis a la por espiritual!
Ester Martínez Vera
Dia 22: creure per viure
Ahir parlàvem de la necessitat de confiar totalment en Senyor, oi? Avui m'agradaria portar-vos al text que diu: “Benaurats els qui no van veure i van creure” (Jn. 20:29).
Si llegeixes amb deteniment l'evangeli complet de Joan veuràs que hi ha dues paraules que surten molt sovint: “Vida” i “creure” i, de vegades, estan fins i tot al mateix verset. Recordes Joan 3:36? “El qui creu en el Fill té vida eterna”.
Aquest verset aniria de la mà de Joan 3:16. Tots dos ens parlen de la vida eterna i de la salvació, però també és veritat que, quan creiem el que Déu ha declarat, en altres promeses per a la vida quotidiana, podem viure de debò i no només sobreviure!
Tens la sensació d'haver estat molt de temps sobrevivint? I no et parlo d'aquests moments en què ens costa tenir una “vida abundant”; et parlo dels mesos i anys passats. Potser miris enrere i vegis que has corregut tant per no arribar gaire lluny, o has omplert el teu armari de tanta roba que ni tan sols pots posar-te-la ara, o has descansat poc al teu magnífic llit o potser i, encara pitjor, tot just has vist a els teus i no els has dedicat temps i què dir quant al temps dedicat a la teva vida espiritual...
Però el text continua martellejant-nos. “Feliços els qui creuen”. Has tingut temps per conèixer, creure i memoritzar les promeses de Senyor i fer-les teves. Potser ara és un bon moment. No creus?
Aquests dies et proposo una feina extra en el teu temps amb el Senyor. Abans de seure agafa uns llapis de colors i en llegir veus subratllant les diferents promeses. Per exemple les que siguin d'esperança en un color, les que es refereixin a les teves forces en un altre.
Hi ha tantes i tan meravelloses! Què si de debò les féssim les nostres, podríem viure malgrat com és de difícil fer-ho en aquest món caigut, i en temporades tan difícils com l'actual!
Comencem avui per la promesa fonamental de l'amor de Déu i les seves conseqüències a les nostres vides. Hi ha multitud de versets que ens donen la certesa daquest amor. Ho sabem de memòria però, ho creiem de debò? Creure que Déu és amor i que aquest amor va fer que enviés el seu Fill a la creu, no ens hauria de treure tota càrrega de preocupació pel nostre futur i les nostres necessitats.
Sant Pau mateix ens diu: “El qui no va escatimar ni el seu propi Fill, sinó que ho va lliurar per tots nosaltres, com no ens donarà també amb Ell totes les coses?” (Rom. 8:32). És clar que aquí no parla de riqueses en aquesta terra però sí de cuidar-nos i donar-nos tot allò necessari, segons la seva voluntat, i no desemparar-nos mai. Ho creus de debò? Pots deixar de preocupar-te i passar a ocupar-te, quan arribin els moments en què ho hagis de fer?
Si llegeixes amb deteniment l'evangeli complet de Joan veuràs que hi ha dues paraules que surten molt sovint: “Vida” i “creure” i, de vegades, estan fins i tot al mateix verset. Recordes Joan 3:36? “El qui creu en el Fill té vida eterna”.
Aquest verset aniria de la mà de Joan 3:16. Tots dos ens parlen de la vida eterna i de la salvació, però també és veritat que, quan creiem el que Déu ha declarat, en altres promeses per a la vida quotidiana, podem viure de debò i no només sobreviure!
Tens la sensació d'haver estat molt de temps sobrevivint? I no et parlo d'aquests moments en què ens costa tenir una “vida abundant”; et parlo dels mesos i anys passats. Potser miris enrere i vegis que has corregut tant per no arribar gaire lluny, o has omplert el teu armari de tanta roba que ni tan sols pots posar-te-la ara, o has descansat poc al teu magnífic llit o potser i, encara pitjor, tot just has vist a els teus i no els has dedicat temps i què dir quant al temps dedicat a la teva vida espiritual...
Però el text continua martellejant-nos. “Feliços els qui creuen”. Has tingut temps per conèixer, creure i memoritzar les promeses de Senyor i fer-les teves. Potser ara és un bon moment. No creus?
Aquests dies et proposo una feina extra en el teu temps amb el Senyor. Abans de seure agafa uns llapis de colors i en llegir veus subratllant les diferents promeses. Per exemple les que siguin d'esperança en un color, les que es refereixin a les teves forces en un altre.
Hi ha tantes i tan meravelloses! Què si de debò les féssim les nostres, podríem viure malgrat com és de difícil fer-ho en aquest món caigut, i en temporades tan difícils com l'actual!
Comencem avui per la promesa fonamental de l'amor de Déu i les seves conseqüències a les nostres vides. Hi ha multitud de versets que ens donen la certesa daquest amor. Ho sabem de memòria però, ho creiem de debò? Creure que Déu és amor i que aquest amor va fer que enviés el seu Fill a la creu, no ens hauria de treure tota càrrega de preocupació pel nostre futur i les nostres necessitats.
Sant Pau mateix ens diu: “El qui no va escatimar ni el seu propi Fill, sinó que ho va lliurar per tots nosaltres, com no ens donarà també amb Ell totes les coses?” (Rom. 8:32). És clar que aquí no parla de riqueses en aquesta terra però sí de cuidar-nos i donar-nos tot allò necessari, segons la seva voluntat, i no desemparar-nos mai. Ho creus de debò? Pots deixar de preocupar-te i passar a ocupar-te, quan arribin els moments en què ho hagis de fer?
Ester Martínez Vera
Dia 21: No et torbes
“No us torbeu el vostre cor, ni tingueu por; creieu en Déu, creieu també en mi” (Jn. 14:1).
En aquests dies de tant cansament per l'anormalitat de la vida que tots estem portant, les paraules de Jesús ens han de ser una mena de bàlsam, però també un avís.
Sabem que l'Enemic, en aquest temps, en traurà gran profit si aconsegueix robar-nos la pau, el goig, les forces espirituals i l'esperança.
Però nosaltres no ho podem permetre i tenim la nostra pròpia responsabilitat en aquesta tasca. Amb un acte de voluntat ferri hem de tornar a escoltar Jesús que ens mana: “No us torbeu!” I encara que de vegades ens faltin ja les forces, i ens sembli que els nostres cossos es debiliten i ens sentim a la vora, prop del precipici, en què podem caure, hem de tornar a agafar les regnes de la nostra ment i seguir creient en Aquell que va pronunciar aquest mandat.
“Turbar-nos”, no és un verb que utilitzem molt sovint. El significat és: "Alterar l'ànim d'una persona fins que queda confosa, sense saber què dir o què fer". En el sentit bíblic té a veure amb inquietar, molestar, pertorbar...
Jesús coneixia, per endavant, les situacions per les quals passaria l'ésser humà i les que els torbarien profundament. Avui, després de dos mil anys, ens torna a dir: “No et torbes!” “No et confonguis”, “No t'inquietis”.
Però per això has de connectar la teva ment amb el teu cor (aquest té a veure amb les emocions, però també amb la voluntat) i Déu desitja que la pau ompli el teu ésser de forma molt profunda i que, malgrat el que estigui passant a el teu voltant; encara que la tempestat d'aquests moments estigui a la superfície, no deixis que envaeixi la teva barca.
Recorda que estar torbat té una causa principal: La manca de confiança en el Senyor; per això Jesús connecta el principi del verset amb la frase: “Creieu en Déu, creieu també en Mi!”
Per tant, encara que ens costi molt deixar-nos caure, del tot, als seus braços (Det. 33:27), no podem fer res més! I ara ho sabem millor que mai, a la nostra història actual.
I en deixar-nos caure sobre Ell, hem de deixar-hi també tota angoixa i por perquè hem comprovat, una i mil vegades, que “Ell va amb compte de nosaltres” (1 Pd. 5:7).
M'agradaria que la nostra pregària avui estigués plena de confiança en el Senyor i que poguéssim dir-li: “Avui no em preocuparé per res perquè crec, de forma total, en Tu”
En aquests dies de tant cansament per l'anormalitat de la vida que tots estem portant, les paraules de Jesús ens han de ser una mena de bàlsam, però també un avís.
Sabem que l'Enemic, en aquest temps, en traurà gran profit si aconsegueix robar-nos la pau, el goig, les forces espirituals i l'esperança.
Però nosaltres no ho podem permetre i tenim la nostra pròpia responsabilitat en aquesta tasca. Amb un acte de voluntat ferri hem de tornar a escoltar Jesús que ens mana: “No us torbeu!” I encara que de vegades ens faltin ja les forces, i ens sembli que els nostres cossos es debiliten i ens sentim a la vora, prop del precipici, en què podem caure, hem de tornar a agafar les regnes de la nostra ment i seguir creient en Aquell que va pronunciar aquest mandat.
“Turbar-nos”, no és un verb que utilitzem molt sovint. El significat és: "Alterar l'ànim d'una persona fins que queda confosa, sense saber què dir o què fer". En el sentit bíblic té a veure amb inquietar, molestar, pertorbar...
Jesús coneixia, per endavant, les situacions per les quals passaria l'ésser humà i les que els torbarien profundament. Avui, després de dos mil anys, ens torna a dir: “No et torbes!” “No et confonguis”, “No t'inquietis”.
Però per això has de connectar la teva ment amb el teu cor (aquest té a veure amb les emocions, però també amb la voluntat) i Déu desitja que la pau ompli el teu ésser de forma molt profunda i que, malgrat el que estigui passant a el teu voltant; encara que la tempestat d'aquests moments estigui a la superfície, no deixis que envaeixi la teva barca.
Recorda que estar torbat té una causa principal: La manca de confiança en el Senyor; per això Jesús connecta el principi del verset amb la frase: “Creieu en Déu, creieu també en Mi!”
Per tant, encara que ens costi molt deixar-nos caure, del tot, als seus braços (Det. 33:27), no podem fer res més! I ara ho sabem millor que mai, a la nostra història actual.
I en deixar-nos caure sobre Ell, hem de deixar-hi també tota angoixa i por perquè hem comprovat, una i mil vegades, que “Ell va amb compte de nosaltres” (1 Pd. 5:7).
M'agradaria que la nostra pregària avui estigués plena de confiança en el Senyor i que poguéssim dir-li: “Avui no em preocuparé per res perquè crec, de forma total, en Tu”
Ester Martínez Vera
Dia 20: Els nostres nens i les pantalles (4)
Ja anem acabant la setmana, com us ha anat?
Esperem que pugueu haver implementat algunes mesures de control de pantalles pel que fa als nois.
Però reprenc el tema de la setmana: “Estima el Crist amb tota la teva ment”. No l'omplis d'escombraries! Recordeu que si la Paraula de Crist mora en abundància en nosaltres arribarem a ser “olor de vida” (2 Corintis 15:16) que frase més bonica de l'apòstol Pau, escrivint als Corintis.
Aquesta setmana, parlant amb un pacient, li deia allò important de llegir cada dia la Bíblia perquè a més de ser l'espasa contra l'Enemic i el pa que ens alimenta per no caure en “anorèxia espiritual”, també la seva paraula és “sabó” ( Joan 15:3). Has tingut en compte aquest text tan profund?: La seva Paraula ens renta cada cop que la llegim quina meravella!
Estàs enganxat a alguna pàgina poc neta? Aquests dies de confinament els temes de pornografia han proliferat de manera exponencial. I tu, cuida't de tu mateix! L'apòstol Pau dirà a Timoteu (1 Timoteu 4:16). Fuig de caure en aquesta addicció com del foc. És increïble veure que la persona que s'ha afegit a la pornografia li costa reconèixer-ho i pensa que en pot sortir quan vulgui. No és així! En les excursions al “regne de les tenebres” pots quedar atrapat perquè el que és allà fora és més poderós que tu. És un àngel (encara que caigut) però tu i jo som una mica menor que els àngels, (Salm 8:5) ho recordes?
No juguis amb foc, aquesta addicció es convertirà en una argolla al coll de la qual serà molt difícil sortir. Necessitaràs l'ajuda de Déu i també, potser, una llarga teràpia.
I el teu adolescent què?
Et deixem unes recomanacions:
1. Intenta que totes les pantalles de la casa estiguin a la vista. Preferiblement a llocs comuns.
2. Parla molt directament del tema de la perillositat a les xarxes socials, amb el o ella.
3. Explica als teus fills, més grans que deuen com Job, “fer pacte amb els seus ulls” () per no mirar res que pugui estar lluny de la voluntat de Déu.
4. Explica'ls que una addicció, com la pornografia, actua al cervell com una droga i que si s'introdueix en aquest món serà molt difícil sortir i, a més que el plaer momentani que es pot aconseguir, es convertirà en amargor i dolor quan no pugui abandonar-ho.
5. També és convenient que sàpiguen que els cossos que veuen no són els reals, que són persones patints (encara que sembli el contrari), la majoria de vegades sotmeses a vexacions i tracta d'éssers humans.
6. Que, per tant, mai no han de col·laborar amb aquest món tan negre, encara que el pintin de color rosa.
7. Que, a més, no comparteixin amb ningú fotografies, que els poden fer enrojolar. Un cop s'ha penjat alguna cosa a la xarxa, és impossible fer marxa enrere i qualsevol cosa pot arribar molt lluny i sense saber com tallar-la i posar-hi final.
8. Tampoc no donar informació del domicili ni de dades personals. Aquestes dades poden caure en mans d'indesitjables que poden utilitzar-les per extorsionar-los o fer xantatge.
9. Fer-los recapacitar que, ara, moltes empreses tenen accés a les xarxes socials i el coneixement del que hi apareix, pot determinar aconseguir o no una ocupació en el futur.
10. Que la vida en família els porti a recordar-se del seu Creador els dies de la seva joventut. Això canviarà les seves vides!
Esperem que pugueu haver implementat algunes mesures de control de pantalles pel que fa als nois.
Però reprenc el tema de la setmana: “Estima el Crist amb tota la teva ment”. No l'omplis d'escombraries! Recordeu que si la Paraula de Crist mora en abundància en nosaltres arribarem a ser “olor de vida” (2 Corintis 15:16) que frase més bonica de l'apòstol Pau, escrivint als Corintis.
Aquesta setmana, parlant amb un pacient, li deia allò important de llegir cada dia la Bíblia perquè a més de ser l'espasa contra l'Enemic i el pa que ens alimenta per no caure en “anorèxia espiritual”, també la seva paraula és “sabó” ( Joan 15:3). Has tingut en compte aquest text tan profund?: La seva Paraula ens renta cada cop que la llegim quina meravella!
Estàs enganxat a alguna pàgina poc neta? Aquests dies de confinament els temes de pornografia han proliferat de manera exponencial. I tu, cuida't de tu mateix! L'apòstol Pau dirà a Timoteu (1 Timoteu 4:16). Fuig de caure en aquesta addicció com del foc. És increïble veure que la persona que s'ha afegit a la pornografia li costa reconèixer-ho i pensa que en pot sortir quan vulgui. No és així! En les excursions al “regne de les tenebres” pots quedar atrapat perquè el que és allà fora és més poderós que tu. És un àngel (encara que caigut) però tu i jo som una mica menor que els àngels, (Salm 8:5) ho recordes?
No juguis amb foc, aquesta addicció es convertirà en una argolla al coll de la qual serà molt difícil sortir. Necessitaràs l'ajuda de Déu i també, potser, una llarga teràpia.
I el teu adolescent què?
Et deixem unes recomanacions:
1. Intenta que totes les pantalles de la casa estiguin a la vista. Preferiblement a llocs comuns.
2. Parla molt directament del tema de la perillositat a les xarxes socials, amb el o ella.
3. Explica als teus fills, més grans que deuen com Job, “fer pacte amb els seus ulls” () per no mirar res que pugui estar lluny de la voluntat de Déu.
4. Explica'ls que una addicció, com la pornografia, actua al cervell com una droga i que si s'introdueix en aquest món serà molt difícil sortir i, a més que el plaer momentani que es pot aconseguir, es convertirà en amargor i dolor quan no pugui abandonar-ho.
5. També és convenient que sàpiguen que els cossos que veuen no són els reals, que són persones patints (encara que sembli el contrari), la majoria de vegades sotmeses a vexacions i tracta d'éssers humans.
6. Que, per tant, mai no han de col·laborar amb aquest món tan negre, encara que el pintin de color rosa.
7. Que, a més, no comparteixin amb ningú fotografies, que els poden fer enrojolar. Un cop s'ha penjat alguna cosa a la xarxa, és impossible fer marxa enrere i qualsevol cosa pot arribar molt lluny i sense saber com tallar-la i posar-hi final.
8. Tampoc no donar informació del domicili ni de dades personals. Aquestes dades poden caure en mans d'indesitjables que poden utilitzar-les per extorsionar-los o fer xantatge.
9. Fer-los recapacitar que, ara, moltes empreses tenen accés a les xarxes socials i el coneixement del que hi apareix, pot determinar aconseguir o no una ocupació en el futur.
10. Que la vida en família els porti a recordar-se del seu Creador els dies de la seva joventut. Això canviarà les seves vides!
Ester Martínez i Carlos Brazier
Dia 19: Els nostres nens i les pantalles (3)
Perquè els nostres fills puguin estimar Déu amb tota la seva ment, hem d'entendre que no consisteix només a pensar en temes cristians sinó a ensenyar-los que Crist ha de ser el Senyor de les seves vides. Com fem això? La resposta no és fàcil però també té a veure amb el modelatge: “Els nens, en última instància, no fan el que els diem, fan el que fem”. Com portem tots dos, pare i mare, ser exemple en les disciplines espirituals? Que bo que és quan els vostres fills us veuen llegir la Bíblia i pregar junts i per separat.
Però no només això, poden veure que les teves opinions i decisions s'ajusten a la voluntat de Déu escrita a la seva Paraula? Seria terrible que detectaren que fem el que ens va bé sense consultar, per res, el Senyor. Si les coses són així, no trigaran gaire a fer ells el mateix!
Però quant al tema que ens ocupa, et veuen penjat a la xarxa contínuament? Veus molts més capítols de sèries o estàs contínuament “Whatsapeando” en comparació del temps que dediques a llegir la Bíblia?
Et tornem a deixar altres recomanacions per als nens més grandets:
1. La televisió la veiem molt menys que abans, oi? Però, de totes maneres, vigila molt els teus fills quan, si són una mica més grans i s'aixequen d'hora, encenen la TV i passen per tots els canals buscant allò que volen veure. Estigueu vigilants hi ha molts programes molt violents o/i sexualitzats.
2. Recorda que a Internet també hi ha multitud de continguts que ens són els més apropiats, ni fins i tot, per veure'ls amb vosaltres.
3. Pregunteu-vos en veure el que veieu: Què pot el meu fill treure de profit o aprendre d'aquest programa? Hi ha res que puguem parlar després, per millorar les seves actituds? El que estem veient concorda amb els valors que volem transmetre-li?
4. Després de contestar aquestes preguntes, qüestioneu-vos com podeu introduir el concepte que encara que alguna cosa ens sembli normal, pot ser inapropiat per a un cristià!
5. Ensenya'ls també tot el que es perden en estar perpètuament enganxats a les pantalles (jocs junts, lectura, creativitat…).
6. No pensis degut, a la seva reacció en treure-li el mòbil o la tauleta, que és impossible, en els anys que vivim, rescatar-los de l'addicció a les noves tecnologies.
7. Qualsevol conducta addictiva minvarà en eliminar “la droga”. En aquest cas és impossible eliminar-la totalment perquè usen també les pantalles per treballar escolarment, formen part de la seva vida social, i tenen molt de bo, però…
8. Segons Shane Hipps: “Si no estem alerta, l'era de la informació pot atrofiar el creixement i crear una pubertat mental permanent.
9. No els hem de lliurar a les pantalles per evitar-nos la feina d'ensenyar-lo a perdurar en una tasca ia vèncer obstacles. Si us ajudem nosaltres, progressareu adequadament!
10. En aquests dies hem de tenir un temps per a cada cosa, els nostres nens en aquests moments estan realitzant la seva escolaritat a distància o sigui amb els ordinadors, i això ha de ser una prioritat, per tant han d'estar un temps estudiant amb les pantalles. Una altra prioritat són els cultes de les esglésies, les reunions d'adolescents i joves o les reunions de pregària aquests dies totes s'estan fent amb les noves tecnologies així que els hem de donar un temps per això també. Per últim estan les seves estones lliures que és aquí on us aconsellem que pugueu fer coses diferents amb els vostres fills, intenteu fer jocs en família, llegir llibres, construir llacs, tocar música….. intenteu fer tot el que a ells els motiva fora d'una pantalla i en algun moment “aneu al cinema a casa” tanqueu tots els llums feu crispetes o el que tingueu busqueu una pel·lícula i gaudiu en família.
Però no només això, poden veure que les teves opinions i decisions s'ajusten a la voluntat de Déu escrita a la seva Paraula? Seria terrible que detectaren que fem el que ens va bé sense consultar, per res, el Senyor. Si les coses són així, no trigaran gaire a fer ells el mateix!
Però quant al tema que ens ocupa, et veuen penjat a la xarxa contínuament? Veus molts més capítols de sèries o estàs contínuament “Whatsapeando” en comparació del temps que dediques a llegir la Bíblia?
Et tornem a deixar altres recomanacions per als nens més grandets:
1. La televisió la veiem molt menys que abans, oi? Però, de totes maneres, vigila molt els teus fills quan, si són una mica més grans i s'aixequen d'hora, encenen la TV i passen per tots els canals buscant allò que volen veure. Estigueu vigilants hi ha molts programes molt violents o/i sexualitzats.
2. Recorda que a Internet també hi ha multitud de continguts que ens són els més apropiats, ni fins i tot, per veure'ls amb vosaltres.
3. Pregunteu-vos en veure el que veieu: Què pot el meu fill treure de profit o aprendre d'aquest programa? Hi ha res que puguem parlar després, per millorar les seves actituds? El que estem veient concorda amb els valors que volem transmetre-li?
4. Després de contestar aquestes preguntes, qüestioneu-vos com podeu introduir el concepte que encara que alguna cosa ens sembli normal, pot ser inapropiat per a un cristià!
5. Ensenya'ls també tot el que es perden en estar perpètuament enganxats a les pantalles (jocs junts, lectura, creativitat…).
6. No pensis degut, a la seva reacció en treure-li el mòbil o la tauleta, que és impossible, en els anys que vivim, rescatar-los de l'addicció a les noves tecnologies.
7. Qualsevol conducta addictiva minvarà en eliminar “la droga”. En aquest cas és impossible eliminar-la totalment perquè usen també les pantalles per treballar escolarment, formen part de la seva vida social, i tenen molt de bo, però…
8. Segons Shane Hipps: “Si no estem alerta, l'era de la informació pot atrofiar el creixement i crear una pubertat mental permanent.
9. No els hem de lliurar a les pantalles per evitar-nos la feina d'ensenyar-lo a perdurar en una tasca ia vèncer obstacles. Si us ajudem nosaltres, progressareu adequadament!
10. En aquests dies hem de tenir un temps per a cada cosa, els nostres nens en aquests moments estan realitzant la seva escolaritat a distància o sigui amb els ordinadors, i això ha de ser una prioritat, per tant han d'estar un temps estudiant amb les pantalles. Una altra prioritat són els cultes de les esglésies, les reunions d'adolescents i joves o les reunions de pregària aquests dies totes s'estan fent amb les noves tecnologies així que els hem de donar un temps per això també. Per últim estan les seves estones lliures que és aquí on us aconsellem que pugueu fer coses diferents amb els vostres fills, intenteu fer jocs en família, llegir llibres, construir llacs, tocar música….. intenteu fer tot el que a ells els motiva fora d'una pantalla i en algun moment “aneu al cinema a casa” tanqueu tots els llums feu crispetes o el que tingueu busqueu una pel·lícula i gaudiu en família.
Ester Martínez i Carlos Brazier
Dia 18: Els nostres nens i les pantalles (2)
Pensant en aquest tema de l'addicció a les xarxes socials ia internet, m'ha vingut al capdavant la necessitat d'“estimar Déu amb tota la nostra ment” (Mateu 22:37). La nostra ment! Va tan plena de tantes coses (la majoria introduïdes per les xarxes socials) que no hi ha lloc per trobar-hi el Senyor i estimar-lo de debò. Ens ha modelat el món molt més del que ens imaginem? Ens hauríem de penedir perquè en la nostra ment no hi ha cabuda per a Déu i per a la seva Paraula? Hem ensenyat els nostres fills a guardar un racó als seus cervells perquè coneguin Déu i l'estimin? Hem pensat que n'hi havia prou de portar-los a l'església ia l'escola dominical?
Si és així, hem estat molt equivocats. Se'ns diu a la Deuteronomi que “hem de parlar de la Paraula de Déu als nostres fills per activa, per passiva i per perifràstica. És a dir “estant a casa, pel camí, ho hem d'escriure a les parets, a les portes”(Deuteronomi 6:7) Que lluny hem estat de fer-ho bé!
Doncs en aquest moment, tenint temps extra, rescatarem hores de pantalles per dedicar-les a la instrucció dels nostres petits, en l'estudi bíblic i la pregària, perquè puguin aprendre a pensar com a cristians.
Et deixem unes recomanacions per als més petits:
1. No pensis que és impossible aconseguir el “desenganxament”.
2. Tampoc llencis la tovallola perquè el teu cònjuge no pensi com tu. És molt important posar-vos d'acord i presentar un front comú pel que fa al temps i el material al qual els vostres fills accediran a través de les xarxes socials.
3. No et deixis portar per les rebequeries que es poden produir en limitar-los l'accés a les xarxes.
4. Els nens han d'aprendre jugant amb joguines i amb els germans o amics (quan sigui possible). El joc simbòlic interactiu és part de la seva educació bàsica.
5. Per tant, juga amb ells, utilitzeu jocs que corresponguin a la seva edat cronològica. Recorda que les hores que passes amb els teus fills jugant, mai no serà una pèrdua de temps.
6. Als molt petits no els exposeu a pantalles. Ens dol veure nens al cotxet amb l'ipad de la mare o en restaurants tenir els nadons davant de telèfons mòbils o tauletes per poder estar tranquils els adults. Us heu preguntat què fèiem abans. Segurament jugar amb ells o deixar-los que pintessin o… L'Associació Americana de Pediatria (AAP), recomana no exposar els nens menors de dos anys a cap pantalla
7. No us refieu tampoc de vídeos educatius. No hi ha cap estudi que confirmi que són profitosos per al desenvolupament dels més petits.
8. Recordeu que, des de molt aviat a la vida, la necessitat primordial és explorar: Veure, tocar, olorar, sentir, moure's, caminar, córrer.
9. També és important saber que els xicotets aprendran a parlar per imitació de l'adult, no a través de pantalles. La capacitat d'aprendre el llenguatge està relacionada directament amb les hores que passen d'interacció amb els pares.
10. La millor alternativa, per a l'edat preescolar és doncs agafar el nen als teus braços i introduir-vos al món fantàstic dels contes i jugar tot el que puguis amb ells.
Si és així, hem estat molt equivocats. Se'ns diu a la Deuteronomi que “hem de parlar de la Paraula de Déu als nostres fills per activa, per passiva i per perifràstica. És a dir “estant a casa, pel camí, ho hem d'escriure a les parets, a les portes”(Deuteronomi 6:7) Que lluny hem estat de fer-ho bé!
Doncs en aquest moment, tenint temps extra, rescatarem hores de pantalles per dedicar-les a la instrucció dels nostres petits, en l'estudi bíblic i la pregària, perquè puguin aprendre a pensar com a cristians.
Et deixem unes recomanacions per als més petits:
1. No pensis que és impossible aconseguir el “desenganxament”.
2. Tampoc llencis la tovallola perquè el teu cònjuge no pensi com tu. És molt important posar-vos d'acord i presentar un front comú pel que fa al temps i el material al qual els vostres fills accediran a través de les xarxes socials.
3. No et deixis portar per les rebequeries que es poden produir en limitar-los l'accés a les xarxes.
4. Els nens han d'aprendre jugant amb joguines i amb els germans o amics (quan sigui possible). El joc simbòlic interactiu és part de la seva educació bàsica.
5. Per tant, juga amb ells, utilitzeu jocs que corresponguin a la seva edat cronològica. Recorda que les hores que passes amb els teus fills jugant, mai no serà una pèrdua de temps.
6. Als molt petits no els exposeu a pantalles. Ens dol veure nens al cotxet amb l'ipad de la mare o en restaurants tenir els nadons davant de telèfons mòbils o tauletes per poder estar tranquils els adults. Us heu preguntat què fèiem abans. Segurament jugar amb ells o deixar-los que pintessin o… L'Associació Americana de Pediatria (AAP), recomana no exposar els nens menors de dos anys a cap pantalla
7. No us refieu tampoc de vídeos educatius. No hi ha cap estudi que confirmi que són profitosos per al desenvolupament dels més petits.
8. Recordeu que, des de molt aviat a la vida, la necessitat primordial és explorar: Veure, tocar, olorar, sentir, moure's, caminar, córrer.
9. També és important saber que els xicotets aprendran a parlar per imitació de l'adult, no a través de pantalles. La capacitat d'aprendre el llenguatge està relacionada directament amb les hores que passen d'interacció amb els pares.
10. La millor alternativa, per a l'edat preescolar és doncs agafar el nen als teus braços i introduir-vos al món fantàstic dels contes i jugar tot el que puguis amb ells.
Ester Martínez i Carlos Brazier
Dia 17: Els nostres nens i les pantalles (1)
Aquests dies tan especials, en què depenem tant d'internet i de les xarxes socials, es fa difícil posar fre als més joves de la casa perquè no caiguin en addicció a les pantalles que posseïm.
Els nens i adolescents han esdevingut “game boys” i per a ells estar connectats, és la forma més desitjable de la seva existència. El món de la fantasia i els rols tenen el perill de convertir-se en una cosa tan “real” que desconnectin de la realitat de la vida, podent passar a ser aquesta totalment irrellevant per a ells.
Per això ens trobem en una cruïlla: Encara sort que avui estan al nostre abast les xarxes socials, però apareix també, a les cases un cert pessimisme, en adonar-nos dels efectes d'aquestes connexions en veure que els nostres petits no les poden deixar anar sense un enuig o una rebequeria pel mig!
Va passar el mateix amb la televisió als anys 50 i 60. Semblava que acabaria amb les relacions interpersonals. Però el que passa avui és que tenim “artilugis” afegits, molt potents, a aquesta “caixa” amb pantalla en blanc i negre, que reunia la família aquells anys amb els veïns i amics, a fi de tenir temps d'oci per les nits.
Ara les coses són diferents, encara que durant la pandèmia hem estat jugant i parlant en grup, perquè tenim invents nous que ho permeten (Zoom, Skype, Teams…..), l'ús de les noves tecnologies és molt més privat i té el perill d'aïllar-nos i que arribin als nostres terminals (i el que és pitjor a la dels nostres fills) materials de violència, sexe i coses, que mai no els permetríem veure en directe dins d'una escala cristiana de valors, enganxant-los també perquè l'oferta cultural, artística i educativa no té res a veure amb allò ofert pels canals de televisió. I, a més, no podem oblidar el perill de la gran immersió que es pot fer en un mitjà que confon la realitat amb la ficció. Per això li ha donat el nom de “realitat virtual”.
A més, les noves tecnologies ens porten a la immediatesa, tot és instantani! Fins al punt de constituir una veritable amenaça, sobretot per als més joves, quant a no
aprendre a esperar les recompenses i no tolerar la frustració de lespera. Per tot això, i molt més, que anirem veient aquesta setmana, els cristians hem d'estar molt alerta. Sant Pau ens dirà: “Examineu-ho tot i retingueu el que és bo” (1 Tessalonicencs 5:21) i “tot m'és lícit, però no tot em convé” (1 Corintis 10:23).
Nota:
Hem rebut peticions, per part de pares i pastors, perquè escriguem unes reflexions per tal que els pares puguin vigilar i orientar els seus fills pel que fa als perills a la xarxa. Per això he demanat la col·laboració de Carlos Brazier, com a coneixedor, millor que jo, de les noves tecnologies i els seus riscos. Per tant, si Déu vol, durant aquesta setmana les reflexions versaran sobre aquest tema tan complicat i que no és només per als infants i joves és també per a tu i per a nosaltres.
Els nens i adolescents han esdevingut “game boys” i per a ells estar connectats, és la forma més desitjable de la seva existència. El món de la fantasia i els rols tenen el perill de convertir-se en una cosa tan “real” que desconnectin de la realitat de la vida, podent passar a ser aquesta totalment irrellevant per a ells.
Per això ens trobem en una cruïlla: Encara sort que avui estan al nostre abast les xarxes socials, però apareix també, a les cases un cert pessimisme, en adonar-nos dels efectes d'aquestes connexions en veure que els nostres petits no les poden deixar anar sense un enuig o una rebequeria pel mig!
Va passar el mateix amb la televisió als anys 50 i 60. Semblava que acabaria amb les relacions interpersonals. Però el que passa avui és que tenim “artilugis” afegits, molt potents, a aquesta “caixa” amb pantalla en blanc i negre, que reunia la família aquells anys amb els veïns i amics, a fi de tenir temps d'oci per les nits.
Ara les coses són diferents, encara que durant la pandèmia hem estat jugant i parlant en grup, perquè tenim invents nous que ho permeten (Zoom, Skype, Teams…..), l'ús de les noves tecnologies és molt més privat i té el perill d'aïllar-nos i que arribin als nostres terminals (i el que és pitjor a la dels nostres fills) materials de violència, sexe i coses, que mai no els permetríem veure en directe dins d'una escala cristiana de valors, enganxant-los també perquè l'oferta cultural, artística i educativa no té res a veure amb allò ofert pels canals de televisió. I, a més, no podem oblidar el perill de la gran immersió que es pot fer en un mitjà que confon la realitat amb la ficció. Per això li ha donat el nom de “realitat virtual”.
A més, les noves tecnologies ens porten a la immediatesa, tot és instantani! Fins al punt de constituir una veritable amenaça, sobretot per als més joves, quant a no
aprendre a esperar les recompenses i no tolerar la frustració de lespera. Per tot això, i molt més, que anirem veient aquesta setmana, els cristians hem d'estar molt alerta. Sant Pau ens dirà: “Examineu-ho tot i retingueu el que és bo” (1 Tessalonicencs 5:21) i “tot m'és lícit, però no tot em convé” (1 Corintis 10:23).
Nota:
Hem rebut peticions, per part de pares i pastors, perquè escriguem unes reflexions per tal que els pares puguin vigilar i orientar els seus fills pel que fa als perills a la xarxa. Per això he demanat la col·laboració de Carlos Brazier, com a coneixedor, millor que jo, de les noves tecnologies i els seus riscos. Per tant, si Déu vol, durant aquesta setmana les reflexions versaran sobre aquest tema tan complicat i que no és només per als infants i joves és també per a tu i per a nosaltres.
Ester Martínez Vera
Dia 16: Una vida amb sentit
En aquest temps de pandèmia potser comences a preguntar-te quin sentit té tot això i d'on ve aquesta circumstància tan excepcional, apareguda de cop i sense previ avís a les nostres vides.
Viktor Frankl, supervivent de l'Holocaust, va escriure un llibre titulat: “L'home a la recerca de sentit”, en què narra les seves experiències al camp de concentració. Aquest home era psiquiatre i neuròleg i va ser arrestat juntament amb la seva família (la seva dona i els seus pares). Alhora, la major part de la seva família va morir, inclosa la seva dona, però ell va sobreviure.
El més destacable del seu llibre va ser buscar sentit a la vida en una circumstància duríssima en què ell, i molts altres, estaven en camps de concentració, en un patiment sense precedents a la culta i poderosa Europa.
Hem sabut, després d'aquells anys terribles, que alguns altres, com ell, també van aconseguir sobreviure a les circumstàncies terribles de la II Guerra Mundial. Qui eren aquests “herois”? Doncs van ser els que van poder “volar més alt” i mantenir l'esperança, trobant sentit a la vida, fins i tot al confinament més horrible de la història recent.
Les nostres circumstàncies, gràcies Déu, són molt diferents però, com vam veure al vídeo que ens van passar diumenge al culte on-line, la vida és molt curta i, de moment, quan encara tenim vida, encara que estiguem en condicions anòmales i, també molt difícils, hem de canviar la trajectòria que portàvem fins ara i decidir a estimar Déu i als que ens envolten i servir-los, com mai abans. És a dir, tenir clar el propòsit de la nostra vida. Perquè com va dir Nietzsche: “Els que tenen un “perquè” en la seva existència, poden amb qualsevol “com”.
Frankl escriu que els presoners que tenien una raó per la qual viure i pensaven en un futur millor, amb “una cosa” esperançadora reservada per a ells, arribaven a sobreviure! I podien fer-ho malgrat els maltractaments, la inanició, les malalties sense medicar, el menyspreu dels cuidadors, la solitud, la pena pels éssers estimats en les mateixes condicions…
Tu i jo tenim una cosa molt clara per la qual cosa viure, oi? Però a més, com va esmentar Eduardo diumenge, ens espera un futur gloriós, no només aquí a la terra (on podem adorar-lo i servir-lo cada dia que el Senyor ens segueixi regalant) sinó també i, molt especialment, quan vegem, cara a cara , a Jesús en el seu “tron alt i sublim”. Però de moment, mentre siguis aquí, comença amb ajudar els qui puguis, on puguis i, sobretot, porta esperança, els qui t'envolten, amb les teves paraules i amb les teves actituds.
Ara, la visió del nostre Redemptor, la podem tenir també en llegir la Bíblia i apropar-nos a aquest “tron”, en pregària cada dia, sabent que, siguin les que siguin, les circumstàncies que ens envolten, “La seva glòria continua omplint la terra ”, per tant No tinguis por! Recorda que hi ha una solució universal en Aquell que està al tron, que és el Rei de les nostres vides i que podem acostar-nos a Ell, potser amb llàgrimes als ulls, però agraïts que ningú, ni cap circumstància, té a les mans les nostres vides en aquest estrany present i en el futur.
Viktor Frankl, supervivent de l'Holocaust, va escriure un llibre titulat: “L'home a la recerca de sentit”, en què narra les seves experiències al camp de concentració. Aquest home era psiquiatre i neuròleg i va ser arrestat juntament amb la seva família (la seva dona i els seus pares). Alhora, la major part de la seva família va morir, inclosa la seva dona, però ell va sobreviure.
El més destacable del seu llibre va ser buscar sentit a la vida en una circumstància duríssima en què ell, i molts altres, estaven en camps de concentració, en un patiment sense precedents a la culta i poderosa Europa.
Hem sabut, després d'aquells anys terribles, que alguns altres, com ell, també van aconseguir sobreviure a les circumstàncies terribles de la II Guerra Mundial. Qui eren aquests “herois”? Doncs van ser els que van poder “volar més alt” i mantenir l'esperança, trobant sentit a la vida, fins i tot al confinament més horrible de la història recent.
Les nostres circumstàncies, gràcies Déu, són molt diferents però, com vam veure al vídeo que ens van passar diumenge al culte on-line, la vida és molt curta i, de moment, quan encara tenim vida, encara que estiguem en condicions anòmales i, també molt difícils, hem de canviar la trajectòria que portàvem fins ara i decidir a estimar Déu i als que ens envolten i servir-los, com mai abans. És a dir, tenir clar el propòsit de la nostra vida. Perquè com va dir Nietzsche: “Els que tenen un “perquè” en la seva existència, poden amb qualsevol “com”.
Frankl escriu que els presoners que tenien una raó per la qual viure i pensaven en un futur millor, amb “una cosa” esperançadora reservada per a ells, arribaven a sobreviure! I podien fer-ho malgrat els maltractaments, la inanició, les malalties sense medicar, el menyspreu dels cuidadors, la solitud, la pena pels éssers estimats en les mateixes condicions…
Tu i jo tenim una cosa molt clara per la qual cosa viure, oi? Però a més, com va esmentar Eduardo diumenge, ens espera un futur gloriós, no només aquí a la terra (on podem adorar-lo i servir-lo cada dia que el Senyor ens segueixi regalant) sinó també i, molt especialment, quan vegem, cara a cara , a Jesús en el seu “tron alt i sublim”. Però de moment, mentre siguis aquí, comença amb ajudar els qui puguis, on puguis i, sobretot, porta esperança, els qui t'envolten, amb les teves paraules i amb les teves actituds.
Ara, la visió del nostre Redemptor, la podem tenir també en llegir la Bíblia i apropar-nos a aquest “tron”, en pregària cada dia, sabent que, siguin les que siguin, les circumstàncies que ens envolten, “La seva glòria continua omplint la terra ”, per tant No tinguis por! Recorda que hi ha una solució universal en Aquell que està al tron, que és el Rei de les nostres vides i que podem acostar-nos a Ell, potser amb llàgrimes als ulls, però agraïts que ningú, ni cap circumstància, té a les mans les nostres vides en aquest estrany present i en el futur.
Ester Martínez Vera
Dia 15: “El Senyor em va dir: No tinguis por!” (Ap. 1:17)
Després d'un mes sense poder reunir-nos, al nostre grup de llar, dimarts passat vam decidir tornar a fer-ho a través de “zoom” (!).
Encara que no fos el mateix i no poguéssim compartir el te i les galetes, que bo va ser tornar a estar junts a través d'aquelles petites “finestretes”! Em va semblar que fins i tot ens havíem arreglat i maquillat una mica per a l'ocasió.
Encara sort que Carlos ens va ajudar a preparar la qüestió tècnica perquè, ara, sóc més conscient que mai que els grans estem molt lluny de dominar les noves tecnologies; però, bé, anem entrant, a poc a poc, i guanyant batalles tècniques! Sobretot, en aquest període tan llarg, en què no ens queda cap altra que aprendre per relacionar-nos, comprar, veure els nostres i, d'alguna manera, estar a l'alçada!
El tema escollit per a aquesta reunió va ser: “Déu es manifesta en el confinament”. Llegim l'experiència de l'apòstol Joan, confinat a l'illa de Patmos (Ap.1), cap a l'any 95 dC
El confinament de Joan no era, ni de bon tros, com el nostre, per difícil que aquest sigui! Estava pres en aquesta illa, per haver estat exiliat a causa de la seva fe en Crist. Ell mateix ho expressa al v. 9 dient: “Estava a l'illa, per causa de la paraula de Déu i el testimoniatge de Jesucrist”.
El propòsit del llibre és revelar Joan (el deixeble estimat per Jesús), en aquestes circumstàncies tan difícils de la seva vida, que el Redemptor del món, Jesucrist, amb qui ell havia compartit anys i patiments és i serà, el Conqueridor i el Jutge final en aquesta terra.
Dic que eren circumstàncies difícils per a l'apòstol perquè ja era vell, estava confinat, separat dels seus, vivint com a presoner, en una illa que era com una presó, on s'enviava gent per fer feines forçoses a les mines de sal.
Comença el seu escrit amb una visió impressionant del Crist ressuscitat, dient: “Ell és el testimoni fidel de totes les coses, el primer a ressuscitar dels morts, i el governant de tots els reis del món… A Ell sigui la glòria i tot el poder per sempre!” (Ap. 1:5,6). Després, al capítol 2, seguiran les cartes dirigides, pel Senyor, a les esglésies cristianes primitives. El model d'aquestes congregacions ha estat repetit, en les coses bones i en les dolentes, al llarg dels anys, per les esglésies cristianes locals successives.
La conclusió final, d'aquest llibre apassionant, és una crida, per part de Déu, a la devoció i perseverança dels seus a qui se'ls avisa que el Senyor torna! I que, per tant, hem de tenir molta cura de no caure a la tebior (Ap. 3:15,16), ni perdre “el primer amor” cap a Aquell que va morir, va ressuscitar i ara, sigui quina sigui, la circumstància històrica, regna per sempre!
Si vivim tenint sempre present la seva “Segona Vinguda” podrem fer nostres les darreres paraules del vell Joan: “Sí, vine Senyor Jesús!” (Ap. 22:20) i, fins i tot podem afegir: “Vine aviat!”
Nota: Si no pertanys a cap “grup de llar” parla amb el pastor o els tècnics de l'església i t'informaran com en pots formar part, entrant en un link que ells et donaran, segons el dia i l'hora més convenient per a tu.
Encara que no fos el mateix i no poguéssim compartir el te i les galetes, que bo va ser tornar a estar junts a través d'aquelles petites “finestretes”! Em va semblar que fins i tot ens havíem arreglat i maquillat una mica per a l'ocasió.
Encara sort que Carlos ens va ajudar a preparar la qüestió tècnica perquè, ara, sóc més conscient que mai que els grans estem molt lluny de dominar les noves tecnologies; però, bé, anem entrant, a poc a poc, i guanyant batalles tècniques! Sobretot, en aquest període tan llarg, en què no ens queda cap altra que aprendre per relacionar-nos, comprar, veure els nostres i, d'alguna manera, estar a l'alçada!
El tema escollit per a aquesta reunió va ser: “Déu es manifesta en el confinament”. Llegim l'experiència de l'apòstol Joan, confinat a l'illa de Patmos (Ap.1), cap a l'any 95 dC
El confinament de Joan no era, ni de bon tros, com el nostre, per difícil que aquest sigui! Estava pres en aquesta illa, per haver estat exiliat a causa de la seva fe en Crist. Ell mateix ho expressa al v. 9 dient: “Estava a l'illa, per causa de la paraula de Déu i el testimoniatge de Jesucrist”.
El propòsit del llibre és revelar Joan (el deixeble estimat per Jesús), en aquestes circumstàncies tan difícils de la seva vida, que el Redemptor del món, Jesucrist, amb qui ell havia compartit anys i patiments és i serà, el Conqueridor i el Jutge final en aquesta terra.
Dic que eren circumstàncies difícils per a l'apòstol perquè ja era vell, estava confinat, separat dels seus, vivint com a presoner, en una illa que era com una presó, on s'enviava gent per fer feines forçoses a les mines de sal.
Comença el seu escrit amb una visió impressionant del Crist ressuscitat, dient: “Ell és el testimoni fidel de totes les coses, el primer a ressuscitar dels morts, i el governant de tots els reis del món… A Ell sigui la glòria i tot el poder per sempre!” (Ap. 1:5,6). Després, al capítol 2, seguiran les cartes dirigides, pel Senyor, a les esglésies cristianes primitives. El model d'aquestes congregacions ha estat repetit, en les coses bones i en les dolentes, al llarg dels anys, per les esglésies cristianes locals successives.
La conclusió final, d'aquest llibre apassionant, és una crida, per part de Déu, a la devoció i perseverança dels seus a qui se'ls avisa que el Senyor torna! I que, per tant, hem de tenir molta cura de no caure a la tebior (Ap. 3:15,16), ni perdre “el primer amor” cap a Aquell que va morir, va ressuscitar i ara, sigui quina sigui, la circumstància històrica, regna per sempre!
Si vivim tenint sempre present la seva “Segona Vinguda” podrem fer nostres les darreres paraules del vell Joan: “Sí, vine Senyor Jesús!” (Ap. 22:20) i, fins i tot podem afegir: “Vine aviat!”
Nota: Si no pertanys a cap “grup de llar” parla amb el pastor o els tècnics de l'església i t'informaran com en pots formar part, entrant en un link que ells et donaran, segons el dia i l'hora més convenient per a tu.
Ester Martínez Vera
Dia 14: Recordeu-vos del vostre Creador avui!
El 13 d'abril era l'aniversari de la meva mare. Ella ja va partir amb el Senyor fa molts anys, però en aquesta terra, sempre va viure per servir-lo i era un exemple a voler estar a prop d'Ell. Mai va gaudir de bona salut i, molt aviat a la seva vida, els símptomes del Pàrkinson van fer la seva aparició de manera sibil·lina però constant, deixant el seu cos absolutament devastat. Tot i així mai va deixar de dir amb Job: “Jo sé que el meu Redemptor viu i encara que sigui rebutjada aquesta la meva pell amb els meus ulls jo he de veure Déu” (Job 19:25-27). Ara ja el veu! Sense dolor, sense nafres i sense tremolors. Quina esperança més gran per als que l'estimem tant i la seguim estimant! El meu pare la va seguir, després d'uns anys i, ara, ja són tots dos, amb la meva estimada àvia, i altres éssers estimats, amb el seu Senyor, gaudint per sempre de la seva presència i pau eterna.
Potser et preguntis perquè començo així la meva reflexió d'avui. És que he estat llegint, en el meu temps devocional, Eclesiastès capítol 12 i vull fer una crida molt especial als joves lectors d'aquestes “Reflexions”.
El verset primer, d'aquest capítol, és un mandat enorme per a aquells que encara no han arribat a la vellesa. Llegeix-ho amb mi. “Recorda't del teu Creador els dies de la teva joventut, abans que vinguin els dies dolents..., quan diguis: La vida ja no és agradable.”
Dies dolents? No, el següent. Et transcric la descripció que l'escriptor sagrat fa d'aquells dies. El copiaré de la Nova Traducció Vivent:
“No t'oblidis del teu Creador. Honora-ho mentre siguis jove abans que la llum del sol, de la lluna i de les estrelles es torni tènue als teus ulls vells, i els núvols negres enfosqueixin per sempre el teu cel. Recorda't d'Ell abans que les teves cames -guardianes de casa teva- comencin a tremolar i les teves espatlles -els guerrers forts- s'encorbin, abans que les teves dents -aquelles poques servents que et queden, deixin de moldre i les teves pupil·les -les que miren per la finestra- ja no vegin amb claredat…”
Quin panorama oi? No està gaire lluny del descrit al primer paràgraf d'aquest text. És per això que escric avui per a tu, perquè abans que arribi la vellesa, pensis en el teu Creador i visquis per a Ell.
M'alegro quan sento els joves dir que a ells no els passarà res durant aquesta pandèmia. Encara sort que, en la majoria dels casos tenen raó. La malaltia està atacant cruelment els grans. Això no canvia, però, res del que diu el text llegit. Ara ets jove. Meravellós! No? Però recorda que arribarà el dia que ja no ho seràs.
Viu ara amb el goig del Senyor posat. Serveix-lo com mai. Estima'l més que abans. Que aquest confinament et serveixi per veure que, si no estaves gaire a prop d'Ell, has de tornar, com més aviat millor, si vols un dia gaudir de la seva presència, al cel, per sempre. Déu no té néts, només té fills, i vol que tu siguis un. Potser has estat, per un temps, a “la província apartada”, igual que el fill pròdig. Has pensat a aixecar-te ja, i tornar al Pare? Doncs pensa-ho!
Però, a més, i reprenent el patiment de la vellesa, t'estàs acordant molt aquests dies dels teus pares o els teus avis grans? Potser no els pots anar a veure o abraçar. Però saps com signifiques molt per a les seves vides. No deixis de trucar-los, de besar-los a distància, d'enviar-los abraçades virtuals. Vosaltres els joves en sabeu molt. Practiqueu-lo amb ells!
Ester Martínez Vera
Dia 13: Pensa en allò veritable
Torno de nou a Filipencs 4. El verset 8 ens diu: “Tot allò que és veritable, tot allò honest, tot allò just, tot allò pur, tot allò amable, tot allò que és de bon nom, si hi ha cap virtut, si alguna cosa digna de lloança, en això penseu!”.
És un text interessant i, la majoria de nosaltres, ho sabem de memòria, però tenim la tendència d'oblidar la paraula amb què comença Sant Pau. Nosaltres ho recitem, normalment, començant pel “bo”, però no comença així, comença pel que és “veritable”. És un matís important, com veurem en un moment.
A més, hem de notar que l'apòstol no ens insta, en aquest text, a fer aquestes coses que esmenta, sinó que ens fa que les pensem.
En aquests moments, amb tants perills, tants bulls i notícies falses, cal complir amb el manament de pensar en tot allò veritable. I emfatitzo el verb “pensar” perquè les nostres accions, en darrera anàlisi, són governades, sempre, pels nostres pensaments.
Algú ha dit: “Sembra un pensament i segaràs una acció; sembra accions i segaràs hàbits, sembra hàbits i recolliràs un caràcter; sembra un caràcter i, tu, recolliràs una destinació”.
Oswald Chambers, al seu llibre “Little Book of Prayers”, escriu aquesta oració: “Senyor, miro cap a tu perquè renovis l'esperit de la meva ment. Els pensaments “enverinats” m'enganyen i em menteixen. Necessito, de tu, vida constant, amor i gràcia, per allunyar-los de mi.”
Pregunta't com penses tu. Et turban pensaments de por fins que arribes a estar aterrit? Són veritables? Et preocupa el perill de contagiar-te del coronavirus, el futur, els teus fills, els teus néts, la teva salut, l'economia…? Pots reconduir tot això analitzant si aquests pensaments són, en aquests moments, veritables?
Hem de recordar que allò “futurible”, per definició, no és veritat. Si, per exemple, tens por d'emmalaltir o qualsevol altra cosa que et pogués passar en el futur, ara mateix no ho pots qualificar de cert. No sabem si ho serà o no, però almenys, en aquest moment, hem de rebutjar aquest pensament com a no veritable.
Sempre dic als meus pacients que “ja passaran els ponts en arribar”. Quan arribi el que sigui, que tems tant, hauràs d'ocupar-te, però preocupar-te és diferent. Preocupar-nos és passar ponts abans que arribin i això és impossible. “Per res estigueu preocupats” ens dirà Sant Pau (Fil. 4:6) i, per la seva banda, Sant Pere escriurà: “Fant fora tota la vostra ansietat sobre Ell, perquè Ell té cura de vosaltres” (1 Ped. 5:7) . I Jesús mateix dirà: “Prou al dia el seu afany, demà portarà el seu propi mal” (Mat. 6:34).
Fes avui l'exercici de rebutjar de la teva ment tot allò que és mentida. El text esmentat ens porta al verset següent que ens diu: “I el Déu de pau estarà amb vosaltres”. No podem gaudir de la pau de Déu si no passem tots els nostres pensaments pel sedàs de Fil. 4:8.
Llegeix-lo de nou de forma completa i aprèn-te'l de memòria, si encara no el coneixes!
És un text interessant i, la majoria de nosaltres, ho sabem de memòria, però tenim la tendència d'oblidar la paraula amb què comença Sant Pau. Nosaltres ho recitem, normalment, començant pel “bo”, però no comença així, comença pel que és “veritable”. És un matís important, com veurem en un moment.
A més, hem de notar que l'apòstol no ens insta, en aquest text, a fer aquestes coses que esmenta, sinó que ens fa que les pensem.
En aquests moments, amb tants perills, tants bulls i notícies falses, cal complir amb el manament de pensar en tot allò veritable. I emfatitzo el verb “pensar” perquè les nostres accions, en darrera anàlisi, són governades, sempre, pels nostres pensaments.
Algú ha dit: “Sembra un pensament i segaràs una acció; sembra accions i segaràs hàbits, sembra hàbits i recolliràs un caràcter; sembra un caràcter i, tu, recolliràs una destinació”.
Oswald Chambers, al seu llibre “Little Book of Prayers”, escriu aquesta oració: “Senyor, miro cap a tu perquè renovis l'esperit de la meva ment. Els pensaments “enverinats” m'enganyen i em menteixen. Necessito, de tu, vida constant, amor i gràcia, per allunyar-los de mi.”
Pregunta't com penses tu. Et turban pensaments de por fins que arribes a estar aterrit? Són veritables? Et preocupa el perill de contagiar-te del coronavirus, el futur, els teus fills, els teus néts, la teva salut, l'economia…? Pots reconduir tot això analitzant si aquests pensaments són, en aquests moments, veritables?
Hem de recordar que allò “futurible”, per definició, no és veritat. Si, per exemple, tens por d'emmalaltir o qualsevol altra cosa que et pogués passar en el futur, ara mateix no ho pots qualificar de cert. No sabem si ho serà o no, però almenys, en aquest moment, hem de rebutjar aquest pensament com a no veritable.
Sempre dic als meus pacients que “ja passaran els ponts en arribar”. Quan arribi el que sigui, que tems tant, hauràs d'ocupar-te, però preocupar-te és diferent. Preocupar-nos és passar ponts abans que arribin i això és impossible. “Per res estigueu preocupats” ens dirà Sant Pau (Fil. 4:6) i, per la seva banda, Sant Pere escriurà: “Fant fora tota la vostra ansietat sobre Ell, perquè Ell té cura de vosaltres” (1 Ped. 5:7) . I Jesús mateix dirà: “Prou al dia el seu afany, demà portarà el seu propi mal” (Mat. 6:34).
Fes avui l'exercici de rebutjar de la teva ment tot allò que és mentida. El text esmentat ens porta al verset següent que ens diu: “I el Déu de pau estarà amb vosaltres”. No podem gaudir de la pau de Déu si no passem tots els nostres pensaments pel sedàs de Fil. 4:8.
Llegeix-lo de nou de forma completa i aprèn-te'l de memòria, si encara no el coneixes!
Ester Martínez Vera
Dia 12: Ser com Crist
Al principi de tots aquests dies de confinament vam tenir una mena de xoc. Era com si no pogués ser veritat. Semblava una pel·lícula i nosaltres només érem els espectadors d'alguna cosa sense precedents. Ara no sé com et sents. Segurament la majoria ens sentim desubicats i també resignats. Hem tornat a començar un altre període llarg en què haurem de prendre noves forces cada dia i continuar gaudint-nos en el Senyor.
Però en un sentit temo que, a les cases, se'ns vagi acabant la paciència i la tolerància i que els veïns comencin a sentir com ens parlem i com ens tractem.
Creus que els que estan a prop nostre (inclosos els nostres fills), han de seguir notant que tu i jo “hem estat, i seguim estant amb Jesús”, malgrat el cansament i la desesperació que ens produeix la situació per la qual estem passant ?
M'agrada el text de Fets 4:13. Ens diu que els qui no creien en Crist, en aquells moments històrics del començament de l'església primitiva, veien com actuaven els apòstols Pere i Joan i reconeixien que ells sí que “havien estat amb el Mestre”. Una altra traducció ho posa així: “...van identificar que havien estat amb Jesús” (Nova Traducció Vivent).
.
Quin fantàstic! Com m'agradaria que els que em veuen, em senten o llegeixen les meves comunicacions a les xarxes socials, poguessin dir el mateix!
Pere i Joan no eren persones amb títols universitaris, ni excepcionalment rics; eren homes senzills, com nosaltres, però havien aconseguit una cosa meravellosa. Se'ls havia “enganxat” una mica de la manera de ser de Crist
.
Mira't al teu mirall particular Com et veus? Com et veuen?
El famós predicador i escriptor, Spurgeon, en un dels seus escrits ens diu: “El cristià ha de ser una imatge clara i impressionant de Jesucrist”. Quin repte per a aquests dies i, també, per al futur!
Estaria bé que, aprofitant les hores que tenim de més aquests dies, dediquéssim temps a llegir la biografia de Jesús, de nou. Va ser escrita amb les seves paraules i accions però, a més a més, seria fantàstic, que no només fóssim lectors sinó, sobretot, imitadors; de manera que els qui ens envolten, fins i tot en aquestes circumstàncies tan rares, poguessin dir que se'ns nota que hem estat amb Jesús perquè vegin que volem imitar-lo en la nostra manera de comportar-nos.
.
Abans de fer alguna cosa, pregunta't: Ho faria així el nostre Senyor? I abans de parlar (o cridar), pensa si Ell s'expressaria d'aquesta manera o amb les paraulotes que, de vegades, se'ns han enganxat del món. Per cert, recorda que aquests dies (per més malhumorat que estiguis, el manament que: “Cap paraula corrompuda surti de la teva boca”, està encara vigent!
No avergonyim el nostre beneït Redemptor amb el que fem o el que diem.
L'amabilitat de Crist sempre s'ha de veure en la nostra manera de parlar i de conduir-nos.
La veritat és que abans de la pandèmia tots teníem la sensació de ser en un món despietat i terrible. No podíem parar en un semàfor ni un instant més, del que al darrere li semblava correcte, sense rebre tota mena d'insults i vexacions. Ens vèiem als ascensors i abaixàvem el cap per no dir ni “bon dia”. L'amabilitat havia passat a situar-se molt lluny dels éssers humans del segle xxi.
I ara què? Tornarem a això? O Ja hem tingut prou avís per haver après que, encara que el món sencer torni a ser com abans, tu i jo, a partir d'ara, hem de ser un reflex, el més semblant possible, de Jesús? No et sembla?
Però en un sentit temo que, a les cases, se'ns vagi acabant la paciència i la tolerància i que els veïns comencin a sentir com ens parlem i com ens tractem.
Creus que els que estan a prop nostre (inclosos els nostres fills), han de seguir notant que tu i jo “hem estat, i seguim estant amb Jesús”, malgrat el cansament i la desesperació que ens produeix la situació per la qual estem passant ?
M'agrada el text de Fets 4:13. Ens diu que els qui no creien en Crist, en aquells moments històrics del començament de l'església primitiva, veien com actuaven els apòstols Pere i Joan i reconeixien que ells sí que “havien estat amb el Mestre”. Una altra traducció ho posa així: “...van identificar que havien estat amb Jesús” (Nova Traducció Vivent).
.
Quin fantàstic! Com m'agradaria que els que em veuen, em senten o llegeixen les meves comunicacions a les xarxes socials, poguessin dir el mateix!
Pere i Joan no eren persones amb títols universitaris, ni excepcionalment rics; eren homes senzills, com nosaltres, però havien aconseguit una cosa meravellosa. Se'ls havia “enganxat” una mica de la manera de ser de Crist
.
Mira't al teu mirall particular Com et veus? Com et veuen?
El famós predicador i escriptor, Spurgeon, en un dels seus escrits ens diu: “El cristià ha de ser una imatge clara i impressionant de Jesucrist”. Quin repte per a aquests dies i, també, per al futur!
Estaria bé que, aprofitant les hores que tenim de més aquests dies, dediquéssim temps a llegir la biografia de Jesús, de nou. Va ser escrita amb les seves paraules i accions però, a més a més, seria fantàstic, que no només fóssim lectors sinó, sobretot, imitadors; de manera que els qui ens envolten, fins i tot en aquestes circumstàncies tan rares, poguessin dir que se'ns nota que hem estat amb Jesús perquè vegin que volem imitar-lo en la nostra manera de comportar-nos.
.
Abans de fer alguna cosa, pregunta't: Ho faria així el nostre Senyor? I abans de parlar (o cridar), pensa si Ell s'expressaria d'aquesta manera o amb les paraulotes que, de vegades, se'ns han enganxat del món. Per cert, recorda que aquests dies (per més malhumorat que estiguis, el manament que: “Cap paraula corrompuda surti de la teva boca”, està encara vigent!
No avergonyim el nostre beneït Redemptor amb el que fem o el que diem.
L'amabilitat de Crist sempre s'ha de veure en la nostra manera de parlar i de conduir-nos.
La veritat és que abans de la pandèmia tots teníem la sensació de ser en un món despietat i terrible. No podíem parar en un semàfor ni un instant més, del que al darrere li semblava correcte, sense rebre tota mena d'insults i vexacions. Ens vèiem als ascensors i abaixàvem el cap per no dir ni “bon dia”. L'amabilitat havia passat a situar-se molt lluny dels éssers humans del segle xxi.
I ara què? Tornarem a això? O Ja hem tingut prou avís per haver après que, encara que el món sencer torni a ser com abans, tu i jo, a partir d'ara, hem de ser un reflex, el més semblant possible, de Jesús? No et sembla?
Ester Martínez Vera
Dia 11: A l'enyorança, gaudiu-vos en el Senyor!
Reprenem les nostres curtes i senzilles reflexions per seguir estant al vostre costat durant aquestes dues noves setmanes.
He tornat a meditar, durant aquests dies, a la carta de Pau als Filipencs al capítol 4 (el meu preferit). El verset 4 ens diu: “Regocigeu-vos en el Senyor sempre. Una altra vegada us dic Regiu-vos!. (Per cert, aquest és el verset que vaig triar, quan tenia tretze anys, per al meu baptisme i he anat sabent, al llarg dels anys, perquè el vaig escollir o, millor dit, per què el verset em va escollir a mi. La traducció "Bíblia Vivent" ho posa de forma més moderna: "Estigueu sempre plens d'alegria en el Senyor. Ho repeteixo: Alegreu-vos!".
Moltes vegades l'apòstol Pau repeteix coses per donar més èmfasi al que ens està volent dir. En aquest cas crec que la repetició ve perquè ell sabia que: “El goig del Senyor és la nostra força” (Neh. 8:10).
Com t'has quedat després de les tres setmanes passades? De vegades et sembla que et flaquegen les forces?
Si et sóc sincera algun dia ha estat, per mi, més dur que altres. Et puc obrir el cor? El diumenge dia 5 d'abril va ser l'aniversari de casament del meu fill i la seva esposa Raquel. Aquell dia va tornar a caure, igual que aquell dia, diumenge de Rams, però aquesta vegada va ser un dia diferent per a mi. Era una ocasió per recordar i em van venir a la meva ment els moments del seu preciós casament. Alguns dels que van estar al convit em van recordar, també, com va ser. Tot meravellós! El seu pare i jo (i totes les altres coses), molt més joves! Va ser un dia preciós. El sol va brillar en tota la seva esplendor (els nuvis també). Érem al costat del mar, d'aquestes terres nostres de Tarragona. El record em va emocionar, sobretot, pensant en els que ja estan gaudint, de veritat, amb el Senyor per sempre!
Però la baixada em va arribar, sobretot, per no poder estar, amb els nostres fills i néts, en un dia tan assenyalat. Hauria volgut, com sempre, abraçar-los, besar els nostres néts (encara que ara s'han d'ajupir perquè jo pugui arribar a les cares…).
Ens vam veure en menjar (ells allà, nosaltres aquí). Sort de les noves tecnologies! Crec que estic canviant una mica la meva opinió pel que fa a elles…(¡!).
Després vam tornar, Eduard i jo, a pensar a gaudir-nos en el Senyor, sempre!!! Això implica moments fàcils i en circumstàncies molt difícils. En alegrar-nos en Ell, s'obre una petita finestra als foscos núvols i tot canvia! Potser no ens podem alegrar en les circumstàncies, però ens podem alegrar en el Senyor!
Una dona gran, quan li venien temps difícils sempre deia: Ah, no ens hem d'enfonsar, és una de les “coses” de què ens parla Romans 8:28! Et recordo el verset? T'ho repeteixo: “Als qui estimen Déu TOTES LES COSES els ajuden bé”. Però pots exclamar amb mi el Senyor: “Totes?” Doncs, sembla que sí!
Feliç dilluns de Pasqua
He tornat a meditar, durant aquests dies, a la carta de Pau als Filipencs al capítol 4 (el meu preferit). El verset 4 ens diu: “Regocigeu-vos en el Senyor sempre. Una altra vegada us dic Regiu-vos!. (Per cert, aquest és el verset que vaig triar, quan tenia tretze anys, per al meu baptisme i he anat sabent, al llarg dels anys, perquè el vaig escollir o, millor dit, per què el verset em va escollir a mi. La traducció "Bíblia Vivent" ho posa de forma més moderna: "Estigueu sempre plens d'alegria en el Senyor. Ho repeteixo: Alegreu-vos!".
Moltes vegades l'apòstol Pau repeteix coses per donar més èmfasi al que ens està volent dir. En aquest cas crec que la repetició ve perquè ell sabia que: “El goig del Senyor és la nostra força” (Neh. 8:10).
Com t'has quedat després de les tres setmanes passades? De vegades et sembla que et flaquegen les forces?
Si et sóc sincera algun dia ha estat, per mi, més dur que altres. Et puc obrir el cor? El diumenge dia 5 d'abril va ser l'aniversari de casament del meu fill i la seva esposa Raquel. Aquell dia va tornar a caure, igual que aquell dia, diumenge de Rams, però aquesta vegada va ser un dia diferent per a mi. Era una ocasió per recordar i em van venir a la meva ment els moments del seu preciós casament. Alguns dels que van estar al convit em van recordar, també, com va ser. Tot meravellós! El seu pare i jo (i totes les altres coses), molt més joves! Va ser un dia preciós. El sol va brillar en tota la seva esplendor (els nuvis també). Érem al costat del mar, d'aquestes terres nostres de Tarragona. El record em va emocionar, sobretot, pensant en els que ja estan gaudint, de veritat, amb el Senyor per sempre!
Però la baixada em va arribar, sobretot, per no poder estar, amb els nostres fills i néts, en un dia tan assenyalat. Hauria volgut, com sempre, abraçar-los, besar els nostres néts (encara que ara s'han d'ajupir perquè jo pugui arribar a les cares…).
Ens vam veure en menjar (ells allà, nosaltres aquí). Sort de les noves tecnologies! Crec que estic canviant una mica la meva opinió pel que fa a elles…(¡!).
Després vam tornar, Eduard i jo, a pensar a gaudir-nos en el Senyor, sempre!!! Això implica moments fàcils i en circumstàncies molt difícils. En alegrar-nos en Ell, s'obre una petita finestra als foscos núvols i tot canvia! Potser no ens podem alegrar en les circumstàncies, però ens podem alegrar en el Senyor!
Una dona gran, quan li venien temps difícils sempre deia: Ah, no ens hem d'enfonsar, és una de les “coses” de què ens parla Romans 8:28! Et recordo el verset? T'ho repeteixo: “Als qui estimen Déu TOTES LES COSES els ajuden bé”. Però pots exclamar amb mi el Senyor: “Totes?” Doncs, sembla que sí!
Feliç dilluns de Pasqua
Ester Martínez Vera
Dia 10: Torno al principi d'aquests curts escrits: No tinguis por!
Vam dir que podíem passar de la por a la fe. Tant de bo això sigui veritat a totes les vides dels lectors d'aquestes reflexions durant aquests dies.
M'agradaria acabar amb una petita al·lusió al salm 121. Segur que durant aquests dies passats l'heu anat llegint una vegada i una altra. Molt bé! Us ho sabeu ja de memòria? Intenteu-ho fins que el dominiu!
Aquest salm ens exhorta a aixecar, ara mateix, els nostres ulls cap a Déu i afirmar, com el salmista, que “el nostre auxili només pot venir del que va fer el cel i la terra” (Sal. 121:1-2)
Tota la bellesa, en cel i terra, que hem anat valorant molt més aquests dies perquè ens ha estat prohibit sortir-ne (tot i que, la majoria hem pogut seguir veient les estrelles, alguns arbres i, potser els més afortunats, fins i tot han pogut veure el mar ..., Tot ha estat creat per Déu, perquè homes i dones, rics i pobres, nens i adults, en poguéssim gaudir.
Quina meravella serà tornar a trepitjar la terra, sense màscara ni guants! Serà increïblement agradable tornar a abraçar el més bell de la Creació: Els nostres éssers humans estimats, fets a la imatge de Déu mateix! Tornar-nos a veure, sense pantalles pel mig! Apropar les nostres mans sense por! Fins i tot tossir amb la llibertat dabans. Serà fantàstic!
Però mai no se n'aniran de la nostra memòria els que s'hagin quedat pel camí. Encara sort que els cristians, tenim una esperança que no té preu (o si ho té: la sang de Crist!).
Sabem que els tornarem a veure! I, com diu el meu marit: No els hem perdut, sabem on són! Ja es troben en la presència d'Aquell que va morir per ells i se'n va anar, en pujar al cel, a preparar un lloc per a tots els que han cregut en Ell. I ara regna en glòria perquè viu per sempre i ha rebut els qui han partit!
I els que encara estiguem aquí que bé és seguir pensant que podem mantenir-nos sota l'ombra de l'Omnipotent i que podem dir amb el salmista: “Esperança meva i castell meu, el meu Déu en qui confiaré, Ell ens seguirà lliurant, en la seva misericòrdia, de tot allò que estigui fora de la seva voluntat, fins aquell dia que el veurem tal com Ell és (Sal 91:2). “No s'adormirà que et guarda, serà la teva ombra a la mà dreta, Ell et guardarà de tot malament” (Sal. 121, llegeix-ho sencer)
Vull acabar amb algunes frases d'un himne molt antic que resumeix tot el que hem dit fins aquí i va ser lema durant la Reforma Protestant:
“Castell fort és el nostre Déu, defensa i bon escut
amb el seu poder ens lliurarà en aquest tràngol agut.
Sabeu qui és Jesús? El que va vèncer a la creu
...I doncs Ell només és Déu
Ell triomfa a la batalla... Ell lluita al nostre costat”
Ell està en present continu a la història, la universal i la particular i ens segueix dient:
“No tinguis por!”
M'agradaria acabar amb una petita al·lusió al salm 121. Segur que durant aquests dies passats l'heu anat llegint una vegada i una altra. Molt bé! Us ho sabeu ja de memòria? Intenteu-ho fins que el dominiu!
Aquest salm ens exhorta a aixecar, ara mateix, els nostres ulls cap a Déu i afirmar, com el salmista, que “el nostre auxili només pot venir del que va fer el cel i la terra” (Sal. 121:1-2)
Tota la bellesa, en cel i terra, que hem anat valorant molt més aquests dies perquè ens ha estat prohibit sortir-ne (tot i que, la majoria hem pogut seguir veient les estrelles, alguns arbres i, potser els més afortunats, fins i tot han pogut veure el mar ..., Tot ha estat creat per Déu, perquè homes i dones, rics i pobres, nens i adults, en poguéssim gaudir.
Quina meravella serà tornar a trepitjar la terra, sense màscara ni guants! Serà increïblement agradable tornar a abraçar el més bell de la Creació: Els nostres éssers humans estimats, fets a la imatge de Déu mateix! Tornar-nos a veure, sense pantalles pel mig! Apropar les nostres mans sense por! Fins i tot tossir amb la llibertat dabans. Serà fantàstic!
Però mai no se n'aniran de la nostra memòria els que s'hagin quedat pel camí. Encara sort que els cristians, tenim una esperança que no té preu (o si ho té: la sang de Crist!).
Sabem que els tornarem a veure! I, com diu el meu marit: No els hem perdut, sabem on són! Ja es troben en la presència d'Aquell que va morir per ells i se'n va anar, en pujar al cel, a preparar un lloc per a tots els que han cregut en Ell. I ara regna en glòria perquè viu per sempre i ha rebut els qui han partit!
I els que encara estiguem aquí que bé és seguir pensant que podem mantenir-nos sota l'ombra de l'Omnipotent i que podem dir amb el salmista: “Esperança meva i castell meu, el meu Déu en qui confiaré, Ell ens seguirà lliurant, en la seva misericòrdia, de tot allò que estigui fora de la seva voluntat, fins aquell dia que el veurem tal com Ell és (Sal 91:2). “No s'adormirà que et guarda, serà la teva ombra a la mà dreta, Ell et guardarà de tot malament” (Sal. 121, llegeix-ho sencer)
Vull acabar amb algunes frases d'un himne molt antic que resumeix tot el que hem dit fins aquí i va ser lema durant la Reforma Protestant:
“Castell fort és el nostre Déu, defensa i bon escut
amb el seu poder ens lliurarà en aquest tràngol agut.
Sabeu qui és Jesús? El que va vèncer a la creu
...I doncs Ell només és Déu
Ell triomfa a la batalla... Ell lluita al nostre costat”
Ell està en present continu a la història, la universal i la particular i ens segueix dient:
“No tinguis por!”
Ester Martínez Vera
Dia 9: Com està el teu cervell a hores d'ara de les circumstàncies?
Estem arribant al final de les segones dues setmanes de confinament i el nostre cervell ja pot estar molt cansat. Vull parlar-vos avui una mica, molt poquet, d'ell.
Malauradament desconeixem molt aquest òrgan tan important del nostre cos. Sempre penso que ha de ser molt difícil ser ateu veient el cervell humà, perquè a mi em sembla imprescindible que hi hagi, darrere aquesta gran meravella, un creador intel·ligent que ho hagi dissenyat.
Avui és dijous dia 9 d'abril. Quan escric aquest text no sé com estaran les coses, però vull proposar-vos que fem el necessari per seguir programant les nostres ments i no ens deixem caure estiguin, com estiguin, les circumstàncies.
Avui sabem que el cervell canvia a mesura que anem vivint, no és una màquina ni un ordinador. És un òrgan plàstic i podem treballar-ho. Per tant, si aquests dies han estat especialment difícils per a nosaltres, hem de regenerar noves neurones i establir noves connexions. Però com?
Doncs et deixo unes idees i si podem començar a fer vida normal, més o menys aviat, poseu-les, de totes maneres, en pràctica!:
Baixa l'estrès. Potser alguns de nosaltres, en haver-nos de quedar reclosos, hem vist que la nostra part física ha millorat una mica en baixar les llargues hores de treball. Per tant, fes el necessari per no tornar a portar una vida absolutament trasbalsada. L'estrès continuat ens intoxica ja que produeix una química, que quan està excessivament elevada, de forma crònica, deixa empremta al cos i també a les cèl·lules cerebrals que poden morir i aquesta pèrdua neuronal implicarà pèrdua en el control de les emocions i també afectarà a les capacitats cognitives (atenció, memòria, concentració...).
Quan el cervell queda afectat greument, per les hormones de l'estrès esmentades, arribem a sentir-nos totalment esgotats, amb sensació de no poder-ne més, amb ganes de fugir, despersonalització, irritabilitat...Si estàs així en aquests moments, recorda el que hem anat dient durant els passats dies:
Medita a la Paraula de Déu
Porta totes les teves preocupacions en oració al Senyor (però quan acabis d'orar no les tornis a agafar)
Fes exercici
Menja de forma saludable
Dorm bé
I, sobretot, pensa bé!
Allò que pensem pot canviar la nostra vida. Per això el Senyor, havent creat els nostres cervells, ens mana que cuidem amb cura el que pensem i, a través de Sant Pau, ens diu que hem de pensar en allò veritable, bo, noble... Sabem de memòria el text de la carta als filipencs 4:8 però poques vegades ho recitem bé. Fixem-nos que la primera condició és pensar en allò veritable. Tantes vegades ens angoixem per mentides! No hauria de ser així! Quantes vegades estem hiper-preocupats pel futur? Però, per definició, allò “futurible” no és veritat ia més pensem en moltes altres mentides del futur, del passat i del present.
Aquí tenim un problema i és que confonem ser responsables de preocupar-nos. No! Seríem irresponsables si no ens ocupéssim de les coses. Però el “pre” sobra. Si estem preocupats contínuament, l'estrès pujarà i l'ansietat estarà servida.
La Bíblia ens insta a no preocupar-nos, perquè el Senyor coneix com funcionen els nostres cervells en relació amb els nostres cossos. Ell sap que aquesta preocupació es podrà convertir en química que baixarà les defenses als nostres organismes, emmalaltint-los. “Per res, ens dirà el Senyor, estigueu preocupats, sigueu conegudes les vostres peticions en pregària, amb acció de gràcies i llavors la pau es Déu omplirà els vostres cors” (Fil. 4:6) L'apòstol Pere, per la seva banda, ens instarà a “fer tota la nostra ansietat sobre el nostre Pare Celestial, perquè Ell té cura de nosaltres” (1 Ped. 5:7).
Cuida doncs el teu cervell, pensa bé, rebutja les mentides, i que la Paraula de Crist mori en abundància a la teva ment per protegir-la!
Malauradament desconeixem molt aquest òrgan tan important del nostre cos. Sempre penso que ha de ser molt difícil ser ateu veient el cervell humà, perquè a mi em sembla imprescindible que hi hagi, darrere aquesta gran meravella, un creador intel·ligent que ho hagi dissenyat.
Avui és dijous dia 9 d'abril. Quan escric aquest text no sé com estaran les coses, però vull proposar-vos que fem el necessari per seguir programant les nostres ments i no ens deixem caure estiguin, com estiguin, les circumstàncies.
Avui sabem que el cervell canvia a mesura que anem vivint, no és una màquina ni un ordinador. És un òrgan plàstic i podem treballar-ho. Per tant, si aquests dies han estat especialment difícils per a nosaltres, hem de regenerar noves neurones i establir noves connexions. Però com?
Doncs et deixo unes idees i si podem començar a fer vida normal, més o menys aviat, poseu-les, de totes maneres, en pràctica!:
Baixa l'estrès. Potser alguns de nosaltres, en haver-nos de quedar reclosos, hem vist que la nostra part física ha millorat una mica en baixar les llargues hores de treball. Per tant, fes el necessari per no tornar a portar una vida absolutament trasbalsada. L'estrès continuat ens intoxica ja que produeix una química, que quan està excessivament elevada, de forma crònica, deixa empremta al cos i també a les cèl·lules cerebrals que poden morir i aquesta pèrdua neuronal implicarà pèrdua en el control de les emocions i també afectarà a les capacitats cognitives (atenció, memòria, concentració...).
Quan el cervell queda afectat greument, per les hormones de l'estrès esmentades, arribem a sentir-nos totalment esgotats, amb sensació de no poder-ne més, amb ganes de fugir, despersonalització, irritabilitat...Si estàs així en aquests moments, recorda el que hem anat dient durant els passats dies:
Medita a la Paraula de Déu
Porta totes les teves preocupacions en oració al Senyor (però quan acabis d'orar no les tornis a agafar)
Fes exercici
Menja de forma saludable
Dorm bé
I, sobretot, pensa bé!
Allò que pensem pot canviar la nostra vida. Per això el Senyor, havent creat els nostres cervells, ens mana que cuidem amb cura el que pensem i, a través de Sant Pau, ens diu que hem de pensar en allò veritable, bo, noble... Sabem de memòria el text de la carta als filipencs 4:8 però poques vegades ho recitem bé. Fixem-nos que la primera condició és pensar en allò veritable. Tantes vegades ens angoixem per mentides! No hauria de ser així! Quantes vegades estem hiper-preocupats pel futur? Però, per definició, allò “futurible” no és veritat ia més pensem en moltes altres mentides del futur, del passat i del present.
Aquí tenim un problema i és que confonem ser responsables de preocupar-nos. No! Seríem irresponsables si no ens ocupéssim de les coses. Però el “pre” sobra. Si estem preocupats contínuament, l'estrès pujarà i l'ansietat estarà servida.
La Bíblia ens insta a no preocupar-nos, perquè el Senyor coneix com funcionen els nostres cervells en relació amb els nostres cossos. Ell sap que aquesta preocupació es podrà convertir en química que baixarà les defenses als nostres organismes, emmalaltint-los. “Per res, ens dirà el Senyor, estigueu preocupats, sigueu conegudes les vostres peticions en pregària, amb acció de gràcies i llavors la pau es Déu omplirà els vostres cors” (Fil. 4:6) L'apòstol Pere, per la seva banda, ens instarà a “fer tota la nostra ansietat sobre el nostre Pare Celestial, perquè Ell té cura de nosaltres” (1 Ped. 5:7).
Cuida doncs el teu cervell, pensa bé, rebutja les mentides, i que la Paraula de Crist mori en abundància a la teva ment per protegir-la!
Ester Martínez Vera
Dia 8: Cuida les teves paraules! Saps que són molt poderoses?
Sé que semblarà fora de lloc, però fins i tot amb llàgrimes, seria convenient que, en aquest període tan difícil, aflorés una mica d'humor sa, no pel que fa al corona virus, però sí en relació amb les coses de la vida quotidiana.
La convivència, de tota la família, durant tants dies i hores sense poder sortir, es pot fer incomoda i fins i tot angoixant. Estem fabricant gairebé contínuament, una realitat paral·lela en què la casa és una mena de castell on se segueixen unes rutines diàries d'horaris, estudis, temps de relacions interpersonals a través de la xarxa, etc., però de forma estranya i molt anòmala.
Hem de generar, per tant i d'alguna manera, una sensació de llibertat dins de les quatre parets perquè les cases no es converteixin en presons i ens aclaparin en excés.
Obriu finestres, sortiu a les terrasses, aplaudiu a les 8 de la tarda, des de les vostres finestres o balcons, als sanitaris i empleats que ens serveixen cada dia, sense defallir o defallint però, seguint amb les seves tasques.
Somriu, riure-vos junts de ximpleries, de pel·lícules, documentals o llibres de cert humor...
Evitem els xocs de caràcters. No permeteu que la pluja àcida de l'ofensa us envaeixi. Que les paraules que diguem, durant aquests dies, siguin amables i no facin mal a cap membre de la família.
L'ambient al castell és un sumatori d'actituds, paraules i accions de cadascú nosaltres, a cada moment.
Fes la teva part! Parla bé! “En allò que depèn de tu posa pau” (Rom. 12:18) “Que cap arrel d'amargor (verinosa), us destorbe, perquè us contaminarà a vosaltres i al vostre entorn” (Heb. 121:15). “Sigui la vostra paraula sempre amb gràcia, assaonada amb sal perquè sapigueu com heu de respondre a cadascú!”. Una altra traducció diu: “Que les vostres converses siguin cordials i agradables, a fi que tingueu la resposta adequada per a cada persona” (Col. 4:6).
Aprofiteu per ser molt amables. L'apòstol Pau ens diu: “La nostra amabilitat ha de ser coneguda per tothom” (Fil 4:5). Hem de notar, amb compte, que aquell tots que, normalment sembla referir-se als de fora, és també referit als de dins. És a dir, la nostra amabilitat ha de ser vista pels nostres familiars més propers, que són els que estan convivint de manera excepcional, amb nosaltres, aquests dies. Però el verset segueix. “El Senyor és a prop i no us inquieteu per res”. El terme “prop” pot significar dues coses: Que Ell està al teu costat veient com et condueixes o que la seva vinguda és propera. Ambdues coses han de fer que ens comportem com a fills de la llum, sent benignes envers tots i exemple als que ens envolten.
És correcte i adequat tractar bé els de fora però mai no ha de tenir lloc el maltractament (en qualsevol de les seves formes) a les llars dels creients ja que seria una pena terrible si un fill/a, per viure en un ambient insà, surt de la llar sense els valors espirituals desitjats perquè els pares no han tingut cura amb cura “la seva vinya que era seva” (Cant. 1:6).
Tingues cura de tu mateix i de la teva família!
La convivència, de tota la família, durant tants dies i hores sense poder sortir, es pot fer incomoda i fins i tot angoixant. Estem fabricant gairebé contínuament, una realitat paral·lela en què la casa és una mena de castell on se segueixen unes rutines diàries d'horaris, estudis, temps de relacions interpersonals a través de la xarxa, etc., però de forma estranya i molt anòmala.
Hem de generar, per tant i d'alguna manera, una sensació de llibertat dins de les quatre parets perquè les cases no es converteixin en presons i ens aclaparin en excés.
Obriu finestres, sortiu a les terrasses, aplaudiu a les 8 de la tarda, des de les vostres finestres o balcons, als sanitaris i empleats que ens serveixen cada dia, sense defallir o defallint però, seguint amb les seves tasques.
Somriu, riure-vos junts de ximpleries, de pel·lícules, documentals o llibres de cert humor...
Evitem els xocs de caràcters. No permeteu que la pluja àcida de l'ofensa us envaeixi. Que les paraules que diguem, durant aquests dies, siguin amables i no facin mal a cap membre de la família.
L'ambient al castell és un sumatori d'actituds, paraules i accions de cadascú nosaltres, a cada moment.
Fes la teva part! Parla bé! “En allò que depèn de tu posa pau” (Rom. 12:18) “Que cap arrel d'amargor (verinosa), us destorbe, perquè us contaminarà a vosaltres i al vostre entorn” (Heb. 121:15). “Sigui la vostra paraula sempre amb gràcia, assaonada amb sal perquè sapigueu com heu de respondre a cadascú!”. Una altra traducció diu: “Que les vostres converses siguin cordials i agradables, a fi que tingueu la resposta adequada per a cada persona” (Col. 4:6).
Aprofiteu per ser molt amables. L'apòstol Pau ens diu: “La nostra amabilitat ha de ser coneguda per tothom” (Fil 4:5). Hem de notar, amb compte, que aquell tots que, normalment sembla referir-se als de fora, és també referit als de dins. És a dir, la nostra amabilitat ha de ser vista pels nostres familiars més propers, que són els que estan convivint de manera excepcional, amb nosaltres, aquests dies. Però el verset segueix. “El Senyor és a prop i no us inquieteu per res”. El terme “prop” pot significar dues coses: Que Ell està al teu costat veient com et condueixes o que la seva vinguda és propera. Ambdues coses han de fer que ens comportem com a fills de la llum, sent benignes envers tots i exemple als que ens envolten.
És correcte i adequat tractar bé els de fora però mai no ha de tenir lloc el maltractament (en qualsevol de les seves formes) a les llars dels creients ja que seria una pena terrible si un fill/a, per viure en un ambient insà, surt de la llar sense els valors espirituals desitjats perquè els pares no han tingut cura amb cura “la seva vinya que era seva” (Cant. 1:6).
Tingues cura de tu mateix i de la teva família!
Ester Martínez Vera
Dia 7: Sou manetes? Aprofiteu el temps!
Intenteu buscar al vostre interior alguna escletxa de creativitat.
Qualsevol activitat artística (pintar, dibuixar, cosir, treballs manuals, cuina...) us ajudarà a passar millor aquests dies de confinament. Sabem que l'art ajuda a:
- Resoldre alguns conflictes interns i externs
- Incrementar l'activitat interpersonal (si es fa en família),
- Reduir l'estrès perquè permet que sentiments i emocions trobin vies de sortida a través de l'expressió artística; fins i tot aquesta forma, de vegades, funciona millor que les paraules.
Inventeu jocs per fer amb els vostres fills. Les pantalles han de ser substituïdes, a estones. Hem passat poc temps de qualitat junts com a famílies en els últims anys. Aprofita cada minut ara! “Redimint el temps perquè els dies són dolents” (Ef. 5:16). M'agrada molt la versió catalana: “Procureu treure partit del moment present perquè els temps que vivim són dolents” i la versió Bíblia Vivent ens diu: “Traieu el màxim profit de cada oportunitat en aquests dies dolents.”
I si en aquest aprofitament del temps reprenguéssim l'antic culte familiar? Els que teniu la meva edat recordareu com ens reuníem els membres de la família per llegir junts la Bíblia i pregar. També, en aquell preciós encontre hi havia lloc per a la creativitat: Els nens cantàvem, tocàvem algun instrument (encara que fos una olla que ens servia de tambor amb una cullera de pal...), pintàvem després alguna cosa referent a allò llegit. Quins temps aquells! No creieu que és un bon moment perquè els nostres fills i néts sentin del Senyor no només a l'Escola Dominical? Recordeu el mandat: “I parlaràs d'aquesta llei i la repetiràs estant a casa teva...” (Deut. 6:7).
La nostra casa Quines dues paraules! Quant de significat contenen! Queda't-hi! No surtis! Avui més que mai, ha de ser el nostre castell!
Potser també hem d'aprendre alguna cosa d'aquest saber ser a casa. Les persones d'avui, joves i no tan joves, no saben estar reclosos, s'aclaparen amb facilitat i el carrer és el lloc més confortable. Però, justament, també és important quedar-nos quiets. Anem tots excessivament cansats perquè no parem d'anar cap allà. Seria important aprendre a no entrar a la multitasca. Fer una cosa alhora i fer-la amb els cinc sentits. Gaudir de llegir, cosir, cuinar, parlar... Ara ens adonem de com fem de poc aquestes coses tan bones per a la nostra salut física, mental i emocional.
Quedem-nos a casa! Siguem creatius!
Qualsevol activitat artística (pintar, dibuixar, cosir, treballs manuals, cuina...) us ajudarà a passar millor aquests dies de confinament. Sabem que l'art ajuda a:
- Resoldre alguns conflictes interns i externs
- Incrementar l'activitat interpersonal (si es fa en família),
- Reduir l'estrès perquè permet que sentiments i emocions trobin vies de sortida a través de l'expressió artística; fins i tot aquesta forma, de vegades, funciona millor que les paraules.
Inventeu jocs per fer amb els vostres fills. Les pantalles han de ser substituïdes, a estones. Hem passat poc temps de qualitat junts com a famílies en els últims anys. Aprofita cada minut ara! “Redimint el temps perquè els dies són dolents” (Ef. 5:16). M'agrada molt la versió catalana: “Procureu treure partit del moment present perquè els temps que vivim són dolents” i la versió Bíblia Vivent ens diu: “Traieu el màxim profit de cada oportunitat en aquests dies dolents.”
I si en aquest aprofitament del temps reprenguéssim l'antic culte familiar? Els que teniu la meva edat recordareu com ens reuníem els membres de la família per llegir junts la Bíblia i pregar. També, en aquell preciós encontre hi havia lloc per a la creativitat: Els nens cantàvem, tocàvem algun instrument (encara que fos una olla que ens servia de tambor amb una cullera de pal...), pintàvem després alguna cosa referent a allò llegit. Quins temps aquells! No creieu que és un bon moment perquè els nostres fills i néts sentin del Senyor no només a l'Escola Dominical? Recordeu el mandat: “I parlaràs d'aquesta llei i la repetiràs estant a casa teva...” (Deut. 6:7).
La nostra casa Quines dues paraules! Quant de significat contenen! Queda't-hi! No surtis! Avui més que mai, ha de ser el nostre castell!
Potser també hem d'aprendre alguna cosa d'aquest saber ser a casa. Les persones d'avui, joves i no tan joves, no saben estar reclosos, s'aclaparen amb facilitat i el carrer és el lloc més confortable. Però, justament, també és important quedar-nos quiets. Anem tots excessivament cansats perquè no parem d'anar cap allà. Seria important aprendre a no entrar a la multitasca. Fer una cosa alhora i fer-la amb els cinc sentits. Gaudir de llegir, cosir, cuinar, parlar... Ara ens adonem de com fem de poc aquestes coses tan bones per a la nostra salut física, mental i emocional.
Quedem-nos a casa! Siguem creatius!
Ester Martínez Vera
Dia 6: I el nostre altruisme? Com va?
Ha calgut viure una catàstrofe planetària per moure els cors de l'ésser humà del segle XXI? Hem hagut d'arribar fins aquí per preguntar si els nostres veïns necessiten alguna cosa? Ara els néts recorden més dels seus avis? Ens anomenem més sovint els uns als altres?
Què fèiem fins ara? Només córrer!!! Sense parar-nos, ni un minut, a pensar que les relacions interpersonals només poden ser profundes, duradores i significatives, quan els donem temps, empatia i afecte.
Quedarà alguna cosa a la memòria col·lectiva després de la pandèmia, del que fem ara pels altres? Tant de bo que sí!!! Espero que aquest món mai no sigui igual d'hedonista i individualista a com ha estat fins ara!!!
Hem de decidir, doncs, des d'ara i per sempre, practicar l'altruisme.
Ajudar els altres requereix percebre l'estat d'ànim de les altres persones. Desenvolupem la sensibilitat davant del que els està passant, sent empàtics, és a dir, posant-nos al lloc dels que estan patint o preocupats.
En aquests moments hem de fer-ne un millor ús, per fi!, de les noves tecnologies. Posem-nos en contacte, amb les persones que estan soles, malaltes o grans (o tot això junt)
Però fa servir el mòbil sense riscos. Les autoritats sanitàries ofereixen unes recomanacions per reduir els riscos: Apaga'l a la nit i posa'l en mode “avió” sempre que puguis. Fes servir auriculars o “mans lliures”, no el tinguis massa en contacte amb el teu cos, truca només quan tinguis un bon senyal i utilitza més els missatges escrits que les trucades.
Però sobretot posa el teu cor a funcionar. Connexionem i sintonitzem els nostres cors amb què ens envolten (encara que no puguem acostar-nos a tots ells). Els qui tenen familiars a l'hospital i no poden anar a veure'ls han de fer necessàriament l'exercici de pregar per ells, en la confiança que el Senyor és al seu costat (Sal. 23:4) i, encara que no es pugui estar amb els malalts a l'habitació de l'hospital, Ell sí que es quedarà amb els éssers estimats, tot el temps!
Per tant, els creients ingressats, saben que Déu és amb ells, “no ens hem d'entristir com els que no tenen esperança” (1 Tes. 4:13). “La pau que sobrepassa tota entesa omplirà els nostres cors i també els d'ells. (Fil. 4:7). NO SÓN SOLS! I segur que tampoc se senten sols!!! Sota les ales de l'Altíssim se senten segurs (Deut. 33:27). I donaran testimoni d'aquesta veritat quan puguin sortir o en arribar a la ciutat celestial!
Hi ha un exemple bíblic que a mi m'ajuda moltíssim:
Al criat d'Eliseu li van haver de ser oberts els ulls perquè pogués veure que un exèrcit d'àngels era al seu voltant i el protegia contra els exèrcits invasors (2 Rei. 6:16,17).
Estic segura que aquesta realitat presideix totes les habitacions avui, on hi hagi un fill de Déu malalt!!!
Què fèiem fins ara? Només córrer!!! Sense parar-nos, ni un minut, a pensar que les relacions interpersonals només poden ser profundes, duradores i significatives, quan els donem temps, empatia i afecte.
Quedarà alguna cosa a la memòria col·lectiva després de la pandèmia, del que fem ara pels altres? Tant de bo que sí!!! Espero que aquest món mai no sigui igual d'hedonista i individualista a com ha estat fins ara!!!
Hem de decidir, doncs, des d'ara i per sempre, practicar l'altruisme.
Ajudar els altres requereix percebre l'estat d'ànim de les altres persones. Desenvolupem la sensibilitat davant del que els està passant, sent empàtics, és a dir, posant-nos al lloc dels que estan patint o preocupats.
En aquests moments hem de fer-ne un millor ús, per fi!, de les noves tecnologies. Posem-nos en contacte, amb les persones que estan soles, malaltes o grans (o tot això junt)
Però fa servir el mòbil sense riscos. Les autoritats sanitàries ofereixen unes recomanacions per reduir els riscos: Apaga'l a la nit i posa'l en mode “avió” sempre que puguis. Fes servir auriculars o “mans lliures”, no el tinguis massa en contacte amb el teu cos, truca només quan tinguis un bon senyal i utilitza més els missatges escrits que les trucades.
Però sobretot posa el teu cor a funcionar. Connexionem i sintonitzem els nostres cors amb què ens envolten (encara que no puguem acostar-nos a tots ells). Els qui tenen familiars a l'hospital i no poden anar a veure'ls han de fer necessàriament l'exercici de pregar per ells, en la confiança que el Senyor és al seu costat (Sal. 23:4) i, encara que no es pugui estar amb els malalts a l'habitació de l'hospital, Ell sí que es quedarà amb els éssers estimats, tot el temps!
Per tant, els creients ingressats, saben que Déu és amb ells, “no ens hem d'entristir com els que no tenen esperança” (1 Tes. 4:13). “La pau que sobrepassa tota entesa omplirà els nostres cors i també els d'ells. (Fil. 4:7). NO SÓN SOLS! I segur que tampoc se senten sols!!! Sota les ales de l'Altíssim se senten segurs (Deut. 33:27). I donaran testimoni d'aquesta veritat quan puguin sortir o en arribar a la ciutat celestial!
Hi ha un exemple bíblic que a mi m'ajuda moltíssim:
Al criat d'Eliseu li van haver de ser oberts els ulls perquè pogués veure que un exèrcit d'àngels era al seu voltant i el protegia contra els exèrcits invasors (2 Rei. 6:16,17).
Estic segura que aquesta realitat presideix totes les habitacions avui, on hi hagi un fill de Déu malalt!!!
Ester Martínez Vera
Dia 5: Cuida també el teu cos!!!
Després de totes les recomanacions donades fins aquí, veurem algunes qüestions molt pràctiques, que tenen més a veure amb el nostre cos, perquè no podem oblidar que l'hem de cuidar tan bé com sigui possible, en tota circumstància, perquè és el “temple o del Esperit Sant i per tant es tracta també d'un tema espiritual:
Activem, tot el que puguem, les nostres defenses. I encara que estiguem confinats i aprofitant el temps extra que estem tenint, hem de cuidar el que ingerim a cada àpat.
Menjar bé no vol dir obsessionar-se amb calories, vitamines, minerals, combinacions, incompatibilitats ni equacions per seguir una dieta equilibrada i molt menys, en aquests dies en què no podem, ni hem d'anar a comprar sovint.
El més important és menjar productes naturals, pocs precuinats i evitar els aliments processats. Pensem que, en la mesura del possible, hem de fer cinc àpats al dia, tres principals i dos menys abundants (a mig matí ia mitja tarda). Als cinc àpats hi ha d'haver una mica d'hidrats de carboni no refinats (recordem que també es consideren hidrats les verdures i les fruites), una mica de proteïna i greix (oli d'oliva o fruits secs).
És preferible prioritzar la qualitat més que la quantitat, i més aquests dies, en què molts de nosaltres fem poquíssim exercici.
Et deixo una llista dels millors aliments regeneradors de les teves cèl·lules que reforcen la salut: Verdures, llegums i fruites (hem d'escollir els de colors vius i intensos, és important esmentar també la llimona que conté flavonones que multiplica per 200 l'activitat de la vitamina C i incrementa les defenses), fruits secs crus (molt rics en olis essencials Omega-3), cereals integrals, bolets (contenen estimulants de la immunitat), alls (el zinc de l'all contraresta els virus perquè augmenta la producció de l'interferó) , oli d'oliva verge (conté polifenols i antioxidants), condiments (cúrcuma, gingebre (rics en antioxidants i antiinflamatoris), probiòtics (bacteris beneficiosos per als intestins, molt importants per conservar la salut, els lactobacilus del iogurt estimulen la immun un suplement a la farmàcia que contingui més de mil milions de bacteris vius), tisans d'herbes (per exemple la farigola és molt essencial davant de virus i bacteris. La menta i el saüc combinen bé en infusions amb la farigola. També el te verd que té teoflavina amb efecte antivíric).
Hem d'intentar eliminar de la nostra dieta els sucres, les farines blanques, l'excés de sal,
els aperitius.....dolços...tabac, alcohol....¡Ah!!! I fer exercici cada dia!
Les recomanacions que us acabo de deixar mai substituiran els consells mèdics. Només seran ajudes fàcils de fer.
Potser és un bon moment per considerar també com hem estat menjant els darrers anys i rectificar.
Recorda, amb agraïment, donar gràcies a Déu pels aliments. Crec que jo no he estat mai tan conscient com aquests dies del que tinc al meu plat. vull que les meves oracions a taula deixin de ser, a partir d'ara i per sempre, rutinàries.
Quan estigueu menjant aprofiteu el temps, sense pantalles, per conversar en família i per donar exemple, als vostres fills, de l'agraïment per la provisió de Déu.
“Seguiu i seguiu sent agraïts i així la pau de Crist regnarà en els vostres cors”! (Col. 3:15).
Activem, tot el que puguem, les nostres defenses. I encara que estiguem confinats i aprofitant el temps extra que estem tenint, hem de cuidar el que ingerim a cada àpat.
Menjar bé no vol dir obsessionar-se amb calories, vitamines, minerals, combinacions, incompatibilitats ni equacions per seguir una dieta equilibrada i molt menys, en aquests dies en què no podem, ni hem d'anar a comprar sovint.
El més important és menjar productes naturals, pocs precuinats i evitar els aliments processats. Pensem que, en la mesura del possible, hem de fer cinc àpats al dia, tres principals i dos menys abundants (a mig matí ia mitja tarda). Als cinc àpats hi ha d'haver una mica d'hidrats de carboni no refinats (recordem que també es consideren hidrats les verdures i les fruites), una mica de proteïna i greix (oli d'oliva o fruits secs).
És preferible prioritzar la qualitat més que la quantitat, i més aquests dies, en què molts de nosaltres fem poquíssim exercici.
Et deixo una llista dels millors aliments regeneradors de les teves cèl·lules que reforcen la salut: Verdures, llegums i fruites (hem d'escollir els de colors vius i intensos, és important esmentar també la llimona que conté flavonones que multiplica per 200 l'activitat de la vitamina C i incrementa les defenses), fruits secs crus (molt rics en olis essencials Omega-3), cereals integrals, bolets (contenen estimulants de la immunitat), alls (el zinc de l'all contraresta els virus perquè augmenta la producció de l'interferó) , oli d'oliva verge (conté polifenols i antioxidants), condiments (cúrcuma, gingebre (rics en antioxidants i antiinflamatoris), probiòtics (bacteris beneficiosos per als intestins, molt importants per conservar la salut, els lactobacilus del iogurt estimulen la immun un suplement a la farmàcia que contingui més de mil milions de bacteris vius), tisans d'herbes (per exemple la farigola és molt essencial davant de virus i bacteris. La menta i el saüc combinen bé en infusions amb la farigola. També el te verd que té teoflavina amb efecte antivíric).
Hem d'intentar eliminar de la nostra dieta els sucres, les farines blanques, l'excés de sal,
els aperitius.....dolços...tabac, alcohol....¡Ah!!! I fer exercici cada dia!
Les recomanacions que us acabo de deixar mai substituiran els consells mèdics. Només seran ajudes fàcils de fer.
Potser és un bon moment per considerar també com hem estat menjant els darrers anys i rectificar.
Recorda, amb agraïment, donar gràcies a Déu pels aliments. Crec que jo no he estat mai tan conscient com aquests dies del que tinc al meu plat. vull que les meves oracions a taula deixin de ser, a partir d'ara i per sempre, rutinàries.
Quan estigueu menjant aprofiteu el temps, sense pantalles, per conversar en família i per donar exemple, als vostres fills, de l'agraïment per la provisió de Déu.
“Seguiu i seguiu sent agraïts i així la pau de Crist regnarà en els vostres cors”! (Col. 3:15).
Ester Martínez Vera
Dia 4: El nostre destí a les vostres mans
També hem de reconèixer, en aquestes setmanes, un fet increïblement meravellós: Déu és amb nosaltres quan passem per aigües turbulentes i perilloses! Recordem el text: “En tot patiment d'ells Ell és angoixat” (Is. 63:9).
Quin Déu hi ha com el nostre, que baixa a patir al nostre costat?!!! Ell promet: “Estaré amb tu a l'angoixa” (Sal. 91:15).
El llibre de Habacuc fa que ens posem en “pla sentinella” amb la certesa que quan el Senyor vulgui, tindrem notícies i, mentrestant, ens demana que visquem en pau. Llegeix de nou Is. 30:15: “Deixeu d'inquietar-vos, trobareu la força en la calma i en la confiança” (versió catalana). Per tant, podem afirmar que no ens vindrà res de bo a través de l'angoixa i la preocupació excessiva.
Agafa't, com mai, a les promeses del Senyor! La fe en elles no evitarà el patiment, com hem esmentat en dies anteriors, però ho podrem viure tot de manera diferent. Enmig de les coses terribles que estan succeint, haurem de complir el text que ens mana: “Que la Paraula de Crist habiti en abundància en vosaltres” (Col. 3:16). Si llegim i meditem a la Bíblia, fins i tot podrem escoltar les notícies sense angoixar-nos en excés.
Us dono un consell: Tots hem d'estar ben informats, però no ens hem de quedar atrapats les 24 hores del dia davant de les múltiples pantalles. Amb sentir-les una vegada al dia n'hi ha prou! Si les notícies les sentim constantment, pels vint-i-un mil canals que tenim actualment, activarem en excés el sistema límbic, produint-nos un estrès excessiu i alliberant altes dosis de cortisol, que augmentarà el nerviosisme i baixarà les nostres defenses i, ara, el nostre sistema de defenses ha d'estar en condicions òptimes!!!
Per tant estigueu ben informats però filtreu tot a través de les promeses de Déu. “Ni un cabell del nostre cap cau sense el seu consentiment” (Lc. 12:7, Mat. 10:30). Com no estaran els nostres temps també a les mans? (Sal. 31:15)
És molt important saber que, com diu el meu marit, “som immortals fins que Déu ens vulgui portar a la seva presència”.
Per tant, és absurd viure amb por de la mort. Les nostres pors no canviaran, en absolut, els designis del nostre Creador ia més de no solucionar els problemes del present, ens amarguen avui i no tenen el poder de canviar res del demà.
“Però jo només va confiar en tu, tens a les teves mans el meu destí” (Sal. 31:15)
Quin Déu hi ha com el nostre, que baixa a patir al nostre costat?!!! Ell promet: “Estaré amb tu a l'angoixa” (Sal. 91:15).
El llibre de Habacuc fa que ens posem en “pla sentinella” amb la certesa que quan el Senyor vulgui, tindrem notícies i, mentrestant, ens demana que visquem en pau. Llegeix de nou Is. 30:15: “Deixeu d'inquietar-vos, trobareu la força en la calma i en la confiança” (versió catalana). Per tant, podem afirmar que no ens vindrà res de bo a través de l'angoixa i la preocupació excessiva.
Agafa't, com mai, a les promeses del Senyor! La fe en elles no evitarà el patiment, com hem esmentat en dies anteriors, però ho podrem viure tot de manera diferent. Enmig de les coses terribles que estan succeint, haurem de complir el text que ens mana: “Que la Paraula de Crist habiti en abundància en vosaltres” (Col. 3:16). Si llegim i meditem a la Bíblia, fins i tot podrem escoltar les notícies sense angoixar-nos en excés.
Us dono un consell: Tots hem d'estar ben informats, però no ens hem de quedar atrapats les 24 hores del dia davant de les múltiples pantalles. Amb sentir-les una vegada al dia n'hi ha prou! Si les notícies les sentim constantment, pels vint-i-un mil canals que tenim actualment, activarem en excés el sistema límbic, produint-nos un estrès excessiu i alliberant altes dosis de cortisol, que augmentarà el nerviosisme i baixarà les nostres defenses i, ara, el nostre sistema de defenses ha d'estar en condicions òptimes!!!
Per tant estigueu ben informats però filtreu tot a través de les promeses de Déu. “Ni un cabell del nostre cap cau sense el seu consentiment” (Lc. 12:7, Mat. 10:30). Com no estaran els nostres temps també a les mans? (Sal. 31:15)
És molt important saber que, com diu el meu marit, “som immortals fins que Déu ens vulgui portar a la seva presència”.
Per tant, és absurd viure amb por de la mort. Les nostres pors no canviaran, en absolut, els designis del nostre Creador ia més de no solucionar els problemes del present, ens amarguen avui i no tenen el poder de canviar res del demà.
“Però jo només va confiar en tu, tens a les teves mans el meu destí” (Sal. 31:15)
Ester Martínez vera
Dia 3: Contents al Senyor
El Salm 91 és un bon antídot per a la por, però llegim-ho amb compte. Als versets 5 i 6 sembla que Déu és redundant: “no temeràs el terror”. Quanta angoixa hi ha a la por de la por!
Estic, aquests dies, visitant per Skype, FaceTime, WhatsApp... I són tantes les persones que em truquen per demanar-me alguna solució per a la por del terror que senten. Això és així perquè, en estat de terror, l'angoixa tenalla les persones fins a bloquejar-les i paralitzar-les. I, en un sentit molt profund, les entenc perquè els éssers humans volem ser molt autosuficients i quan ens adonem que no podem sortir d'algun perill amb les nostres forces, entrem en pànic.
Aleshores, com ens traiem el pànic? Acceptant la realitat de la nostra petitesa i veient que la grandesa i la possibilitat de protecció estan fora de nosaltres i que l'únic que hem de fer és acceptar, serenament i “en quietud i en confiança” (Is. 26:3,4), la cura del nostre Déu. Eixa actitud d'humilitat ens serà, sens dubte, de gran ajuda. Els versets esmentats ens porten a: “No temeràs el terror nocturn, ni saeta que voli de dia, ni mortaldat que enmig del dia destrueixi perquè has posat el Senyor com la teva esperança ia l'Altíssim per la teva habitació!”. Per tant, no consisteix només en allò que tu diguis o puguis fer, el secret està només en el seu poder i en el seu amor cap a nosaltres.
Però a més de no témer, hem de seguir altres recomanacions que donaran més sentit a la vida, en aquests dies de tant de perill, al nostre petitíssim planeta:
El Senyor també ens mana, en paraules de l'apòstol Pau el següent: “Estigueu sempre joiosos, mai no deixeu de pregar i sigueu agraïts” (1Tes. 5:16). Avui et permeto que em diguis: “Ester, de què m'estàs parlant?” “Podem pregar, però com ho puc fer, en aquestes circumstàncies, amb alegria i agraïment? Doncs recordant, especialment, en el context de confinament, que passi el que passi hem de continuar gaudint del que el Senyor és per a nosaltres: El nostre Salvador, el nostre amic i el nostre cuidador, el nostre refugi, en cada circumstància.
Recordes Job? Malgrat tot el que va passar aquell home va deixar, perles escrites al seu antic llibre: “Jo sé que el meu Redemptor viu i encara que sigui desfeta aquesta la meva pell amb els meus ulls jo he de veure Déu” (Job 19:25-27) .
Per tant, passi el que passi, sabem que el nostre Salvador viu i regna i que un dia el veurem a tota la seva glòria. Però també va ser el mateix Job que va dir: “El Senyor va donar i el Senyor va treure, beneït sigui el nom del Senyor” (Job 1:21).
Només amb aquesta certesa podem continuar vivint amb goig al mig de la prova. Sé que és difícil, però avui podem decidir estar alegres malgrat tot? Mira quantes benediccions tens a casa teva! Has tingut menjar avui? Aigua calenta? Calefacció? Potser ens queixem massa, no creus? Molts germans a altres parts del món, en les mateixes circumstàncies que nosaltres, compten amb molt menys. Ens avergonyiríem en veure que ells ens donen lliçons, en la seva precarietat, mantenint-se joiosos?
Per tant, ”Visquem sempre contents en el Senyor” (Fil. 4:4).
Estic, aquests dies, visitant per Skype, FaceTime, WhatsApp... I són tantes les persones que em truquen per demanar-me alguna solució per a la por del terror que senten. Això és així perquè, en estat de terror, l'angoixa tenalla les persones fins a bloquejar-les i paralitzar-les. I, en un sentit molt profund, les entenc perquè els éssers humans volem ser molt autosuficients i quan ens adonem que no podem sortir d'algun perill amb les nostres forces, entrem en pànic.
Aleshores, com ens traiem el pànic? Acceptant la realitat de la nostra petitesa i veient que la grandesa i la possibilitat de protecció estan fora de nosaltres i que l'únic que hem de fer és acceptar, serenament i “en quietud i en confiança” (Is. 26:3,4), la cura del nostre Déu. Eixa actitud d'humilitat ens serà, sens dubte, de gran ajuda. Els versets esmentats ens porten a: “No temeràs el terror nocturn, ni saeta que voli de dia, ni mortaldat que enmig del dia destrueixi perquè has posat el Senyor com la teva esperança ia l'Altíssim per la teva habitació!”. Per tant, no consisteix només en allò que tu diguis o puguis fer, el secret està només en el seu poder i en el seu amor cap a nosaltres.
Però a més de no témer, hem de seguir altres recomanacions que donaran més sentit a la vida, en aquests dies de tant de perill, al nostre petitíssim planeta:
El Senyor també ens mana, en paraules de l'apòstol Pau el següent: “Estigueu sempre joiosos, mai no deixeu de pregar i sigueu agraïts” (1Tes. 5:16). Avui et permeto que em diguis: “Ester, de què m'estàs parlant?” “Podem pregar, però com ho puc fer, en aquestes circumstàncies, amb alegria i agraïment? Doncs recordant, especialment, en el context de confinament, que passi el que passi hem de continuar gaudint del que el Senyor és per a nosaltres: El nostre Salvador, el nostre amic i el nostre cuidador, el nostre refugi, en cada circumstància.
Recordes Job? Malgrat tot el que va passar aquell home va deixar, perles escrites al seu antic llibre: “Jo sé que el meu Redemptor viu i encara que sigui desfeta aquesta la meva pell amb els meus ulls jo he de veure Déu” (Job 19:25-27) .
Per tant, passi el que passi, sabem que el nostre Salvador viu i regna i que un dia el veurem a tota la seva glòria. Però també va ser el mateix Job que va dir: “El Senyor va donar i el Senyor va treure, beneït sigui el nom del Senyor” (Job 1:21).
Només amb aquesta certesa podem continuar vivint amb goig al mig de la prova. Sé que és difícil, però avui podem decidir estar alegres malgrat tot? Mira quantes benediccions tens a casa teva! Has tingut menjar avui? Aigua calenta? Calefacció? Potser ens queixem massa, no creus? Molts germans a altres parts del món, en les mateixes circumstàncies que nosaltres, compten amb molt menys. Ens avergonyiríem en veure que ells ens donen lliçons, en la seva precarietat, mantenint-se joiosos?
Per tant, ”Visquem sempre contents en el Senyor” (Fil. 4:4).
Ester Martínez Vera
Dia 2: Posa els teus ulls al tron, no al “corona virus!”
Seguint amb el tema del dia anterior, pensem avui com podem deixar de témer.
La resposta és que hem de ser molt conscients que no podem fixar els nostres ulls als esdeveniments i quedar-nos paralitzats i atemorits durant moltes hores.
De cap manera no podem negar que estem en un món caigut, on l'aflicció és la tònica general i avui en la nostra curta història de vida, malauradament, com mai abans.
Però em ve al cap la història de David davant el gegant Goliat. Si el jove, futur rei, s'hagués fixat en l'enorme gegant filisteu, hauria fugit sense intentar vèncer-lo. Per tant, nosaltres en aquests moments, més que mai, cal mirar el món amb els ulls de la fe.
Això no implica tancar els ulls a la realitat. No és que neguem els perills davant els quals ens enfrontem cada dia i especialment en aquestes llargues setmanes, sinó que, la nostra fe en Ell i en les seves paraules, ens han de servir per confiar en la seva grandesa, que mai no és comparable amb la de cap gegant, per enorme que aquest sigui.
Els nostres ulls poden veure els “gegants”, però la nostra fe té a veure la grandesa de Déu. “Posats els ulls en Jesús, l'autor i consumador de la nostra fe” (Hebr. 12:2). Avui us demano que fem junts aquest exercici: Quan ens arribin les terribles notícies i les estadístiques que, de nou, encongiran el nostre cor, portem-ho tot a Crist en pregària! Recordem que “Ell és al seu tron, envoltat de glòria” (Is. 6:1) i aquest tron, “alt i sublim”, és més gran que tots els trons de la terra.
El capítol 6 d'Isaïes ens porta a un moment molt difícil per a ell i per a la nació; havia mort el rei Uzias, que era un bon rei i el seguirien temps molt complicats, en què Assíria i Babilònia es convertirien en un perill terrible per al poble de Déu. És en aquest context en què Isaïes pronuncia unes paraules, que sempre em commouen: “Vaig veure jo el Senyor!” Quina visió més meravellosa!
Estàs a prop d'Ell, avui, aquests dies tan desoladors? Pots contemplar-ne la glòria?
Recordem que ara també omple la terra, malgrat la pandèmia!
La resposta és que hem de ser molt conscients que no podem fixar els nostres ulls als esdeveniments i quedar-nos paralitzats i atemorits durant moltes hores.
De cap manera no podem negar que estem en un món caigut, on l'aflicció és la tònica general i avui en la nostra curta història de vida, malauradament, com mai abans.
Però em ve al cap la història de David davant el gegant Goliat. Si el jove, futur rei, s'hagués fixat en l'enorme gegant filisteu, hauria fugit sense intentar vèncer-lo. Per tant, nosaltres en aquests moments, més que mai, cal mirar el món amb els ulls de la fe.
Això no implica tancar els ulls a la realitat. No és que neguem els perills davant els quals ens enfrontem cada dia i especialment en aquestes llargues setmanes, sinó que, la nostra fe en Ell i en les seves paraules, ens han de servir per confiar en la seva grandesa, que mai no és comparable amb la de cap gegant, per enorme que aquest sigui.
Els nostres ulls poden veure els “gegants”, però la nostra fe té a veure la grandesa de Déu. “Posats els ulls en Jesús, l'autor i consumador de la nostra fe” (Hebr. 12:2). Avui us demano que fem junts aquest exercici: Quan ens arribin les terribles notícies i les estadístiques que, de nou, encongiran el nostre cor, portem-ho tot a Crist en pregària! Recordem que “Ell és al seu tron, envoltat de glòria” (Is. 6:1) i aquest tron, “alt i sublim”, és més gran que tots els trons de la terra.
El capítol 6 d'Isaïes ens porta a un moment molt difícil per a ell i per a la nació; havia mort el rei Uzias, que era un bon rei i el seguirien temps molt complicats, en què Assíria i Babilònia es convertirien en un perill terrible per al poble de Déu. És en aquest context en què Isaïes pronuncia unes paraules, que sempre em commouen: “Vaig veure jo el Senyor!” Quina visió més meravellosa!
Estàs a prop d'Ell, avui, aquests dies tan desoladors? Pots contemplar-ne la glòria?
Recordem que ara també omple la terra, malgrat la pandèmia!
Ester Martínez Vera
Dia 1: No sigui un cristià “tebi”
El Senyor ens diu, de nou: “No tinguis por!”.
Però per poder no entrar en terror, davant del que està caient, ens cal agafar-nos, com mai, a la Paraula de Déu ia les seves promeses. La meva recomanació per avui i per a la resta dels dies que Déu ens permeti viure en aquesta terra és que comencem la jornada a l'“estança alta”.
Hem de triar un lloc i un temps, cada dia, on trobar-nos amb el nostre Senyor per llegir la seva Paraula i pregar. La resta pot esperar! Mira si les altres coses poden esperar, aquests dies de confinament! Ni podíem imaginar, fa només un mes, la frenada en sec que donaria la nostra vida! Que bo que seria poder dir amb el salmista: “De matinada et buscaré”! (Sal. 63:1).
És curiós que en temps de perill i tribulació és quan tornem a tenir la sensació que necessitem Déu. Quina pena que, quan les coses ens van bé, fem com el poble d'Israel i comencem a adorar altres “déus”, com ho feien ells! "Deixem la font d'aigua viva, per cavar-nos pous que no retenen aigua" (Jer. 2:13). Terrible oi? Ha d'“aixecar el Senyor als caldeus” (Hab. 1:6) perquè decidim estar a prop seu?
Al llarg de la història veiem que el poble de Déu té tendència a anar allunyant-se del seu Senyor quan les coses li van fantàsticament bé i, aleshores, tenim el perill d'arribar a ser cristians “tebis” (Ap.3 14-22) .
Seria important que, aquests dies, ens preguntéssim com ha estat la nostra vida espiritual en els darrers anys. Ara, amb un enemic terrible a les nostres portes, contra el qual no veiem la manera de guanyar-li fàcilment la batalla, som conscients de la nostra veritable condició: No som res, les nostres forces són nul·les i els nostres coneixements també per lluitar contra una mica de dimensions desconegudes i universals.
I avui, potser, com mai, ens estem adonant que només Déu és molt gran i nosaltres molt petits i ara clamem a Ell, en agonia, demanant misericòrdia perquè alliberi el món d'aquest flagell però, quan tot això passi, ¿ tornarem a les caminades? Serem de nou cristians que clamarem Déu com els bombers, quan ens estiguem cremant?
Tant de bo que el Senyor, en la seva misericòrdia, ben aviat, “sane la nostra terra” (2 Cr. 7:14) i que després de dir: “Encara que la figuera no floreixi, amb tot, nosaltres, ens alegrarem en el Senyor! ” (Hab.3:17).
Et desitjo que, avui, reflexions i meditis en què el nostre Déu regna i que cada dia estem més a prop que pari aquesta pandèmia però, us animo a començar, des d'ara, a tenir un temps sagrat amb el Senyor. I, si ja ho tens, no ho abandonis, encara que passis per ombra de perills! Ell promet estar amb nosaltres sempre! (Sal. 23).
Però per poder no entrar en terror, davant del que està caient, ens cal agafar-nos, com mai, a la Paraula de Déu ia les seves promeses. La meva recomanació per avui i per a la resta dels dies que Déu ens permeti viure en aquesta terra és que comencem la jornada a l'“estança alta”.
Hem de triar un lloc i un temps, cada dia, on trobar-nos amb el nostre Senyor per llegir la seva Paraula i pregar. La resta pot esperar! Mira si les altres coses poden esperar, aquests dies de confinament! Ni podíem imaginar, fa només un mes, la frenada en sec que donaria la nostra vida! Que bo que seria poder dir amb el salmista: “De matinada et buscaré”! (Sal. 63:1).
És curiós que en temps de perill i tribulació és quan tornem a tenir la sensació que necessitem Déu. Quina pena que, quan les coses ens van bé, fem com el poble d'Israel i comencem a adorar altres “déus”, com ho feien ells! "Deixem la font d'aigua viva, per cavar-nos pous que no retenen aigua" (Jer. 2:13). Terrible oi? Ha d'“aixecar el Senyor als caldeus” (Hab. 1:6) perquè decidim estar a prop seu?
Al llarg de la història veiem que el poble de Déu té tendència a anar allunyant-se del seu Senyor quan les coses li van fantàsticament bé i, aleshores, tenim el perill d'arribar a ser cristians “tebis” (Ap.3 14-22) .
Seria important que, aquests dies, ens preguntéssim com ha estat la nostra vida espiritual en els darrers anys. Ara, amb un enemic terrible a les nostres portes, contra el qual no veiem la manera de guanyar-li fàcilment la batalla, som conscients de la nostra veritable condició: No som res, les nostres forces són nul·les i els nostres coneixements també per lluitar contra una mica de dimensions desconegudes i universals.
I avui, potser, com mai, ens estem adonant que només Déu és molt gran i nosaltres molt petits i ara clamem a Ell, en agonia, demanant misericòrdia perquè alliberi el món d'aquest flagell però, quan tot això passi, ¿ tornarem a les caminades? Serem de nou cristians que clamarem Déu com els bombers, quan ens estiguem cremant?
Tant de bo que el Senyor, en la seva misericòrdia, ben aviat, “sane la nostra terra” (2 Cr. 7:14) i que després de dir: “Encara que la figuera no floreixi, amb tot, nosaltres, ens alegrarem en el Senyor! ” (Hab.3:17).
Et desitjo que, avui, reflexions i meditis en què el nostre Déu regna i que cada dia estem més a prop que pari aquesta pandèmia però, us animo a començar, des d'ara, a tenir un temps sagrat amb el Senyor. I, si ja ho tens, no ho abandonis, encara que passis per ombra de perills! Ell promet estar amb nosaltres sempre! (Sal. 23).
Ester Martínez Vera
Direcció
info@iglesiasalou.es
Carrer Pere Gal·les 1, 43840 Salou (Tarragona), Spain
// 34 977 352200
Butlletí informatiu
Per mantenir-te informat, pots subscriure't a la nostra newsletter
Whatsapp - 631 19 00 06